Mascançà

Localització de Mascançà

El Mascançà és una zona que equival aproximadament a la comarca del Pla d'Urgell.[1] És un nom d'origen àrab, segurament de Mashkijan o Maxkijan,[2] encara que es desconeix amb exactitud el significat d'aquest mot.[3] Segons altres fonts l'etimologia de Mascançà prové del llatí.[4]

El pla del Mascançà és una de les àrees del districte islàmic de Lleida. La seva extensió, actualment, es reparteix entre les comarques del Pla d'Urgell, Urgell, Segrià i Noguera.[5] Els seus sòls són fràgils i determinen un paisatge àrid o de secà.[6] Totes les terres del Mascançà eran clamorenques, plenes de canyissos, matolls i patamolls.[7] Es creu que eren pobres i poc poblades.[8] La percepció del Mascançà del segle xi és la d'un espai on les condicions de vida són francament difícils, encara que es constata que hi havia cases habitades i que s'hi instal·laren nous pobladors.[9][10]

Referències[modifica]

  1. GGCC, el Pla de l'Urgell: origen del topònim.
  2. Yeguas, Joan «Sobre l'etimologia de Linyola i Utxafava al pla de Mascançà». Mascançà. Anuari. Centre de Recerca del Pla d'Urgell Mascançà, núm. 1, 2010, pàg. 155-166. ISSN: 2014-4814 [Consulta: 9 agost 2015].
  3. Tous i Sanabria, 1990, p. 18.
  4. Turull i Rubinat, Albert. La Toponímia de les comarques de Ponent: un assaig d'interpretació tipològica. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007, p. 98. ISBN 978-84-7283-929-8. 
  5. Brufal Sucarrat, 2013, p. 219.
  6. Brufal Sucarrat, 2013, p. 220.
  7. Tous i Sanabria, 1990, p. 25.
  8. Tous i Sanabria, 1990, p. 19.
  9. Sabaté i Curull, Flocel. L'expansió territorial de Catalunya (segles IX-XII): conquesta o repoblació?. Lleida: Universitat de Lleida, 1996, p. 22-23. ISBN 84-88645-99-6. 
  10. Brufal Sucarrat, 2013, p. 74.

Bibliografia[modifica]