María Luisa Aguado Martínez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:54, 31 jul 2016 amb l'última edició de Medol (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaMaría Luisa Aguado Martínez
Biografia
Naixement1952 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Tetuan (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecta Modifica el valor a Wikidata

María Luisa Aguado Martínez (Tetuán,1952) és una arquitecta.[1] Va realitzar els seus estudis a la Pontificia Universidad Católica de Santiago de Xile i un Màster en arquitectura del paisatge a la Universitat Politècnica de Catalunya. Des del 1981 treballa a l'Ajuntament de Barcelona on actualment és Cap del Departament de Patrimoni Arquitectònic Històric Artístic. Ha participat en diversos projectes europeus sobre patrimoni cultural i ha realitzat diversos projectes urbans, d'edificació i intervenció en el patrimoni urbà. Entre els seus treballs en el camp de l'arquitectura cal esmentar la restauració del Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona (1996) o l'escola de primària de Santa Maria d'Oló (1999).

Pel que fa a la seva implicació en el món del disseny, ha vingut donada per la necessitat de crear objectes per a les seves obres arquitectòniques. Així un dels seus dissenys més representatius és la balisa Macaya (1989), que va ser guardonada amb el Delta de Plata de l'ADI-FAD el 1990 i que va dissenyar en col·laboració amb Josep Maria Julià o la paperera Sacharoff (1999), fruit de la col·laboració amb Enric Pericas, Carles Casamor i Marta Gabàs.

Referències

Enllaços externs