Martí Barrera i Maresma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:04, 14 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaMartí Barrera i Maresma
Biografia
Naixement29 de maig de 1889
la Bisbal d'Empordà
Mort26 d'abril de 1972(1972-04-26) (als 82 anys)
Barcelona
  Diputat a les Corts Republicanes
7 de gener de 1936 – 2 de febrer de 1939
CircumscripcióBarcelona ciutat
  Diputat al Parlament de Catalunya
10 de desembre de 1932 – 2 de febrer de 1939
  Conseller de Treball
4 d'octubre de 1933 – 26 de maig de 1936
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitERC
Família
FillsHeribert Barrera i Costa Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes

28 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Conseller de Treball
4 octubre 1933 – 26 maig 1936 (dimissió)
← Francesc Xavier Casals i Vidal – Lluís Prunés i Sató →
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 1932-1933
Diputat al Parlament de Catalunya
10 desembre 1932 – 2 febrer 1939
Circumscripció electoral: Barcelona ciutat

Martí Barrera i Maresma (la Bisbal d'Empordà, el Baix Empordà, 29 de maig de 1889 Barcelona, 26 d'abril de 1972) va ser un polític i sindicalista català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Biografia

De jove se n'anà a Palafrugell (el Baix Empordà) per ser aprenent de fideuer, i allí contactà amb el Cercle Obrer i esdevingué secretari de les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana. El 1912 s'instal·là a Barcelona, on ingressà a la CNT i col·laborà amb Salvador Seguí en el comitè de l'Assemblea de València de 1916, en la que fou tresorer. També fou secretari de Solidaridad Obrera, dirigida per Ángel Pestaña. Hi defensà un sindicalisme fort i independent, obert al catalanisme d'esquerres. De novembre de 1920 a abril de 1922 fou empresonat al Castell de la Mola (Maó) amb Lluís Companys, Salvador Seguí i d'altres.

Arran de la mort de Salvador Seguí en 1923 ingressà en la maçoneria i s'allunyà de la CNT, tot i que va fer de pont entre aquesta i Estat Català a través d'Artemi Aiguader i Miró. En 1930 fou un dels signants del Manifest d'intel·ligència republicana

En 1931 ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya, de la que en fou secretari general el 1933-1934 i el 1937-1938. El 1932 fou escollit diputat al Parlament de Catalunya. Ocupà el càrrec de Conseller de Treball i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i fou escollit diputat al Congrés dels Diputats l'any 1936 durant la Segona República Espanyola,[1] i a proposta seva fou creat el Consell d'Economia l'11 d'agost de 1936.[2] En acabar la guerra civil espanyola es va instal·lar a Montpeller, on el 1941 hi va dirigir La Humanitat i el 1945 fou nomenat membre del Consell Assessor de la Presidència de la Generalitat.

Va tornar a Barcelona en 1950, però tot i això en 1953 el Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme el va condemnar a 12 anys de presó, encara que finalment es quedà en arrest domiciliari. Va representar ERC en el Consell de Forces Democràtiques de Catalunya.

És el pare d'Heribert Barrera i Costa, expresident del Parlament de Catalunya, polític i científic.

Referències

  1. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. ↑ Cendra i Bertran, Ignasi. El Consell d'Economia de Catalunya, 1936-1939: revolució i contrarevolució en una economia col·lectivitzada. L'Abadia de Montserrat, 2006, p.24-25. ISBN 848415775X. 

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Martí_Barrera_i_Maresma&oldid=17609880»