Massacre d'Andidjan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La massacre d'Andidjan es va produir quan les tropes del Ministeri de l'Interior i del Servei de Seguretat Nacional d'Uzbekistan van disparar contra una multitud de manifestants a Andidjan (Uzbekistan) el 13 de maig de 2005.[1]

El divendres 13 de maig del 2005 un nodrit grup d'homes van assaltar la presó d'Andidjan, Uzbekistan, per a alliberar a uns centenars de persones, de les quals 23 eren homes de negocis, acusats de terrorisme islàmic. Seguidament, van prendre per assalt l'ajuntament i van establir un tribunal en el qual moltes persones van prendre la paraula criticant les pressions exercides pel govern i els serveis de seguretat.

Per a reprimir la insurrecció les autoritats van enviar a l'exèrcit, que va obrir foc sobre una manifestació pacífica. Aquesta versió va ser rebutjada per les autoritats que van declarar que eixa havia estat una temptativa de desestabilització; manifestant, així mateix, que cap civil sense armes havia estat ferit.[2] Aquesta versió no va poder ser confirmada perquè els periodistes i les organitzacions no governamentals (ONG) van ser expulsades del lloc i se'ls va prohibir l'entrada en la ciutat; no obstant això, algunes fotografies, fetes al principi de la insurrecció i de la repressió, van poder escapar de la requisa i van ser publicades. El dijous 19 de maig, una setmana més tard, algunes ONG, així com el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) van denunciar que, en aquesta repressió, havien mort de 500 a 1.000 persones, mentre que el govern d'Uzbekistan només va reconèixer 187 morts.

Aquests fets, a més de tota la violència explicita, va provocar que moltes famílies es veiessin obligades a refugiar-se al país veí de Kirguizistan. Segons la Creu Roja van ser milers les persones que es van haver de travessar la frontera, on els mateixos refugiats van haver de reconstruir un pont. Les autoritats frontereres van fer un control molt estricte de la gent que travessava per no permetre que gent implicada directament al conflicte pugues escapar. En un principi els refugiats van estar-s'hi a un campament però converses entre Kirguizistan i Uzbekistan van permetre obrir durant cinc dies la frontera i poder tractar de manera adient als refugiats.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]