Massís de Bonastre

El Massís de Bonastre és un sector de muntanyes baixes que s'interposen entre les planes de l’Alt Camp i el Baix Penedès. Concretament es correspon amb l'extrem meridional d'una branca de la Serralada Prelitoral.

Els municipis on es troba aquest massís són: Bonastre, Vespella de Gaià, Salomó, Montferri, Rodonyà, Masllorenç, Bisbal del Penedès i Albinyana.

El punt més alt del Massís és el Puig de Sant Antoni d'Albinyana de 407 metres.

Medi físic

El massís de Bonastre presenta una naturalesa litològica essencialment de tipus calcari. Amb un relleu suau de petits torrents i turons arrodonits.

Clima

Té un domini mediterrani que es caracteritza, a grans trets, per baixa pluviometria (mitjana de 400mm) amb períodes llargs de sequera estival. La temperatura mitjana anual de 15,7°C. Dèficit hídric durant 8 mesos l'any de mitjana.

Vegetació

Les pinedes de pi blanc, les brolles calcícoles de romaní i les garrigues en són les comunitats vegetals principals. En els turons de Montferri s'hi mantenen clapes d’alzinar.

També es pot trobar bosc de ribera als voltants del rius que passen pel massís.

A part de les formacions forestals, també es troben zones agrícoles: camps de cereal, vinyes, oliveres, ametllers i avellaners que ocupen bàsicament els fondals, amb sòls més fèrtils.

Fauna

L’Àguila perdiuera, l’àliga marcenca, l’àliga cuabarrada, astor, esparver, aligot, xoriguer, òliba i duc són els ocells més destacats dels que sobrevolen aquest massís. També es troba el tudó, la mallerenga carbonera, cucut, picot verd, merla, gaig, oriol i rossinyol.

En quan a mamífers es troba la musaranya, ratapinyada, conill, esquirol, ratolí de bosc, senglar, mostela, fagina, toixó, guineu i geneta.

Finalment en quan a reptils hi són presents la serp verda, sargantana cua-roja, sargantana ibèrica, llangardaix i dragó comú.

Enllaços externs

http://www.catpaisatge.net/fitxers/catalegs/CT/Memoria2/Unitats/M2_U24.pdf