Massachusetts

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Massachusett».
Commonwealth of Massachusetts
Bandera Massachusetts Escut Massachusetts
(En detall) (En detall)
Localització
Situació Massachusetts
Estat de la Unió Americana
País/Regió històrica Estats Units
Capital Boston
Ciutat més gran Boston
Idioma oficial no n'hi ha,
però anglès de facto
Superfície
 • Total
 • % d'aigua
44è
27.360 km²
25,7
Longituds
 • Amplada:
 • Alçada:
 
305 km.
80 km.
Altitud 150 msnm
(màx.:1.063 mín.:0)
Població 
  • Total (2000)
  • Densitat
13è
6,349,097 hab. 312,68 hab/km²
Coordenades
 • Nord:
 • Oest:
 
41°10'N a 42°53'N
68°57'W a 73°30'W
Admissió en la Unió
Data d'admissió
Ordre
 
6 de febrer de 1788
Organització
Govern estatal
• Governador:

 
Deval Patrick
ISO 3166-2 US-MA
Fus horari Eastern: UTC-5/-4
Abreviació postal MA
Web
Mapa de l'estat mostrant els principals municipis i els estats circumdants.

La 'Mancomunitat' de Massachusetts (en anglès Commonwealth of Massachusetts) és un estat dels Estats Units. S'ubica al nord-est del país. Forma part de la regió coneguda com a Nova Anglaterra (New England). Limita al nord amb els estats de New Hampshire i Vermont, l'est amb l'oceà Atlàntic, al sud amb els estats de Connecticut i Rhode Island, i a l'oest amb l'estat de Nova York. Té el malnom de "The Bay State" (l'estat de les badies) i els seus habitants es diuen officialment "Bay Staters"[1] en anglès, però a vegades s'usen també altres formes, com ara Massachusettsans o Massachusettsians.[2]

La capital de l'estat és la ciutat de Boston, ciutat portuària situada a la badia de Boston (Boston Harbor), a l'Atlàntic i irrigada per tres rius: el riu Charles, el central, el riu Mystic per la banda nord i el riu Neponset per la banda sud. El seu governador a 2010 és el demòcrata i afroamericà Deval Patrick (des del 2007), mentre que els seus membres del senat són els demòcrates Elizabeth Warren i Ed Markey.

Històricament, Massachusetts formà part de les 13 colònies angleses originals que es van rebel·lar contra el Regne de la Gran Bretanya durant la Guerra d'Independència dels Estats Units i va tenir un paper important en la història de la formació del país. Plymouth fou el segon assentament permanent anglès a Amèrica del Nord. Molts dels municipis de Massachusetts foren fundats per colons d'Anglaterra en les dècades del 1620 i el 1630. Durant el segle XVIII, Boston era coneguda com "el bressol de la llibertat" (the Cradle of Liberty) per l'agitació que va conduir a la guerra de la independència contra Gran Bretanya.

Massachusetts ha sigut capdavanter en un nombre de temes socials i polítics dels Estats Units. Va ser un centre dels moviments abolicionistes i sufragistes al segle XVIII i XIX. En temps moderns ha sigut tradicionalment un feu del partit Demòcrata i el 2003, va ser el primer estat a permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe (vegeu sota Política i política social). També compta amb un dels municipis més coneguts dels EUA per la seva comunitat homosexual, Provincetown, a la punta de Cape Cod.

També ha sigut tradicionalment un feu de la filosofia puritana, el moviment de la "temperància" i del moviment filosòfic i artístic del transcendentalisme, i esdevingué tristament famosa per la cacera de les "bruixes" que es donava a Salem i l'entorn el segle XVII.

Etimologia, nom[modifica | modifica el codi]

La "Colònia de la Badia de Massachusetts" (Massachusetts Bay Colony) va prendre el seu nom de la població indígena, els Massachusett, que parlaven un idioma algonquí. El nom d'aquesta població es pot segmentar així: mass-adchu-s-et, on mass- vol dir "gran", -adchu- vol dir "puig" o "pujol", -s- és un sufixe diminutiu i -et es un sufixe locatiu (que identifica un lloc). S'ha traduït com a "prop del gran pujol",[3] o "al sistema de pujols", en referència als Blue Hills ("Pujols blaus", prop de Boston), o en particular al Great Blue Hill ("Gran Pujol Blau), que es troba entre els municipis de Milton i Canton.[4][5]

D'acord amb una altra teoria, el nom de Massachusetts vindria del topònim Moswetuset, un pujol (Moswetuset Hummock, on Moswetuset vol dir "pujol amb forma de punta de fletxa") a Quincy, on el 1621 el comandant de la colònia de Plymouth, en Myles Standish, i l'indígena Squanto es van trobar amb el Cabdill Chickatawbut (en anglès: Chief Chickatawbut).[6][7]

El nom oficial de l'estat és la Mancomunitat de Massachusetts ("Commonwealth of Massachusetts").[8] Sovint se l'anomena simplement la Mancomunitat ("the Commonwealth") de forma col·loquial. Tot i que aquesta designació forma part del nom oficial de l'estat, no té cap implicació pràctica. Massachusetts ocupa una posició igual i té els mateixos poders dins dels Estats Units que els altres estats.[9]

L'estat és assignat l'abreviació postal "MA", tot i que "Mass." és tradicional (s'usava oficialment fins al 1987, quan es van instituir codis de dues lletres per a tots els estats dels EUA). Vegeu la Llista d'abreviatures dels estats dels Estats Units.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Massachusetts es divideix en 14 counties o comtats (sing. county, pl. counties), molts dels noms repeticions de llocs existents a Anglaterra (tots excepte Nantucket, que prové d'un idioma algonquí):

Comtats:

Política i política social[10][modifica | modifica el codi]

Temps moderns, segona meitat del segle XX fins avui:

Resultats d'eleccions presidencials
Any Partit Republicà Partit Democràtic
Eleccions presidencials 2008 36,20% 1.105.908 62,01% 1.894.067
Eleccions presidencials 2004 36,83% 1.070.109 61,92% 1.803.801
Eleccions presidencials 2000 32,51% 878.502 59,93% 1.616.487
Eleccions presidencials 1996 28,11% 718.107 61,52% 1.571.763
Eleccions presidencials 1992 29,04% 805.049 47,51% 1.318.662
Eleccions presidencials 1988 45.42% 1.194.635 53.23% 1.401.416

