Mas de Pedrafita

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el mas de Rubió. Si cerqueu el mas de Vila-rodona, vegeu «Mas Pedrafita».
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Mas de Pedrafita
Imatge
Dades
TipusMas
Característiques
Estat d'úsMolt Bó
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud776,5 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRubió (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 40′ 22″ N, 1° 35′ 06″ E / 41.67272°N,1.58494°E / 41.67272; 1.58494
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC6153 Modifica el valor a Wikidata

El Mas de Pedrafita és un mas situat al municipi de Rubió, a la comarca catalana de l'Anoia. La casa de pagès és al pla de Pedrafita, travessat per la carretera d'Igualada a Prats de Rei BV-1031, dita de les Maioles.[1] L'edifici té la capella annexa de Santa Anna de Pedrafita documentada des del 1470. Rep el nom de "Mas de Pedrafita" a causa d'estar enclavada en un punt de partició de termes.[2]

La masia es remunta als segles xvi i xvii, encara que aquesta neix de la transformació d'un antic hospital de camí present ja al segle xiii.[3] La casa pairal ha patit diverses transformacions des de la seva construcció. En la llinda d'una finestra hi ha la inscripció del 1745 i en la d'un cup la de 1881 i les inicials J.E.E.A.[4] El 1947 s'hi afegiren diversos coberts. La casa va ser abandonada el 1977, tanmateix, va ser restaurada l'any 2009.[4][3]

Descripció[modifica]

Masia formada per dos cossos principals i un cos annex. Un dels cossos principals està format per planta baixa, planta primera i planta sotacoberta, fet de maçoneria i amb la coberta de teula àrab a dues aigües.[1] Presenta un gran portal adovellat.[3] Les llindes de les finestres són de pedra i hi ha accessos a l'interior a través d'arcs de mig punt i arcs el·liptics. Adossats a aquests cos hi ha la capella. L'altre cos principal està format per planta i planta primera, és de nova construcció amb estructura de fàbrica ceràmica. La peça restant és en planta baixa i coberta a una vessant.[1]

Domini del mas[modifica]

Pere de Bertran de Rubió el governava el 1198 i a l'inici del s.XIV era senyorejat pel llinatge dels Castellolí.[4] Passà després als Timor: Francesca Timor fou muller de Berenguer de Boixadors.[4] El seu fill, Bernat de Boixadors comprà el 1380 la jurisdicció de Rubió al rei Pere el Cerimoniós.[4] El net d'aquest, Bernat Guerau de Boixadors i d'Urries, s'enfrontà la Generalitat al costat dels joanistes en la Guerra civil catalana de 1462.[4] El llinatge dels Boixadors rebé més tard els comtats de Savallà i de Peralada.[4] El capbreu de 1752-1755 reconeix senyor en Bernat Antoni de Boixadors.[4] Mantingueren la senyoria fins a la fi de l'Antic Règim.[4]

Ermita de Santa Anna de Pedrafita[modifica]

L'ermita de Santa Anna és una petita capella característica del romànic català.[5] Està documentada des del 1470 i reformada al s. XVII tal com ho demostra la inscripció del 1671 en la llinda de la porta d'entrada acompanyat del nom Sola.[6] És adossada a la casa pairal, fou construïda amb grans maons de pedra, amb un absis semicircular i una senzilla porta d'entrada amb forma rectangular.[5] És remarcable la gairebé total absència d'obertures de llum a l'exterior cosa que dona com a resultat un interior fosc i fresc.[5] La teulada ha estat reformada relativament fa poc.[5] A més, s'intueix una porta adovellada, tapiada, a un dels murs laterals de l'ermita.[6]

L'ermita de Santa Anna de Pedrafita fou un punt bàsic a la resistència igualadina durant la Guerra del Francès.[5]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Catàleg d'edificacions en SNU. Pla especial urbanístic del catàleg i inventari de les edificacions existents en sòl no urbanitzable.». DOGC 5653 18/06/2010. Municipi de Rubió. Generalitat de Catalunya (2009/037273/N), 18-06-2010. [Consulta: 21 març 2012].
  2. ↑ Catalunya poble a poble (2006) pàg.97
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Mas de Pedrafita». PoblesdeCatalunya.cat. [Consulta: 21 març 2012].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 «Mas de Pedrafita». Pat.mapa. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 març 2012].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Ermita de Santa Anna de Pedrafita». Pat.mapa. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 març 2012].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Capella de Santa Anna de Pedrafita». PoblesdeCatalunya.cat. [Consulta: 21 març 2012].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mas de Pedrafita
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mas_de_Pedrafita&oldid=32658187»