Masculin, féminin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Masculin Féminin
Masculí femení
Masculinféminin.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Jean-Luc Godard

Producció: Anatole Dauman

Guió: Jean-Luc Godard, adaptació lliure de dues novel·les de Guy de Maupassant, La Femme de Paul i Le Signe.

Música: Jean-Jacques Debout

Fotografia: Willy Kurant

Muntatge: Agnès Guillemot, Marguerite Renoir (no surt als crèditse)

Dades i xifres
País: França
Data d'estrena: 1966
Gènere: Drama
Duració: 110 minuts

Pàgina sobre “Masculin Féminin a IMDb

Valoracions
IMDb 7.7/10 stars

Masculí femení (original: Masculin, féminin ) és una pel·lícula francesa de Jean-Luc Godard estrenada el 1966 i doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Paul, tot just desmobilitzat, és a la recerca d'un treball i milita contra la guerra al Vietnam. Està enamorat de Magdalena, una jove cantant que es preocupa més pel seu èxit a la feina que per les manifestacions sentimentals del seu amic. Paul acaba trobant una feina en un institut de sondejos on és encarregat fer una enquesta sobre les principals preocupacions dels francesos. Viu provisionalment a casa de dues de les seves amigues.[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Comentari[modifica | modifica el codi]

La joventut i el sexe de França d'avui. Un estudi de costums sobre els joves dels anys 60, amb el fons de la campanya electoral de les eleccions presidencials franceses de 1965.

La pel·lícula tracta sobretot la vida de parella al món modern i la sexualitat (pudor, plaer, prostitució, contracepció, avortament), cosa que li suposarà de ser prohibida als menors de 18 anys en la seva estrena. Tracta altres temes, com la violència, la guerra, l'homicidi, el suïcidi, el compromís polític i les certeses, la societat de consum o inclús el racisme. Evoca també la diferència que separa la realitat de la societat contemporània de la imatge que la sociologia en pot fer, proposant amb aquesta pel·lícula establir un retrat fidel de la gent jove de 1965, de les seves incerteses cap al futur i de les seves contradiccions.

La pel·lícula conté nombrosos cartells inserits entre les seqüències com en el cinema mut. Són coneguts alguns aforismes, com «Els fills de Marx i de la Coca-Cola, que en pot sortir...». La frase «El filòsof i el cineasta tenen en comú una certa manera de ser, una certa vista del món que és el d'una generació,» inserida en la pel·lícula, és de Merleau-Ponty.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Masculí femení
  2. «Masculin-Feminin». The New York Times.