Durant la segona meitat del segle XX, Massachusetts s'ha anat desplaçant des d'una posició pro-Republicana cap a una situació principalment dominada pels Demòcrates; la victòria el 1952 a les eleccions al Senat dels EUA de John F. Kennedy sobre el titular Senador Henry Cabot Lodge, Jr. és considerat el punt d'inflexió en aquesta transformació.[11] Des d'aleshores, Massachusetts ha guanyat la reputació de ser un estat políticament liberal i sovint es menciona com a arquetip de liberalisme modern i es parla del "Massachusetts liberal".[12] A les eleccions nacionals, a Massachusetts típicament preval el vot Demòcrata. Des de les eleccions del 2006, el Partit Republicà ocupa menys de 13% dels escons a les dues cambres de la Cort General de Massachusetts: a la Cambra de Representants, el resultat és 141 escons Demòcrates i 19 Republicans; i al Senat, 35 a 5.[13] Tot i que el Partit Republicà ha acaparat la posició de governador de l'estat del 1991 al 2007, aquests governadors han sigut entre els líders republicans més socialment liberals del país.[14][15] A les eleccions presidencials del 2004, Massachusetts va donar 61,9% del vot a John Kerry, fill de l'estat, i va representar la seva major victòria d'entre tots els resultats estatals.[16] A les eleccions presidencials del 2008, el candidat Barack Obama es va emportar el vot amb 61,8%.[17] Tot i així, en unes eleccions estatals recents, les eleccions estatals de Massachusetts pel Senat dels Estats Units el 2010, el Republicà Scott Brown va derrotar a la candidata Demòcrata Martha Coakley per només 52% contra 47%.[18]

Un nombre de temes polítics nacionals d'actualitat han sigut influenciats per esdeveniments a Massachusetts, com la sentència del 2003 del Tribunal Suprem de l'estat permetent el matrimoni entre persones del mateix sexe[19] i la llei del 2006 que va fer obligatòria l'assegurança de salut per a tots els residents de l'estat.[20] El 2008, la població de Massachusetts va votar una iniciativa descriminalitzant la possessió de petites quantitats de marihuana.[21]

Massachusetts va ser capdavanter als EUA en permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe. El 18 de novembre del 2003, el Tribunal Suprem Estatal de Massachusetts (Massachusetts Supreme Judicial Court) va dictar la sentència que era il·legal negar-los-hi el dret al matrimoni a les parelles del mateix sexe (homosexuals, lesbianes, etc.). Segons el Tribunal, negar aquest dret constituïa un acte de discriminació sexual, la constitució de l'estat "prohibeix la creació de ciutadans de segona categoria" i per tant, dictaminà que era il·legal. La sentència va tenir efecte a primeries del 2004.[22] Massachusetts va ser la sisena entitat del món en permetre el casament de parelles del mateix sexe, després dels Països Baixos, Bèlgica, Ontàrio, British Columbia i el Quebec.

Economia[modifica | modifica el codi]

Litografia de la caça de la balena. Whale Fishery - Attacking a Right Whale ("Caça de balenes - atacant una balena franca", ca. 1860), estampadors Currier & Ives, Nova York.
Antiga fàbrica tèxtil (el Boot Mill), avui museu, a Lowell (Massachusetts).

Originalment dependent de la pesca, l'agricultura i el comerç amb Europa, Massachusetts es va transformar en un centre de manufactura durant la revolució industrial. Al segle XX, l'economia de l'estat va passar de la manufactura cap als serveis. Avui, l'estat és un líder en educació superior, tecnologia sanitària, alta tecnologia i serveis financers. A més d'aquests sectors, els de la biotecnologia, l'assistència sanitària i el turisme també són claus per a l'economia de l'estat.

Caça de balenes[modifica | modifica el codi]

Dels segles XVII al XIX, la caça de la balena representà una important indústria a Massachusetts, basada en particular a New Bedford, amb altres centres menys importants, com ara Nantucket. L'època més important d'aquesta indústria a Nova Anglaterra fou entre el 1846 i 1852. L'últim vaixell caçabalenes, el John R. Mantra, va salpar de New Bedford el 1927.

Revolució industrial[modifica | modifica el codi]

L'estat de Massachusetts va tenir un paper destacat en la revolució industrial als Estats Units el segle XIX. Va ser un centre de les indústries tèxtil, maquinària, calçat i paperera.

Tecnologia[modifica | modifica el codi]

L'estat és un centre de tecnologia, amb l'MIT al capdavant, i també fou part de la "revolució informàtica" a partir dels anys 1950, amb empreses amalgamades entorn de la Carretera Estatal 128 (Massachusetts Route 128), que vindria a ser un petit precursor del "Silicon Valley" de Califòrnia. Algunes de les empreses capdavanteres nascudes a Massachusetts i que participaren o participen en el desenvolupament dels ordinadors moderns són: Digital Equipment Corporation (a Maynard, MA, actiu del 1957 fins al 1998, quan fou absorbida o comprada per Compaq, i el 2000, per Hewlett-Packard), Data General, Wang Laboratories, Apollo Computer i Prime Computer.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Dunes a la platja de Sandy Neck, a Barnstable, península de Cape Cod ("cap del bacallà").

El turisme està creixent en importància a Massachusetts. Tot i que és un dels estats més poblats dels EUA, té grans espais naturals encara intactes i una gran riquesa de flora i fauna. És conegut pels llocs d'estiueig amb espais naturals i dotacions turístiques, com ara les Muntanyes Apalatxes al Comtat de Berkshire (Berkshire County, millor conegut com a The Berkshires), a l'oest, i la península de Cape Cod ("cap del Bacallà") a l'est, amb les seves dunes i platges, o les illes de Nantucket o Martha's Vineyard. A Woods Hole (part de la vila de Falmouth, Cape Cod) hi ha 4 importants centres d'investigació oceanogràfica, biològica marina, d'ecologia i de pesca. Una gran atracció turística són les sortides en barca per veure balenes - aquests vaixells salpen des de diferents punts de Cape Cod o del mateix Boston. Provincetown, a la punta de Cape Cod, és un port pesquer, un centre turístic, una colònia d'artistes i un centre de la comunitat homosexual. A l'oest, als Berkshires (muntanyes Apalatxes, en aquest sector sovint anomenades Berkshire Hills o Berkshire Mountains), hi ha un turisme de tardor enfocat a gaudir de l'espectacle de les fulles de colors als boscs mixts, fenomen anomenat "fall foliage" ("fullatge tardoral", per tenir-ne una idea, vegeu algunes fotos a Photopassport), i un turisme hivernal centrat en les estacions d'esquí (Bosquets, Brody, Butternut Basin/Ski Butternut, Catamount, Jiminy Peak, etc.), més petites que les de Vermont i New Hampshire per la menor altitud de les muntanyes en aquesta àrea, i que solen atreure la població local i circumdant, més turistes vinguts principalment de la ciutat de Nova York i a vegades de Boston.

