Mas de Barberans

De Viquipèdia

Mas de Barberans és un municipi de la comarca del Montsià. Està situat al peu del massís dels Ports.

Taula de continguts 1 Història 1.1 Aigua 1.2 Electricitat 2 Demografia 3 Llocs d'interès 3.1 L'Església 4 Biblioteca 5 Cultura i tradicions 5.1 La Pauma 6 Fires i festes

[edita] Història

Pocs són els primers referents a Mas de Barberans que es troben a l'hemeroteca, podem assegurar que el primer document data del segle XII i fa referència a la donació del Comte Berenguer a l'església, més concretament al bisbe Gaufred i a la seva comunitat canonical de la població de Favarius. En aquell temps ja es delimitava entre el barranc de Vall de Bous i fins el camí d'Asens i muntanyes de Tres-eres, baixant pel torrent de Lloret fins el camí d'Olzinella.

En documents posteriors, el nom del poble canvia a Vilar de Santa Maria. Ja a l'any 1680 passa a dir-se Los Masos dels Barberans.

[edita] Aigua

El poble compta amb servei domiciliari d'aigua potable des de principis de segle, i tot gràcies a l'esforç de tot un poble, encapçalat pel seu alcalde, en Damià Lleixà i Bertomeu. El 13 de març de 1871 van aconseguir la concessió del Govern de la Província de les Fonts del Bosc, del Nofre, del Boix, Cendrosa i d'Aliau, i el 27 de Setembre de 1873, es constituí una agrupació de veïns mitjançant escriptura atorgada pel Notari de La Sénia i ratificada la concessió amb efectes retroactius el 25 d'Agost de 1944 per part de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.

La conducció de l'aigua des de les fonts mencionades fins a la població fou una tasca prou difícil, s'hagué de fer una sèquia de prop d'11 km., per un terreny molt escabrós, s'hagueren de fer ponts, per travessar els barrancs, en total s'hagué de treballar molt i amb pocs recursos. De tota l'obra, potser el tram més difícil fou travessar el barranc de la Roca de l'Àguila, primer es va fer un pont, que es va ensorrar, després es va construir un altre pont Lo Pont de les Canals.

Avui, el subministrament de l'aigua és totalment independent de l'Ajuntament, està funcionant de manera autònoma per la Societat d'Aigües Potables, que és l'encarregada de fer el subministrament i d'arranjar la conducció.

[edita] Electricitat

Només fa 80 anys que el poble disposa de llum elèctrica, i tot gràcies a José Subirats Bel "Lo Fino". Tot va començar quan va arrendar un salt d'aigua a Alfara de Carles, la Fàbrica Gran, va efectuar les reformes necessàries per adaptar-lo i començà els treballs de l'estesa del cable i col·locació de postes des d'Alfara de Carles als Reguers i després al Mas. Total, 90.000 metres de fil, uns 900 pals, per cobrir els quasi 30 km que hi ha des d'Alfara de Carles al Mas de Barberans. Travessant muntanyes i tot perquè el 18 de febrer de 1926, el poble de Mas de Barberans pogués tenir la llum.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 3 5 6 92 - 1.216 1.515 1.683 1.610

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1.569 1.410 1.334 1.237 1.143 1.017 900 775 753

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 758 751 726 711 699 682 682 679 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Llocs d'interès

[edita] L'Església

L'Església és d'un estil neoclàssic (segle XVIIè), fou acabada l'any 1731. Tot i què, es troben documents que diuen que l'any 1565 es va donar permís a Miquel Lleixar, per tallar la fusta per a l'església. El presbiteri estava fet amb fusta, les imatges eren també de fusta, les campanes se sentien per tot el terme. De tot això ara no en queda res, tot ha anat desapareixent.

Amb les guerres carlines, fou caserna de les tropes del General Cabrera, amb altres revoltes serví d'hospital, de presó, etc. En cadascuna d'aquestes actuacions, l'Església s'anava deteriorant. Fins que l'any 1971 es va voler fer una reforma i aquí es pot dir que es va acabar de destruir. Es va eliminar un altar que es va fer a la dècada dels 40, es va tirar el campanar antic i es va substituir per una torre que no té res a veure amb l'estructura original, es va tirar la teulada que era prou digna i es va substituir per unes planxes de ferro.

A principis del 1995, començà una nova reforma per substituir la teulada i arranjar un poc l'interior.

[edita] Biblioteca

La Biblioteca municipal de Mas de Barberans és una biblioteca menuda però en una base prou important per la població. Hi ha un fons bibliotecari aproximat d'uns 2500 llibres. Molts d'ells són novel·la en català i en castellà, poesia i teatre. També una secció infantil de contes molt àmplia i actualitzada.

[edita] Cultura i tradicions

[edita] La Pauma

Fins l'any 1970 aproximadament, un altra font d'ingressos fou l'artesania del Margalló. Els homes anaven durant la primavera i l'estiu a fer "les paumes", això és, a collir les paumes sortides de l'any als margallons, després les deixaven secar al sol, procurant que no es mullessin, fins que quedaven d'un color beig.

Una vegada la pauma estava seca, venia el procés d'elaboració de la mateixa. En primer lloc s'havien de separar tots els 'brins' d'un en un, després amb un 'tallant' (normalment era una falç, clavada amb una fusta, per poder-hi recolzar el peu, que tot plegat tenia forma de 2 (se'ls segava 'l'alcoell' i es deixaven els 'brins' solts. Es posaven al damunt d'un sac un poc humit i s'enrolaven fins al moment que s'escomençava a 'llatar' (fer una trena amb els brins). Aquesta era una feina que feien les dones. Els home per la nit i la mainada per les tardes, també col·laboraven fent cordills, que servien per cosir la 'llata'. Es feien moltes eines com cabassos, sarions, senalles, sarrons, cabasses, saries, ventadés, graneres, etc.

La venta d'aquests productes, normalment, es feia canviant els mateixos per pataques, panís, o algun altre producte de la terra, a les poblacions veïnes, com podien ser Santa Bàrbara, Godall, La Sénia, Ulldecona, n'hi havia també que arribaven a pobles del Baix Maestrat, com Sant Rafel del Riu, Traiguera, etc.

[edita] Fires i festes

• Festes de Sant Marc. Es celebren l'última setmana d'abril. El dia 25 d'abril és la festa major. El co-patró és Sant Gregori, que se celebra el 26 d'abril. Sant Marc és el patró titular i Sant Gregori el protector dels camps, per això el dia que es fa la seva celebració es beneeix el terme, per demanar la seva protecció contra les plagues i la pedra. En alguns temps la gent s'emportava càntirs d'aigua beneïda i la repartien pels camps d'oliveres demanant la seva protecció.

• Festes d'Agost. Durant aquest mes es celebren les Jornades Culturals. Dins aquesta festivitat destaca la fira el Racó dels Artesans que se celebra pels carrers més cèntrics del poble, i amb diferents actes durant la iniciativa d'intercanvi cultural amb la comunitat autònoma invitada.

v • d • e Municipis del Montsià Alcanar  •  Amposta  •  Freginals  •  la Galera  •  Godall  •  Mas de Barberans  •  Masdenverge  •  Sant Carles de la Ràpita  •  Sant Jaume d'Enveja  •  Santa Bàrbara  •  la Sénia  •  Ulldecona

Aquest article és un esborrany sobre el Montsià. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo.