Masquefa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Masquefa
Escut de Masquefa
(En detall)
Localització

Masquefa situat respecte Catalunya
Masquefa situat respecte Catalunya

Localització de Masquefa respecte de l'Anoia


Municipi de l'Anoia
Passeig de la via
Passeig de la via
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Penedès
Anoia
Gentilici Masquefí, masquefina
Superfície 17,06 km²
Altitud 257 m msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
8.429 hab.
494,08 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 400977 4595333Coord.: 41° 30′ 13″ N, 1° 48′ 49″ E / 41.50361°N,1.81361°E / 41.50361; 1.81361
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

6
Xavier Boquete i Sáiz (CiU)
Codi postal 08783
Codi territorial 081192
Web

Masquefa[2] és una vila i municipi de la comarca de l'Anoia. El municipi de Masquefa té una extensió de 17,06 km2 i pertany a l'extrem més oriental de la comarca de l'Anoia. A la banda nord llinda amb Hostalets de Pierola (Anoia); a la banda sud amb Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès); a la banda est amb Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat); a la part oest amb Piera (Anoia).

L'altitud mitjana del poble és de 256,2 metres sobre el nivell del mar, i la cota més elevada està en la part N-O del terme, en la confluència amb el municipi de Pierola a una alçada de 339 metres. El terreny és ondulant, on els retalls al·luvials de les rieres conformen uns torrents o barrancs que es dirigeixen cap al Llobregat o a l'Anoia.

Principals activitats econòmiques[modifica | modifica el codi]

Agricultura: El conreu que domina és la vinya. El vi és el que té i ha tingut durant els últims cinc segles una importància decisiva com a primer producte agrícola, i avui en l'especialitat del vi de Denominació d'Origen Penedès.

Ramaderia: Vaquí i conills.

Indústria: Quant a l'activitat industrial, cal destacar que té una tradició industrial, degut a la indústria de Rogelio Rojo, originària de Barcelona, que s'instal·là en el poble l'any 1892 fabricant sivelles. A partir dels anys 50 hi va haver una revifalla industrial amb l'obertura de noves fàbriques: la Findlay Indústries Espanya (tancada l'any 2009, conseqüència de la crisi i la reducció de la compra de cotxes, atribuint problemes de falta de liquiditat), dedicada al revestiment interior de cotxes; Facesa, dedicada a les càpsules d'alumini i Dismol dedicada als complements pel cava; indústria de la construcció i auxiliars de la construcció; petits tallers de serralleria i lampisteria.

L'economia masquefina en temps de crisi[modifica | modifica el codi]

Cal destacar que l'economia masquefina no s'ha vist tan afectada com la de la resta de municipis de l'àmbit comarcal de l'Anoia, donada la seva proximitat al nucli urbà de Barcelona, el qual és el motor principal de la força laboral masquefina. La taxa d'atur masquefina està al voltant del 16,4% (747 persones), mentres que la taxa d'atur de la comarca de l'Anoia és del 19% (11.558 persones), i així doncs, es mostra la dependència de la vila de Masquefa a l'àmbit metropolità de Barcelona i en conseqüència respon al perquè la taxa d'atur de Masquefa és lleugerament inferior a la de l'Anoia. El PIB de Masquefa, és de 120.000.000€ anuals, amb un PIB per càpita de 14.900€. Tot i ser una xifra elevada, el PIB masquefí està per sota de la mitjana de l'economia catalana, ja que està al 51% i per tant s'estima que hauria de tenir el un valor al voltant dels 235.000.000€ anuals.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Beguda Alta, la 269
Can Parellada 1.619
Can Quiseró 273
Can Valls 141
Maset, el 987
Masquefa 5.021
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
23 25 29 240 377 1.151 1.273 1.417 959 1.138
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.134 1.232 1.335 1.160 1.084 1.605 2.274 2.647 2.739 3.037
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.369 3.764 4.582 5.700 6.680 7.414 8.029 8.295 8656 8429[3]
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Pere: L'edifici va ser construït entre 1922 i 1925, segons projecte d'Enric Sagnier. Consta d'una nau amb capelles laterals interconnectades i absis semicircular, coberta amb embigat a dues aigües sostingut per arcs ogivals. El campanar té planta rectangular i és de maó vist, coronat amb una estructura de ferro forjat. A l'interior es conserva una pica baptismal procedent de l'església vella, on hi ha l'escut de Barcelona i la data de 1562.

Capella del Roser: Està documentada des de l'any 1645 però sembla que va ser construïda l'any 1622. En una visita pastoral de l'any 1729 es constata el mal estat de la capella i es recomana la seva restauració, que es va dur a terme poc després. L'any 1826 un llamp va destruir la cúpula. Entre 1879 i 1926 va ser la parroquial del poble. És una petita capella situada entre mitgeres, reformada després de la Guerra Civil. Com es pot veure a la fotografia antiga, es va perdre el campanar i l'atri, i la façana actual és d'una gran austeritat.