Agricultura i Vaccinium macrocarpon[modifica | modifica el codi]

Recol·lecció de Vaccinium macrocarpon o "cranberries" prop de la badia de Buzzards (Buzzards Bay, "badia dels voltors"), a Massachusetts.

El 2005, hi havia unes 7.700 explotacions agrícoles, ramaderes o d'aqüicultura a Massachusetts, cobrint un total de 520.000 acres (2.100 km²), amb una mitjana de 68 acres (0,28 km²) cadascú. Uns 3.329 de les 7.691 explotacions de Massachusetts van guanyar un benefici brut de menys de $2.500 el 2007. Productes agrícoles importants inclouen el tabac, la fruita (i diverses nous i baies), i l'aqüicultura, pels quals l'estat ocupa el lloc 9è, 14è i 16è als EUA en valor de vendes, respectivament.[23] Massachusetts és el segon estat dels EUA en la producció de Vaccinium macrocarpon, una baia endèmica d'Amèrica del Nord que s'anomena "cranberry" en anglès.[24] També produeix xarop d'auró (maple syrup), un edulcorant fet de la saba de l'auró del sucre (Acer saccharum).

Imposts[modifica | modifica el codi]

Fa deu anys(Quan?), Massachusetts tenia la taxa d'impostos més alta de tots els Estats Units i va guanyar el sobrenom de "Taxachusetts" (tax en anglès significa impost). Tot i així, avui molts estats nord-americans tenen una taxa d'impostos major a la de Massachusetts, que es troba en posició número 23.[25][26]

Geografia humana i societat[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

D'acord amb les estimacions del govern dels Estats Units pel període 2005-2009, l'estat de Massachusetts compta amb una població de 6.511.176 persones.[27] La població es concentra a l'est de l'estat, que té les quotes més elevades de densitat, mentre que l'oest de l'estat és menys poblat.

Etnografia[modifica | modifica el codi]

La població total estimada de l'estat pel període 2005-2009, es pot desglossar en les següents ètnies o procedències:[27]

  • El 82,8% són "blancs" (europeus o descendents d'europeus, en anglès a la pàgina oficial del cens: "White").
  • El 8,3% són "hispànics o llatinoamericans" (en anglès a la pàgina oficial de cens: "Hispanic or Latino") - aquests inclouen gent que s'ha inclòs també en altres grups.
  • El 6.1% són "negres o afroamericans" (en anglès a la pàgina oficial del cens: "Black or African-American").
  • El 4.8% són "asiàtics" (en anglès a la pàgina oficial del cens: "Asian").
  • El 0,2% són "amerindis o natius d'Alaska" (en anglès a la pàgina oficial del cens: "American Indian and Alaskan Native").
  • el 4,2% de la població la conformen persones d'altres races.

D'acord amb l'enquesta de comunitats dels EUA pel 2006-2008 (American Community Survey 2006-2008),[28] les vuit descendències més prominents de Massachusetts són: irlandès (23,8%), italià (14,2%), anglès (11,8%), francès (8,7%), alemany (6,7%), polonès (5,3%), portuguès (4,9%) i francocanadenc (4,2%).

Religió[modifica | modifica el codi]

La colònia i després estat de Massachusetts va ser fundada i colonitzada principalment per puritans (protestants) el segle XVII. Els descendents dels puritans pertanyen a una diversitat d'esglésies. Com a herència directe de la tradició puritana hi ha l'església Congregacional/església Unida de Crist, i congregacions de l'Associació Unitària Universalista. Ambdues d'aquestes denominacions es caracteritzen pel seu ferm suport a la justícia social, els drets civils i qüestions morals, incloent-hi la promoció de l'abolició de l'esclavitud, els drets de la dona i (després de 2000) el reconeixement legal del matrimoni de persones del mateix sexe. La seu nacional de l'església Unitària Universalista es troba a Beacon Hill, un dels barris més antics de Boston.

Avui, els protestants representen menys d'1/4 de la població de l'estat. Els catòlics predominen ara a causa de la immigració massiva procedent principalment d'Irlanda, seguit d'Itàlia, Quebec, Polònia, Portugal i Amèrica Llatina, principalment Puerto Rico i la República Dominicana. També va arribar una gran població jueva a les dècades de 1880 a 1920 a l'àrea metropolitana de Boston. Mary Baker Eddy va fundar l'església Mare de Boston (Boston Mother Church), que va esdevenir la seu mundial de l'església de Ciència Cristiana, religió també fundada per ella. També estan representats els budistes, pagans, hindús, adventistes del setè dia, musulmans i els mormons. El centre Kripalu a Stockbridge i el Insight Meditation Center (Centre de meditació "Enteniment") a Barre són exemples de centres de religió no-occidental a Massachusetts. D'acord amb les dades de l'Associació de Dades Religioses (Association of Religion Data Archives), l'any 2000, les denominacions més populars eren l'església Catòlica Romana amb 3.092.296 fidels; l'església Unida de Crist, amb 121.826 fidels; i l'església Episcopal amb 98.963 fidels. Les congregacions jueves tenien uns 275.000 fidels.[29] La Societat Religiosa d'Amics, també coneguts com els quàquers (Quakers), encara tenen una presència progressista important a l'estat sobretot al sector educatiu

A part d'aquests grups, també han tingut una presència històrica els Shakers. Avui hi ha pobles-museus dedicats a mostrar la forma de vida, l'arquitectura, els mobles etc. d'aquests grups, com ara el Hancock Shaker Village (Monument Històric Nacional) a Hancock.

