Mary Edwards Walker
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 novembre 1832 Oswego (Nova York) (en)  |
| Mort | 21 febrer 1919 (86 anys) Oswego (Nova York) |
| Causa de mort | Causes naturals |
| Sepultura | Cementiri d'Oswego |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Estatunidenca |
| Formació professional | State University of New York Upstate Medical University |
| Formació | Geneva Medical College (en) |
| Es coneix per | Cirurgies de guerra i activisme polític |
| Activitat | |
| Ocupació | abolicionista, activista pels drets de les dones |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil dels Estats Units |
| Família | |
| Cònjuge | Albert Miller |
| Pares | Alva i Vesta Walker |
Premis Medalla d'Honor | |
 | |
Mary Edwards Walker (1832 – 1919) fou una cirurgiana estatunidenca, cèlebre per ser l'única dona que ha rebut la Medalla d'Honor, la màxima condecoració militar del seu país. Destaca també per la seva militància activa dins el sufragisme i diversos moviments civils.
Biografia[modifica]
Mary Edwards Walker, nascuda a Oswego (Nova York) el 26 de novembre de 1832, era les més jove dels set fills (sis noies i un noi) que van tenir Alvah (metge de professió) i Vesta Walker.[1][2] Els Walker van educar les seves sis filles i el fill d'una manera molt poc tradicional per al seu temps, d'acord amb el seu tarannà de lliurepensadors. Vivien en una granja i, des de petita, Mary Edwards Walker va ajudar a les tasques del camp. Els pares volien que les seves filles rebessin la mateixa educació que el fill i per aquest motiu ells mateixos van fundar una escola en el seu poble a finals de la dècada de 1930. Ella i dues de les seves germanes van estudiar després a Falley Seminary, una escola privada de Fulton (Nova York) que havia adoptat la reforma social moderna pel que fal als rols de gènere, a l'educació i a la higiene.[2]
En acabar l'escola, va treballar com a mestra a Minetto (Nova York) i va aconseguir pagar-se ella mateixa els estudis de medicina que després va fer al Syracuse Medical College, centre que avui dia pertany a la Universitat Estatal de Nova York, i on va llicenciar-se l'any 1855, essent l'única dona del seu curs. El 16 de novembre del mateix any va casar-se amb Albert Miller, company seu d'estudis. Walker va rebutjar incloure la tradicional promesa d'obediència en la cerimònia de casament i després de casada va mantenir el seu cognom de soltera. La parella va muntar un consultori a la ciutat de Rome (Nova York). Al cap d'un temps es van divorciar.[2]
Quan encara vivia a la casa familar, Walker no duia vestis de dona per treballar en el camp i la seva mare li va transmetre la idea que les cotilles i la roba massa ajustada no eren saludables. Aquesta idea va mantenir-la ella també tota la vida i es vestia de manera molt poc convencional, sovint amb pantalons sota les faldilles i amb tirants.[2]
Quan va esclatar la Guerra Civil dels Estats Units es va allistar com a voluntària, però no la deixaven exercir per ser dona, amb la qual cosa va començar a ajudar els ferits com a infermera. La seva perícia operant va fer que l'acabessin reconeixent com a cirurgiana, primerament sense sou i després ja com a membre auxiliar de les tropes de ple dret.
Va ser feta presonera per les tropes confederades i a causa de la seva llarga estada a la presó va desenvolupar una atròfia muscular severa que li impediria seguir amb algunes de les seves tasques com a metgessa un cop acabat el conflicte. Llavors va decidir combinar la direcció d'un orfenat amb l'activisme polític, involucrant-se en causes com el vot femení, el dret de les dones a vestir lliurement (va ser arrestada en diverses ocasions per vestir-se com un home com a signe de protesta) o la persecució de la venda de begudes alcohòliques.
Fins a la seva mort va restar activa en la defensa de les seves idees amb conferències públiques i diferents publicacions, que barregen manifests, articles d'opinió i autobiografia.
Reconeixements[modifica]
A part de la Medalla d'Honor per la seva valentia durant la guerra[3] i els serveis prestats al govern, Mary Edwards Walker va rebre diversos reconeixements, però la majoria a títol pòstum. Així, per exemple, es va batejar un vaixell de guerra amb el seu nom, es va emetre una tongada de segells amb la seva imatge i diverses clíniques tenen pavellons en el seu honor. Va ser inclosa al National Women's Hall of Fame l'any 2000.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mary Edwards Walker |
- ↑ «Mary Walker – Oswego Hero and Legend» (en anglès). Oswego-history.com. Arxivat de l'original el 2020-08-07. [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Only Female M.O.H. Awarded» (en anglès). DAV Chapter 50 Rockland, Ma. Arxivat de l'original el 2017-02-24. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ Blanton, DeAnne, and Lauren M. Cook. They Fought Like Demons: Women Soldiers in the American Civil War. Baton Rouge, Louisiana State University Press, 2002