María Tubau
 María Tubau retratada per Luis Taberner i Montalvo el 1878, caracteritzada com La dama de las camelias. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) María Álvarez Tubau  4 maig 1854 Madrid |
| Mort | 13 març 1914 (59 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu de teatre |
| Ocupador | Reial Conservatori Superior de Música de Madrid Teatro Apolo |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Ceferino Palencia y Álvarez |
| Fills | Julio Palencia Tubau, Ceferino Palencia y Álvarez-Tubau |
| Parents | Isabel Oyarzábal (nora) |
María Tubau, nom artístic de María Álvarez Tubau (Madrid 1854 - ibíd., 13 de març de 1914) va ser una actriu espanyola, coetània de María Guerrero.[1]
Biografia
Filla de Mercedes Tubau, natural de Barcelona i de Manuel Álvarez Robles, asturià d'Avilés. Es va iniciar en la interpretació a l'edat de 12 anys al costat de Matilde Díez, complementant la seva formació amb Vico en el Teatre Apol·lo i Mario en el de la Comèdia. Va aconseguir certa popularitat com a actriu còmica i en el gènere denominat teatre romàntic. Després d'un primer matrimoni i vídua en 1877, es casaria de nou en 1882 amb el dramaturg i director de teatre Ceferino Palencia, va reforçar la seva carrera fins a convertir-se en una de les intèrprets més destacades de l'escena madrilenya; junts van formar la seva pròpia companyia teatral en el Teatre de la Princesa.[2][3]
Va interpretar obres d'autors espanyols contemporanis del seu temps com a Vital Aza, Ramos Carrión, Eusebio Blasco i Benito Pérez Galdós (en una singular i polèmica interpretació de Doña Perfecta en la seva polèmica versió teatral estrenada en 1896).[4] També va posar en escena a neoclassicistes il·lustrats com Leandro Fernández de Moratín o Bretón de los Herreros, però la seva major aportació al panorama teatral espanyol va ser la introducció de dramaturgs francesos com Henry Bataille, Victorien Sardou o Alexandre Dumas (fill).
Amb 37 anys d'edat va ser nomenada "Doctora en Art Dramàtic" en un document publicat en 1891 i signat per José Zorrilla, Nuñez d'Arce, Campoamor, Emilio Castelar i José de Echegaray, entre altres periodistes, polítics i intel·lectuals de l'època.[5]
Va fer gires per Espanya i Amèrica, i des de 1904 va ser professora del Conservatori de Música i Declamació de Madrid. Va morir el 1914.[6]
Referències
- ↑ Gómez García, Manuel. Diccionario Akal de Teatro. Ediciones Akal, 1998.
- ↑ Registro parroquial, pág. 51 Consultado en octubre de 2014
- ↑ Reseña biográfica en el Diario ABC, 25 de marzo de 1967
- ↑ Ortiz-Armengol, Pedro. Vida de Galdós. Barcelona: Crítica, 2000.
- ↑ Teatro español para la infancia y la juventud (pág. 34) Revisado en octubre de 2014
- ↑ Necrológica en el diario La Vanguardia. 14 de marzo de 1914 Consultado en octubre de 2014