Les afiliacions religioses de la gent de Massachusetts, d'acord amb l'enquesta d'identitats religioses dels EUA (American Religious Identification Survey) del 2001, feta per la City University de Nova York, serien les següents,[30] en ordre de nombre de seguidors:

Els resultats de la mateixa enquesta vistos per grups de denominacions religioses seria així:

  • Cap religió - 16%
  • No contesten - 7%

Educació[modifica | modifica el codi]

Edifici Chapin, Universitat de Williams (Williams College), a Williamstown, els Berkshires, a les Apalatxes.
Centre de Ciències al campus central de Harvard, dissenyat per l'arquitecte català, Josep Lluís Sert el 1973.

L'estat és famós internacionalment per la qualitat de les seves universitats, entre les quals es destaquen la Universitat Harvard (la universitat més antiga dels EUA, fundada el 1636, forma part del grup dels "Ivy League"), l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), el Boston College, la Universitat de Boston, la Universitat de Brandeis, la Universitat de Clark, la Universitat de Northeastern, la Universitat de Suffolk, o la Universitat de Tufts (amb la seva escola de diplomàcia, el Fletcher School of Law and Diplomacy), i per seus liberal art colleges (és a dir universitats més petites, centrades en les humanitats), entre els quals es destaquen Amherst College, Wellesley College, Mount Holyoke College i Williams College, entre altres.

També compta amb una xarxa d'universitats i institucions d'educació públiques, en primer lloc la Universitat de Massachusetts (University of Massachusetts), amb 5 emplaçaments diferents i incloent-hi la universitat estatal de medecina (la University of Massachusetts Medical School), totes a l'entorn de Boston o a Boston mateix, les Universitats Estatals (State Colleges) de Bridgewater, Fitchburg, Framingham, Salem, Westfield i Worcester, a més de l'Escola d'Art i Disseny de Massachusetts (Massachusetts College of Art and Design) a Boston, la universitat o institut de les humanitats anomenat "Massachusetts College of Liberal Arts", a l'altra banda de l'estat, a North Adams, l'Acadèmia Marítima de Massachusetts (Massachusetts Maritime Academy), especialitzada en enginyeria naval, transport marítim, navegació, protecció del medi ambient i temes relacionats, i el Quincy College. L'estat també compta amb una xarxa de centres d'educació superior anomenades "Community Colleges" (institucions o universitats "comunitàries"), com ara el Berkshire Community College o els de Bristol, Bunker Hill, Cape Cod, Greenfield, Holyoke, Massachusetts Bay, Massasoit, Middlesex, Mount Wachusett, North Shore, Northern Essex, Quinsigamond i Roxbury, a més del Springfield Technical College.

Especialitzats en la oceanografia i la biologia marina, hi ha la prestigiosa Institució oceanogràfica de Woods Hole (Woods Hole Oceanographic Institution), fundat el 1930, i el Laboratori de Biologia Marina (Marine Biological Laboratory), centre d'estudis independent fundat el 1888, els dos localitzats a Woods Hole, part de la vila de Falmouth, a la costa sud de la península de Cape Cod. També a Woods Hole hi ha el Centre de Recerca de Woods Hole (Woods Hole Research Center), enfocat cap a l'ecologia i la biologia en general, i el Centre nord-est de recerca sobre la pesca de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (Northeast Fisheries Science Center, NOAA).

També té una sèrie de conservatoris coneguts, com ara el New England Conservatory, Berklee College of Music, Boston Conservatory i el Longy School of Music, i el centre de música Tanglewood a l'oest de l'estat, als Berkshires.

Cultura i natura[modifica | modifica el codi]

Personatges destacats[modifica | modifica el codi]

L'estat de Massachusetts ha donat als EUA una sèrie de prohoms (i "prodones") importants per la política, la literatura, les arts i altres camps d'activitat. Els personatges s'indiquen aquí per camp d'activitat o grup i any de naixement. L'estat de Massachusetts està indicada amb la seva abreviatura postal, és a dir, MA. Vegeu la Llista d'abreviatures dels estats dels Estats Units.

Escriptors[modifica | modifica el codi]

Oficis del llibre
  • Stephen Daye, Sr. (Stephen Daye pare, Sutton, ara un districte de Londres, ca 1594 – Cambridge, MA, 1668), manyà d'ofici, fou el primer impressor a publicar obres a les colònies. Treballà a la impremta propietat de la Elizabeth Glover, a Cambridge, junt amb el seu fill, Matthew Daye, impressor d'ofici. La primera obra impresa va ser un diari el 1639, el primer llibre el 1640, el Bay Psalm Book (Llibre dels Psalms de la Badia), només 20 anys després de la fundació de la primera colònia anglesa a Plymouth (la segona al que esdevindria els EUA).

Artistes[modifica | modifica el codi]

"El Mayflower a Plymouth" (1882), una de les pintures més conegudes de William Halsall.

Arquitectes[modifica | modifica el codi]

  • Charles Bulfinch (Boston, 1763–1844), considerat el primer arquitecte estatunidenc nascut al terreny, és responsable d'alguns edificis estatals i altres a Massachusetts (principalment Boston), a Connecticut i a Washington DC (on fou director d'obres públiques)
  • William Le Baron Jenney (Fairhaven, MA, 1832-1907), arquitecte conegut com a "pare del gratacels estatunidencs" ("Father of the American skyscraper")
  • Henry Hobson Richardson (St. James Parish, Louisiana, 1838 - Brookline, MA, 1886), arquitecte americà que va assolir gran renom, actiu a Nova Anglaterra i en particular a Massachusetts. Popularitzà el seu estil de neoromànic, anomenat "Richardsonian Romanesque".
  • Josep Lluís Sert (Barcelona, 1902-1983), arquitecte català que es va exiliar primer a Nova York (a partir de 1939) i després a Boston/Cambridge (del 1953 fins a la fi dels 1970 o principis de 1980), dirigí el Harvard Graduate School of Design, l'escola d'arquitectura i paisatgisme de Harvard i va construir no pocs edificis a l'àrea de Boston i Cambridge.

