Masquefa
|
|||
| Localització | |||
 
|
|||
| Municipi de l'Anoia | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Penedès Anoia |
||
| Gentilici | Masquefí, masquefina | ||
| Superfície | 17,06 km² | ||
| Altitud | 257 m msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
8.373 hab. 490,8 hab/km² |
||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 400977 4595333Coord.: 41° 30′ 13″ N, 1° 48′ 49″ E / 41.50361,1.81361 | ||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
6 Xavier Boquete i Sáiz (CiU) |
||
| Codi postal | 08783 |
||
| Codi territorial | 081192 |
||
| Web | |||
Masquefa[2] és una vila i municipi de la comarca de l'Anoia. El municipi de Masquefa té una extensió de 17'06 km2 i pertany a l'extrem més oriental de la comarca de l'Anoia. A la banda nord llinda amb Hostalets de Pierola (Anoia); a la banda sud amb Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès); a la banda est amb Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat); a la part oest amb Piera (Anoia).
L'altitud mitja del poble és de 256'2 metres sobre el nivell del mar, i la cota més elevada està en la part N-O del terme, en la confluència amb el municipi de Pierola a una alçada de 339 metres. El terreny és ondulant, on els retalls al·luvials de les rieres conformen uns torrents o barrancs que es dirigeixen cap al Llobregat.
Taula de continguts |
Principals activitats econòmiques [modifica]
Agricultura: El conreu que domina és la vinya. El vi és el que té i ha tingut durant els últims cinc segles una importància decisiva com a primer producte agrícola, i avui en l'especialitat del vi de Denominació d'Origen Penedès.
Ramaderia: Vaquí i conills.
Indústria: En quan a l'activitat industrial, cal destacar que té una tradició industrial, degut a la indústria de Rogelio Rojo, originària de Barcelona, que s'instal·là en el poble l'any 1892 fabricant sivelles. A partir del anys 50 hi va haver una revifalla industrial amb l'obertura de noves fàbriques: la Findlay Indústries Espanya (tancada a l'any 2009, conseqüència de la crisi i la reducció de la compra de cotxes, atribuint problemes de falta de liquiditat), dedicada al revestiment interior de cotxes; Facesa, dedicada a les càpsules d'alumini i Dismol dedicada als complements pel cava; indústria de la construcció i auxiliars de la construcció; petits tallers de serralleria i lampisteria.
L'economia masquefina en temps de crisi [modifica]
Cal destacar que l'economia masquefina no s'ha vist tant afectada com a la de la resta de municipis de l'àmbit comarcal de l'Anoia, donada la seva proximitat al nucli urbà de Barcelona, el qual és el motor principal de la força laboral masquefina. La taxa d'atur masquefina està al voltant del 16,4% (747 persones), mentres que la taxa d'atur de la comarca de l'Anoia és del 19% (11.558 persones), i així doncs, es mostra la dependència de la vila de Masquefa a l'àmbit metropolità de Barcelona i en conseqüència respon al per què la taxa d'atur de Masquefa és lleugerament inferior a la de l'Anoia. El PIB de Masquefa, és de 120.000.000€ anuals, amb un PIB per càpita de 14.900€. Tot i ser una xifra elevada, el PIB masquefí està per sota de la mitjana de l'economia catalana, ja que està al 51% i per tant s'estima que hauria de tenir el un valor al voltant dels 235.000.000€ anuals.
Demografia [modifica]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Beguda Alta, la | 269 |
| Can Parellada | 1.619 |
| Can Quiseró | 273 |
| Can Valls | 141 |
| Maset, el | 987 |
| Masquefa | 5.021 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Festes i celebracions del poble [modifica]
Aplec al Cementiri vell: Se celebra el dilluns de Pasqua. Normalment es fan sardanes i una costellada.
Festa Major Petita: Se celebra el 15 de maig per Sant Isidre Llaurador, patró dels pagesos. Les festes comencen el divendres a la tarda i acaben el diumenge a la nit. es fa una cercavila amb els gegants i els capgrossos. Es fan jocs infantils, teatre, cinema, una xocolatada, sopar de faves, ball, el correfoc i, per acabar la festa, la cantada d'havaneres.
Festa Major: Se celebra el 22 de juliol, per Santa Magdalena, patrona del poble. Són quatre o cinc dies. També hi ha els gegants, capgrossos i grallers del poble, els bastoners i els diables durant la cercavila. Normalment és fa la festa de l'escuma. També es fan exposicions on podem veure les obres dels artistes locals i mostres d'artesania.
Festa del Raïm: Se celebra al setembre, es fa la popular trepitjada de raïm i s'organitza un sopar de carmanyola.
Festa dels Avis: Se celebra al setembre. L'acte consisteix en una paella acompanyada amb música.