Església de Sant Pere i la Santa Creu: Enclavada dins el terme del castell de Masquefa, està documentada des de l'any 963. Consta d'una nau única coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i capçada amb absis semicircular. L'any 1598 es va obrir la capella dedicada a Sant Sebastià i el 1664 la del Roser. També es va erigir un destacat campanar, de planta quadrada, encastat al mur sud, que desvirtuen part de la capçalera. L'obra romànica, de la fi del segle XII o inicis del XIII, està feta amb carreus de bona mida, ben escairats i alineats. L'única ornamentació és una cornisa que ressegueix els murs laterals i l'absis, aquest amb un fris de dents de serra i arcuacions cegues, amb les mènsules esculpides. L'església va ser la parroquial de Masquefa fins a l'any 1879. A Masquefa es coneix popularment amb el nom de “el cementiri vell”, ja que fins a l’any 1922 hi havia el cementiri del poble.

Fàbrica Rogelio Rojo: L'any 1922 els germans Rojo, membres d'una família d'empresaris barcelonins, instal·len a Masquefa una fàbrica de fornitures metàl·liques i complements tèxtils (sivelles, agulles, botons, etc.). Durant la Guerra Civil va fabricar també municions per a l'exèrcit republicà. La seva activitat es va mantenir fins a l'any 2000. Actualment, el conjunt d'edificis, tots ells de maó vist, és propietat municipal i està dedicat a equipaments culturals.[4]

Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya: El CRARC és una institució dedicada a la rehabilitació de fauna silvestre amb la finalitat de retornar-la al seu hàbitat natural, promoure la recerca científica i l’educació ambiental. El Centre esmerça esforços en la gestió de rèptils i amfibis autòctons. Diferents espècies de quelonis, sauris i ofidis reben atenció a les seves dependències. Alguns són objecte de projectes específics, com la tortuga mediterrània, reintroduïda al Parc Natural del Garraf o de la Serra de Montsant dins un pla general que coordina la Generalitat de Catalunya. La investigació representa un puntal dins l’organització del Centre donat que la formació continuada és plenament necessària per a gestionar correctament la fauna salvatge. Així doncs, s'han fet nombrosos treballs de recerca sobre reproducció, malalties, biometria, comportament, paleontologia, etc., que han generat diverses ponències en congressos i articles en revistes científiques. La divulgació mediambiental és un dels màxims exponents de l’activitat diària del CRARC, atenent diàriament a escoles, esplais i grups que volen aprendre sobre el fabulós món dels rèptils i amfibis. Actualment es pot visitar el centre tots els caps de setmana. Dissabtes de 10 a 14h i de 16 a 18h i, Diumenges de 10 a 14h.

Festes i celebracions del poble[modifica | modifica el codi]

Aplec al Cementiri vell: Se celebra el dilluns de Pasqua. Normalment es fan sardanes i una costellada.

Festa Major Petita: Abans es celebrava  el 15 de maig per Sant Isidre Llaurador, patró dels pagesos i actualment se celebra el cap de setmana més proper al 15 de maig. Les festes comencen el divendres a la tarda i acaben el diumenge a la nit. Els actes més característics de la festa són el Sopar Popular de Faves i el Ball de la Garlanda. També es fan tota mena d'activitats, una cercavila amb els gegants i els capgrossos,  el correfoc,  jocs infantils, teatre, cinema, una xocolatada i, per acabar la festa, la cantada d'havaneres.

Festa Major: Se celebra el 22 de juliol, per Santa Magdalena, patrona del poble. Són quatre o cinc dies. Les activitats més emblemàtiques són la Passada amb els musics, la gent, els diversos grups i estaments del poble, les autoritats i representants de L'Alzinar; la Serenata de Festa Major i  les actuacions musicals de la Cobla Orquestra Montgrins. També hi ha els gegants, capgrossos i grallers del poble, els bastoners durant la cercavila i els diables amb el Correfoc. Normalment es fa la festa de l'escuma. També es fan exposicions on podem veure les obres dels artistes locals i mostres d'artesania. La Festa Major és organitzada per “L'Alzinar, Societat Recreativa i Cultural” amb el patrocini de l'Ajuntament i amb la col·laboració de les altres entitats de Masquefa.

Festa del Raïm: Se celebra al setembre, es fa la popular trepitjada de raïm i s'organitza un sopar de carmanyola.

Festa dels Avis: Se celebra al setembre. L'acte consisteix en una paella acompanyada amb música.