Músics[modifica | modifica el codi]

Música clàssica
Música rock, rock folcloric, cantautors
Groups de música rock
Música pop
  • Jonathan Knight (Dorchester, ara part de Boston, MA, 1968), cantant de pop, New Kids on the Block
  • Jordan Knight (Worcester, MA, 1970), cantant i cantautor de pop, New Kids on the Block
  • Joey McIntyre (Joseph McIntyre, Needham, MA, 1972), cantant i cantautor, New Kids on the Block i independent, actor de cine i teatre
  • JoJo (Joanna Noëlle Blagden Levesque, Brattleboro, Vermont, 1990), cantant de Pop/R&B, cantautora, ballarina i actriu

Actors, cineastes, guionistes[modifica | modifica el codi]

Esportistes[modifica | modifica el codi]

Científics[modifica | modifica el codi]

  • Eli Whitney (Westborough, MA, 1765 – New Haven, Connecticut, 1825), inventor conegut per haver inventat la desmotadora del cotó
  • Elias Howe, Jr. (Spencer, Ma, 1819 – Brooklyn, Nova York, 1867), inventor i pioner en la tècnica relacionada amb les màquines de cosir, els seus esforços empresarials amb el seu invent van fracassar al principi degut a l'èxit de la còpia de les seves idees que va fabricar un altre empresari, l'Isaac Singer
  • Alexander Graham Bell (Edinburgh, Escòcia, 1847 – Beinn Bhreagh, Nova Scotia (Canadà), 1922), científic, enginyer i inventor conegut per haver desenvolupat el primer telèfon pràctic. Vinculat amb Massachusetts (es va instal·lar a Boston)
  • Eunice Kennedy Shriver (Brookline, MA, 1921 – Hyannis, MA, 2009), sociòloga i fundadora del Campament Shriver (Camp Shriver) d'esports, precursor dels Jocs Olímpics Especials (Special Olympics) per a liciats el 1962. El 1968, fundà els Special Olympics (Jocs Olímpics Especials). Germana de John F. Kennedy.
  • Jeff Corwin (Jeffrey Scott Corwin, Norwell, MA, 1967), biòleg, ecologista i presentador del programa televisiu "Animal Planet"

Natius americans[modifica | modifica el codi]

  • Passaconaway ("Fill de l'Ós", nascut entre 1550 i 1570 - mort ca. 1679), xaman i satxem dels pennacook, fou una figura important en la història colonial. Es movia entre el que esdevindrien New Hampshire, Massachusetts i Maine.
  • Nanepashemet (mort el 1619 a Massachusetts), Gran Sàtxem (cap) de la Confederació dels Pawtucket fins a la seva mort a mans dels tarratins, governà sobre gran part de l'actual nord-est de Massachusetts. Després de la seva mort, li va succeir la seva dona, conegut tan sols pel seu títol, Squaw Sachem o Squaw Sàtxem.
  • Squaw Sàtxem (Squaw Sachem, morta el 1650 prop de Winchester, MA), va esdevenir Sàtxem o reina massachusett (wampanoag?) de la Confederació Pawtucket el 1619, quan es va morir el seu company i sàtxem, Nanepashemet. Les malalties i altres calamitats que decimaven la seva tribu la van fer decidir a vendre algunes de les seves terres als colons o intercanviar-les per productes (cosa que, per altra part, no era gaire estrany en aquell temps). De ella els colons van obtenir títols sobre Winchester, Cambridge, Watertown, Concord i altres territoris.[31][32][33]
  • Tisquantum (conegut també com a Squanto, ca. 1580 – Chatham, MA, 1622), guerrer patuxet, fou guia, traductor, displomàtic i assistent clau en la supervivència dels colons anglesos durant el seu primer hivern i després a la colònia de Plymouth.
  • Samoset (a vegades mencionat com a Somerset, ca. 1590 – 1653), primer natiu americà en contactar amb els colons anglesos. El 1621, els colons es van quedar de pedra quan el Samoset, de la tribu dels abenaki, va entrar tranquil·lament al seu assentament de Plymouth i els hi va donar la benvinguda en anglès, idioma que havia après d'un anterior grup d'anglesos que havien arribat a la costa de l'actual Maine.
  • Massasoit (Gran satxem o cap), títol sota el qual fou conegut Woosamequin (Pluma Groga, m. 1660), cap dels wampanoag, esmenat pels anglesos per primer cop el 1619, es va aliar amb els anglesos contra els narragansett el 1621 i va ser clau per a la supervivència de la colònia de Plymouth.
  • Wamsutta (Alexander, m. 1662), cabdill wampanoag, fill gran del cap Massassoit i germà de Metacomet; va succeir el seu pare com a sachem (cap) dels wampanoag el 1660.
  • Caleb Cheeshahteaumuck (? - Watertown, Ma, 1666), un wampanoag de Martha's Vineyard, completà els seus estudis a la Universitat Harvard el 1665, convertint-se en el primer natiu americà en obtenir un títol d'aquesta institució. Morí de tuberculosis menys d'un any més tard.
  • Metacomet, anomenat també Rei Felip ("King Philip", ca. 1639 – executat a Bristol, Rhode Island, el 1676), satxem (cap) dels wampanoag. Fill de Massassoit i germà de Wamsutta, li va succeir el 1662. El 1671 va signar el tractat de Taunton com a mostra de bona voluntat amb els colons blancs. Més s'alià amb diverses altres tribus de la contrada (els narragansett, nipmuc i pennacook) i lliurà guerra als colons el 1675.
  • Crispus Attucks (colònies americanes, ca. 1723 – Boston, 1770), individu d'origen africà i wampanoag, va ser assassinat durant la "Massacre de Boston" o "rebombori de Boston" (Boston Massacre o Boston riot). És considerat el primer màrtir de la Guerra d'Independència.