Festa de Sant Jordi: Es donen els premis Sant Jordi a tots aquells que han promocionat el municipi de Masquefa arreu del món, erradicada pels Socialistes
Entitats culturals [modifica]
- Geganters i Grallers de Masquefa
- http://www.ciutatgegantera2012.cat/La nostra Colla neix l'any 1987 , fruit de l'interès d'un grup de masquefins i masquefines pel món geganter i amb el suport de l'Ajuntament de Masquefa que és qui es fa càrrec de les despeses de construcció de les figures de gegants i del vestuari dels membres de la Colla. El constructor (Toni Mujal de Cardona) es va inspirar en la mitologia azteca per tal de dissenyar la parella, trets que es noten tant en el casc i l'armadura del gegant com amb la diadema de la geganta. El nom triat per les nostres figures és el nom dels patrons del poble, Sant Isidre i Santa Magdalena, del seu vestuari se n'encarreguen les modistes de Masquefa, la Geganta ha estrenat tres vestits i el Gegants porta el primer vestit. El nostre gegant, Isidre, mesura 3.95m i la Santa Magdalena 3.85m. Els seus padrins són Els Gegants de La Beguda i els Gegants de Capellades. Els nostres gegants tenen ball propi, "El Vals dels Gegants de Masquefa"Masquefa fou la XVII ciutat gegantera de Catalunya; fent-se càrrec de portar els gegants i gegantons de l'ACGC arreu del món i fent créixer la cultura catalana.
- Bastoners de Masquefa
- [3]Els bastoners de Masquefa són l'entitat més antiga de la nostra vila; la seva data de creació es remunta cap al 1860. Han tingut tingut 10 caps de colla. Actualment, entre bastoners actius i no actius hi ha uns 50 membres.
- Colla de Diables Pixafocs i Cagaspurnes de Masquefa
- La colla va iniciar l'activitat el 1994.[4] Al 2001, va nèixer el nostre Drac Bufut, dissenyat per l'artista Dolors Sans, és l'únic drac de tot Catalunya que es porta dret com un gegant. Carregat de “carretilles” i “titans”, Bufut espanta amb les seves flames tothom qui s'atreveix a acostar-s'hi, apadrinat ha donat molta guerra arreu de Catalunya. Vestits amb la seva diabòlica indumentària, i equipats amb forques fumejants, i uns tabalers molt ben formats els Pixafocs i Cagaspurnes animen les principals festes de la vila amb la seva espectacular pluja de foc i ritme.
Als grans correfocs desplaguen tot el seu arsenal: diables, tabals, malabaristes, i espectacles. Tots ells encapçalats per l'atemoridor Drac Bufut. En aquests correfocs la colla també treu al carrer El Paso, una original estructura que, fidel a l'esperit burleta dels diables, vol ser una sàtira de les processons. Damunt s'hi instal•la el diable més diabòlic de tots: el Gran Cabró. En un d'aquests espectacles la colla pot arribar a fer petar fins a 800 carretilles i 200 titans, a més d'unes quantes cascades.
Centres educatius [modifica]
| Centre | Tipus | Estudis | Adreça | Lloc web |
|---|---|---|---|---|
| Escola bressol municipal La Baldufa de Masquefa | Públic | Infantil | C/ Rogelio Rojo, 30 - Masquefa | http://www.masquefa.cat/jsp/cat/mostraContingut.jsp?noticia=10070 |
| Llar d'infants municipal Francesc Mata i Sanghés | Públic | Infantil | C/ Major, s/n - La Beguda Alta | http://www.masquefa.cat/jsp/cat/mostraContingut.jsp?noticia=22767 |
| Escola El Turó | Públic | Infantil i Primària | C. Santa Clara, 30 - Masquefa | http://www.xtec.es/ceip-elturo-masquefa/ |
| Escola Vinyes Verdes | Públic | Infantil i Primària | C/ Mn. Cinto Verdaguer, 50 - La Beguda Alta | http://www.xtec.cat/ceipfmata/ |
| Escola Font del Roure | Públic | Infantil i Primària | M. Leònie Mirapeix, 1 - Masquefa | http://blocs.xtec.cat/fontroure/ |
| Escola Masquefa II | Públic | Infantil i Primària | Av. Maresme, 64-68 - Masquefa | http://blocs.xtec.cat/ceipmasquefa2/ |
| Secció d'Institut de Masquefa | Públic | Secundària | Av. Maresme 47-87 - Masquefa | http://agora.xtec.cat/sesdemasquefa/moodle/ |
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ «RESOLUCIÓ de 28 de febrer de 1996, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de Masquefa» (HTML). DOGC num. 2183, 28/02/1996. [Consulta: 2010/06/23].
- ↑ http://www.amasquefa.com/html2/public/entitats?id=170
- ↑ http://www.amasquefa.com/html2/public/entitats?id=178
- ↑ http://www.masquefa.cat/jsp/cat/mostraContingut.jsp?seccio=105
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Masquefa  |
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic de Masquefa
- Actualitat i Entitats de Masquefa
- Taxa d'atur a Masquefa
- PIB Masquefí
- PIB comarcal de l'Anoia
|
|||||||
  |
Açò és un esborrany sobre l'Anoia. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