Festa de Sant Jordi: Es donen els premis Sant Jordi a tots aquells que han promocionat el municipi de Masquefa arreu del món, eradicada pels Socialistes

Entitats culturals[modifica | modifica el codi]

Geganters i Grallers de Masquefa: Neixen l'any 1987, fruit de l'interès d'un grup de masquefins i masquefines pel món geganter i amb el suport de l'Ajuntament de Masquefa que és qui es fa càrrec de les despeses de construcció de les figures de gegants i del vestuari dels membres de la Colla i amb el suport logístic de L’Alzinar que pagà un dels dos nans inicials, l’altre nan es pagà amb diners que el grup promotor va recollir. El constructor (Toni Mujal de Cardona) es va inspirar en dibuixos que els nens de les escoles van fer com a proposta de gegants i nans per tal de dissenyar la parella i els dos nans. El nom triat per les nostres figures és el nom dels patrons del poble, Sant Isidre i Santa Magdalena, del seu vestuari se n'encarreguen les modistes de Masquefa i també es va pagar amb els diners que va recollir el grup promotor, la Geganta ha estrenat tres vestits i el Gegants porta el primer vestit. El nostre gegant, Isidre, mesura 3.95m i la Santa Magdalena 3.85m. Els seus padrins són Els Gegants de La Beguda i els Gegants de Capellades. Els nostres gegants tenen ball propi, "El Vals dels Gegants de Masquefa". Cal destacar, que la Colla de Geganters i Grallers de Masquefa, acollí la XXVII Ciutat Gegantera de Catalunya; fent-se càrrec de portar els gegants i gegantons de l'ACGC arreu del món i fent créixer la cultura catalana.[5]

Bastoners de Masquefa: Els bastoners de Masquefa són l'entitat més antiga de la nostra vila; la seva data de creació es remunta cap al 1860. Han tingut tingut 10 caps de colla. Actualment, entre bastoners actius i no actius hi ha uns 50 membres.[6]

Colla de Diables Pixafocs i Cagaspurnes de Masquefa:La colla va iniciar l'activitat el 1994, impulsada per “L’Alzinar, Societat Recreativa i Cultural” com a una secció d’aquesta entitat. El 2001, va néixer el nostre Drac Bufut, dissenyat per l'artista Dolors Sans, és l'únic drac de tot Catalunya que es porta dret com un gegant. Carregat de “carretilles” i “titans”, Bufut espanta amb les seves flames tothom qui s'atreveix a acostar-s'hi, apadrinat ha donat molta guerra arreu de Catalunya. Vestits amb la seva diabòlica indumentària, i equipats amb forques fumejants, i uns tabalers molt ben formats els Pixafocs i Cagaspurnes animen les principals festes de la vila amb la seva espectacular pluja de foc i ritme. Als grans correfocs desplaguen tot el seu arsenal: diables, tabals, malabaristes, i espectacles. Tots ells encapçalats per l'atemoridor Drac Bufut. En aquests correfocs la colla també treu al carrer El Paso, una original estructura que, fidel a l'esperit burleta dels diables, vol ser una sàtira de les processons. Damunt s'hi instal·la el diable més diabòlic de tots: el Gran Cabró. En un d'aquests espectacles la colla pot arribar a fer petar fins a 800 carretilles i 200 titans, a més d'unes quantes cascades.[7]

Centres educatius[modifica | modifica el codi]

Els centres educatius del municipi de Masquefa són:[8]

Centre Tipus Estudis Adreça Lloc web
Escola bressol municipal La Baldufa de Masquefa Públic Infantil C/ Rogelio Rojo, 30 - Masquefa http://www.masquefa.cat/jsp/cat/mostraContingut.jsp?noticia=10070
Llar d'infants municipal Francesc Mata i Sanghés Públic Infantil C/ Major, s/n - La Beguda Alta http://www.masquefa.cat/jsp/cat/mostraContingut.jsp?noticia=22767
Escola El Turó Públic Infantil i Primària C. Santa Clara, 30 - Masquefa http://www.xtec.es/ceip-elturo-masquefa/
Escola Vinyes Verdes Públic Infantil i Primària C/ Mn. Cinto Verdaguer, 50 - La Beguda Alta http://www.xtec.cat/ceipfmata/
Escola Font del Roure Públic Infantil i Primària M. Leònie Mirapeix, 1 - Masquefa http://blocs.xtec.cat/fontroure/
Escola Masquefa II Públic Infantil i Primària Av. Maresme, 64-68 - Masquefa http://blocs.xtec.cat/ceipmasquefa2/
Secció d'Institut de Masquefa Públic Secundària Av. Maresme 47-87 - Masquefa http://agora.xtec.cat/sesdemasquefa/moodle/

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Masquefa Modifica l'enllaç a Wikidata