Polítics[modifica | modifica el codi]

"Pares Fundadors"[modifica | modifica el codi]

De entre la gent considerada els "Pares Fundadors dels Estats Units" (Founding Fathers of the United States), és a dir, els que van firmar la Declaració d'Independència, i els que van elaborar la Constitució, s'hi troben els següents personatges de Massachusetts:

  • Benjamin Franklin (Boston, Província de Massachusetts Bay, 1706 – Philadelphia, PA, 1790), autor, editor, pensador del camp de la teoria política, home polític, científic, inventor, satíric, activista i home diplomàtic, és conegut sobretot com un dels "Pares Fundadors dels EUA" (Founding Fathers of the United States of America) i un dels firmants de la Declaració de la Independència i contribuents a la creació de la Constitució dels Estats Units d'Amèrica.
  • Samuel Adams (Boston, 1722- Cambridge, MA, 1803)
  • John Adams (1735 – 1826, vegeu sota "Presidents"), polític i filòsof polític, participà en la Guerra d'Independència dels Estats Units i en els congressos per elaborar la Constitució.
  • John Hancock (Braintree, actual Quincy, MA, 1737 - Boston, 1793), mercader, polític i participant en la Guerra d'Independència dels Estats Units, és popularment conegut per la seva enorme firma a la Declaració d'Independència, fins al punt que el seu nom ha esdevingut sinònim de "firma" als EUA.
  • Elbridge Gerry (Elbridge Thomas Gerry, Marblehead, MA, 1744 – Washington DC, 1814), polític i diplomàtic estatsunidenc. Cinquè vicepresident dels EUA, conegut per haver firmat la Declaració d'Independència però haver refusat de firmar la Constitució perquè no contenia cap declaració de drets. També conegut per una pràctica política anomenat "gerrymandering" en el seu honor, consistent en dibuixar els districtes electorals de forma favorable a un partit.
Presidents[modifica | modifica el codi]
Altres polítics[modifica | modifica el codi]
  • els Kennedy
  • John Kerry (John Forbes Kerry, Aurora, Colorado, 1943), senador per l'estat de Massachusetts (des del 1985), fou el candidat del partit Demòcrata a les eleccions presidencials del 2004, va perdre front a George W. Bush per 34 vots electorals.
  • Martha Mary Coakley (Pittsfield, MA, 1953), la Fiscal General de l'estat de Massachusetts (començant el 2007).
  • Deval Patrick (Deval Laurdine Patrick, Chicago, Illinois, 1956), 71è governador de l'estat de Massachusetts, va entrar en funcions el 2007. És del partit Demòcrata i és el primer governador afroamericà de l'estat, i només el segon afroamericà elegit com a governador d'un dels 50 estats.[34][35][36]
  • Jane Swift (Jane Maria Swift, North Adams, MA, 1965), política, fou governador lloctinent (la posició just per sota del governador) de l'estat (1999-2003) i governador interí de l'estat de Massachusetts (2001-2003). Quan va entrar en funcions com a governadora, era la persona més jove del país de mai haver ostentat el càrrec de governador d'un estat. Fou la primera i única dona en el càrrec de governador a l'estat de Massachusetts.

Activistes[modifica | modifica el codi]

  • Elizabeth Freeman, coneguda com a Mum Bett (ca. 1742? – 1829), esclava a Sheffield que va guanyar la seva llibertat el 1781, portant el seu cas davant d'un tribunal a Great Barrington i amparant-se en la constitució de l'estat, que indicava que tots els individus havien nascut lliures i en igualtat (all human beings are born free and equal).[37]
  • Quock Walker (Comtat de Worcester, Massachusetts, 1753-?), esclau que va guanyar la seva llibertat el 1781, portant el seu cas davant d'un tribunal al Comtat de Worcester i amparant-se en la constitució de l'estat, que indicava que "tots els homes han nascut lliures i en igualtat ("all men are born free and equal").[38]
  • William Lloyd Garrison (Newburyport, MA, 1805 - Nova York, 1879), prominent abolicionista, periodista i reformador social estatsunidenc.
  • Abby Kelley Foster (també Abby Kelley, Pelham, MA, 1811 – Worcester, MA, 1887), activista abolicionista (contra l'esclavitud), sufragista (dret de la dona la vot), feminista i reformista social radical activa entre les dècades de 1830 a 1870.
  • Lewis Hayden (Lexington, Kentucky, 1811 – Boston, 1889), líder afroamericà, esclau fugitiu, abolicionista, home de negocis i home polític, va servir de representant de Boston a la Legislatura de l'estat de Massachusetts a partir del 1873, i de Missatger del Secretari de l'Estat del 1859 fins a la seva mort.[39][40]
  • Shadrach Minkins (Norfolk, Virgínia, 1814? - Mont-real (Canadà), 1875), esclau fugitiu. Va escapar de l'esclavitud el 1850 i es va establir a Boston, trobant feina de cambrer. Aquell mateix any, el Congrés dels EUA va promulgar la Llei dels esclaus fugitius (Fugitive Slave Law), que permetia que agents federals poguessin capturar esclaus fugitius vivint a estats lliures com Massachusetts i tornar-los a l'esclavitud. Va ser rescatat per força per un grup d'abolicinoistes i es va poder escapar fins al Canadà a través del "Ferrocarril clandestí" ("Underground Railroad").[41]
  • Lucy Stone (West Brookfield, MA, 1818 – Boston, 1893), activista abolicionista, sufragista i feminista.
  • Susan B. Anthony (Susan Brownell Anthony, Adams, MA, 1820 – Rochester, estat de Nova York, 1906), una de les activistes pro drets dels afroamericans i drets de la dona més prominents de la història dels EUA, líder clau del moviment sufragista i també involucrada amb els abolicionistes.
  • Robert Morris, Sr. (Salem, Ma, 1823 – Boston, 1882), el segon afroamericà a ser admès com a advocat professional a Massachusetts i un dels primers afroamericans al país a exercir la professió, fou un abolicionista i lluitador pels drets civils.[42][43]
  • Anthony Burns (comtat de Stafford, Virgínia, 1834 – Saint Catherine's, Ontàrio (Canadà), 1866), esclau fugitiu de Virgínia que va trobar feina a Boston, on el seu propietari el va capturar el 1854, i partir d'allí hi va haver una gran lluita campal (avalots, un assassinat) entre els abolicionistes i les "forces de l'ordre" a Boston. Al final, va ser enviat de nou a Virgínia com a esclau, però uns abolicionistes de Massachusetts van acaptar els fons per comprar-li la seva llibertat.[44]
  • Rachelle Slobodinsky Yarros, (Berdýtxyv, óblast de Jitòmir, Ucraïna, Imperi Rus, 1869 – San Diego, Califòrnia, 1946), metge, pedagoga, feminista i activista. Va ser la primera dona a cursar estudis a l'Institut de Metges i Cirurgians de Boston (College of Physicians and Surgeons of Boston), es va llicenciar a Pennsilvània. Després va treballar a l'Hospital de Nova Anglaterra per a Dones i Infants a Boston abans de mudar-se a Chicago, on continuà treballant de metge i de professora. Era proponent de l'educació sexual i el control de natalitat.
  • Abbie Hoffman (Abbot Howard Hoffman, Worcester, MA, 1936 – Solebury Township, Pennsilvània, 1989) activista polític i social dels anys 1960 actiu en moviments contraculturals, un dels fundadors del Partit Internacional de la Joventut (Youth International Party) o "Yippies", es va interessar per l'anarquisme, el marxisme, el teatre de guerrilla, etc. i va escriure el llibre "Roba aquest llibre" (Steal This Book, 1971).
  • Malcolm X (Malcolm Little, Omaha, Nebraska, 1925 - assassinat a Nova York, 1965), activista pels drets humans i els drets dels afroamericans. Va ser portaveu estatsunidenc del grup conegut com a Nació de l'Islam (NOI) i fundador de la Muslim Mosque, Inc. i de l'Organització d'Unitat Afroamericana (Organization of Afro-American Unity). Vinculat amb Massachusetts - a partir dels 10 anys va viure a Boston i d'adult hi va passar diverses temporades.

Filòsofs, anarquistes[modifica | modifica el codi]

Magnats, comerciants[modifica | modifica el codi]

  • Hetty Green (nom de naixement: Henrietta Robinson, Henrietta Howland Robinson, New Bedford, MA, 1834 - Nova York, 1916), de malnom: "la bruixa de Wall Street" ("The Witch of Wall Street"), dona de negocis, magnat de la borsa estatsunidenca coneguda per la seva reputada frugalitat durant l'Era daurada o Gilded Age i per ser la primera dona a tenir un impacte seriós a Wall Street. Va heretar una fortuna del seu pare, comerciant i propietari d'una flota de vaixells dedicats a la caça de la balena.

Altres[modifica | modifica el codi]

Altres personatges històrics[modifica | modifica el codi]
  • Paul Revere (Boston, 1735 – 1818), argenter i participant en la Guerra d'Independència dels Estats Units, conegut per haver contribuït a organitzar un sistema de vigilància per controlar els moviments de les forces britàniques (usant llanternes i campanars, entre altres mètodes), i per haver portat les notícies de la imminent arribada dels britànics a Concord i Lexington, ajudant a assegurar la victòria pels rebels. El missatge el va portar en persona la nit del 18-19 d'abril 1775, cavalcant a mitjanit des de Boston fins a Concord, acció coneguda com el "midnight ride" (cavalcada de mitjanit). D'acord amb la història popular, anava cridant "The redcoats are coming!" ("Ja venen els vermells!", pel color de l'uniforme britànic).
Altres[modifica | modifica el codi]
  • Julia Child (nom de soltera: Julia McWilliams, Pasadena, Califòrnia, 1912 - Montecito, Califòrnia, 2004), cuinera de gran renom, es va establir a Cambridge el 1961 i va començar a guanyar fama a Cambridge i Boston, on va publicar el seu primer llibre de cuina (el 1961) i des d'on feia el seu programa televisiu pel canal WGBH el 1963.

Àrees protegides i conjunts històrics[modifica | modifica el codi]

Xarxa de parcs i paratges històrics nacionals[modifica | modifica el codi]

Com a part de la xarxa de parcs i paratges històrics nacionals hi ha els següents conjunts:

Altres conjunts i museus a l'aire lliure[modifica | modifica el codi]

  • Poblat Shaker de Hancock (Hancock Shaker Village)[62] - a Hancock, als Berkshires, un poblat on vivien una comunitat de Shakers (comunitat religiosa puritana similar als Quakers), fent agricultura i ramaderia, i on creaven els seus mobles originals i preuats i conreaven herbes aromàtiques, etc. Es poden visitar els edificis, inclús una pallissa / estable rodona - amb actors que recreen l'ambient de l'època.
  • La Plantació de Plimoth (Plimoth Plantation)[63] - reconstrucció de la colònia de Plymouth del segle XVII, un dels primers assentaments d'anglesos al que esdevindrien els EUA i seu dels anomenats "pares pelegrins". Hi ha també la recreació del vaixell Mayflower, que hi va atracar el 1620.
  • Poble Vell de Sturbridge (Old Sturbridge Village)[64] - recreació de la vida en un poble de Nova Anglaterra els segles XVIII i XIX
  • Chesterwood[65] - Casa-museu amb taller i jardins de l'escultor Daniel Chester French (1850-1931), que va fer algunes de les escultures oficials més importants a Washington DC. Es troba a Stockbridge.

Parcs naturals[modifica | modifica el codi]

També hi ha una densa xarxa de parcs naturals estatals[66][67] i alguns conjunts nacionals,[68] com ara part del Sender dels Apalatxes (Appalachian Trail),[69] que travessa les muntanyes Apalatxes del nord als sud dels EUA (o a l'inrevés).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lleis Generals de la Mancomunitat de Massachusetts, pàgina oficial. A la part I, títol I, capítol II, secció 35 diu: "Bay Staters shall be the official designation of citizens of the commonwealth" (Bay Staters serà la designació oficial dels ciutadans de la mancomunitat). Consultat el 3 de gener 2011.
  2. Vegeu, per exemple, The Geography Site.
  3. William Wallace Tooker, Algonquian Names of some Mountains and Hills, dins Journal of American Folklore, Vol. 17, 1904.
  4. Salwen, Bert, 1978. Indians of Southern New England and Long Island: Early Period, dins "Northeast", a cura de Bruce G. Trigger, vol. 15 del "Handbook of North American Indians", a cura de William C. Sturtevant, pàgines 160–176. Washington D.C.: Smithsonian Institution. Citat a: Campbell, Lyle, American Indian Languages: The Historical Linguistics of Native America. Oxford: Oxford University Press, 1997, p. 401
  5. William Bright, Native American Place Names of the United States. Norman: University of Oklahoma Press, 2004, p. 270
  6. «East Squantum Street (Moswetuset Hummock)». Quincy, Mass. Historical and Architectural Survey. Thomas Crane Public Library, 1986. [Consulta: 2009-06-24].
  7. Neal, Daniel. «XIV: The Present State of New England». A: The history of New-England. 2. 2. London: Printed for A. Ward, 1747, p. 216. OCLC 8616817 [Consulta: 24 juny 2009]. 
  8. «Part One: Concise Facts - Name». Secretary of the Commonwealth of Massachusetts. [Consulta: 2010-05-22].
  9. «Kentucky as a Commonwealth». Kentucky Department for Libraries and Archives. [Consulta: 2010-05-22].
  10. Els primers dos paràgrafs d'aquesta secció, des de "Durant la segona meitat..." i fins a "Demòcrata Martha Coakley per només 52% contra 47%." són principalment una traducció de la mateixa secció a la viquipèdia en anglès.
  11. Brown i Tager, p. 310.
  12. Susan Page i Jill Lawrence. «Does 'Massachusetts liberal' label still matter?». USA Today, 2004-07-11 [Consulta: 17 octubre 2009].
  13. "State Vote 2006: Election Profile, Massachusetts" State Legislatures Magazine, National Conference of State Legislatures. Consultat el 17 novembre 2007.
  14. Gordon, Meryl. Weld At Heart New York. 14 gener 2002. (consultat el 2010-05-23)
  15. Vennochi, Joan. Romney's liberal shadow The Boston Globe. 17 de juny 2007. (consultat 2010-05-23)
  16. «Federal Elections 2004 (page 22)». Federal Election Commission (Comissió Electoral Federal). [Consulta: 2009-10-17].
  17. «2008 Presidential Popular Vote Summary». Federal Election Commission (Comissió Electoral Federal). [Consulta: 2009-10-17].
  18. ; Cox, Amanda; Ericson, Matthew; Hossain, Farhana; Tse, Archie «Interactive Map, Election Results and Analysis». The New York Times, January 19, 2010 [Consulta: 22 maig 2010].
  19. «Same-sex couples ready to make history in Massachusetts». CNN, 2004-05-17 [Consulta: 18 octubre 2009].
  20. «Massachusetts Makes Health Insurance Mandatory». National Public Radio, 2007-07-03. [Consulta: 2009-10-18].
  21. «2008 Return of Votes Complete» (PDF). Massachusetts Secretary of the Commonwealth (Secretari de la Mancomunitat de Massachusetts), 2008-12-17. [Consulta: 2009-10-18].
  22. "Supreme Judicial Court: Gay Marriage Legal in Mass. Court gives the state six months to comply with ruling", article de Kathleen Burge al Boston Globe el 18 novembre 2003. Consultat el 28 desembre 2010.
  23. Estadístiques oficials: State Agriculture Overview 2009, Departament d'Agricultura dels EUA.
  24. "Massachusetts Cranberries", informe del gener del 2007, Departament d'Agricultura dels EUA. http://www.nass.usda.gov/nh/jan07cran.pdf. Retrieved 2010-05-23.
  25. Taula comparant les taxes d'impostos de diversos estats.
  26. Retirement Living - Enllaç directe amb la taula en qüestió. Accedit el 28 desembre 2010.
  27. 27,0 27,1 US Census Bureau, FactFinder. Consultat el 28 desembre 2010.
  28. Massachusetts, Selected Social Characteristics in the United States: 2006-2008, American Community Survey 3-Year Estimates . Consultat el 29 desembre 2010.
  29. The Association of Religious Data Archives - Massachusetts. Consultat el 29 desembre 2010.
  30. American Religious Identification Survey 2001, The Graduate Center, City University of New York
  31. History of Winchester, Massachusetts; Part 3: Squaw Sachem
  32. "Squaw Sachem" a Hawthorne in Salem
  33. "Squaw Sachem" dins la secció sobre els Massachusett a "The Metonomy Journal, 2005.
  34. Massachusetts' Deval Patrick Wins "Green Governor of the Year Award", PRWeb, 22 de febrer del 2013.
  35. "Patrick Becomes the Nation's Third African-American Governor", de "One Smoot Short of a Bridge"
  36. "Massachusetts Swears in a Black Democrat as Governor", de Pam Belluck, The NY Times, 5 de gener del 2007.
  37. Fitxa sobre Mum Bett al Massachusetts Historical Society.
  38. Fitxa sobre Quock Walker al Massachusetts Historical Society.
  39. Museum of African American History in Boston and Nantucket
  40. The Black Past Remembered and Reclaimed
  41. Fitxa sobre Shadrach Minkins al Massachusetts Historical Society.
  42. The Black Past Remembered and Reclaimed
  43. Massachusetts Historical Society
  44. Fitxa sobre Anthony Burns al Massachusetts Historical Society.
  45. "Anarchy in Jamaica Plain: William Batchelder Greene", a Infoshop News, 2007. Consultat el 10 gener 2011.
  46. William Batchelder Greene a "Libertarian Labyrinth"
  47. detalls a "Libertarian Labyrinth"
  48. NPS: Adams
  49. NPS: Boston African-American
  50. NPS: Boston Harbor Islands
  51. NPS: Boston
  52. NPS: Cape Cod
  53. NPS: Frederick Law Olmstead
  54. NPS: John F. Kennedy
  55. NPS: Longfellow
  56. NPS: Lowell
  57. NPS: Minuteman
  58. NPS: New Bedford Whaling
  59. NPS: Salem Maritime
  60. NPS: Saugus Iron Works
  61. NPS: Springfield Armory
  62. Hancock Shaker Village, pàgina oficial.
  63. Plimoth Plantation, pàgina oficial
  64. Old Sturbridge Village, pàgina oficial
  65. Chesterwood, casa-museu amb jardins
  66. Explore State Parks and Forests
  67. Pàgina oficial de l'estat de Massachusetts sobre la xarxa de parcs estatals
  68. National Park Service, mapa de Massachusetts amb parcs
  69. Pàgina del Servei Nacional de Parcs sobre el Sender dels Apalatxes (Appalachian National Scenic Trail)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Brown, Richard D.; Tager, Jack (2000). Massachusetts: A Concise History. Amherst, MA: University of Massachusetts Press. ISBN 1-55849-248-8.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massachusetts Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 42° 18′ N, 71° 48′ O / 42.3°N,71.8°O / 42.3; -71.8