Massacre de Columbine

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Massacre de Columbine
Massacre de Columbine

Vista àrea de l'institut Columbine.

Lloc Columbine, Colorado, Estats Units
Coordenades 39° 36′ 12″ N, 105° 04′ 29″ O / 39.60333°N,105.07472°O / 39.60333; -105.07472Coord.: 39° 36′ 12″ N, 105° 04′ 29″ O / 39.60333°N,105.07472°O / 39.60333; -105.07472
Objectiu Els estudiants i l'institut Columbine High School.
Data 20 d'abril de 1999
11:19 am – 12:08 pm (UTC-6)
Tipus d'atac tiroteig a l'escola, assassinat massiu, suïcidi, artefacte explosiu improvisat.
Armes Intratec TEC-DC9, Carrabina Hi-Point 995, Escopeta de bombament Savage 67H, Escopeta retallada de doble canó Stevens 311D
Morts 15 (inclosos els 2 perpetradors)
Ferits 24
Perpetradors Eric Harris i Dylan Klebold

La massacre de Columbine va succeir el dimarts, 20 d'abril de 1999, a l'institut Columbine High School a la població de Columbine, a l'àrea no incorporada del comtat de Jefferson, Colorado, Estats Units, situada prop de Denver i Littleton. Dos estudiants, Eric Harris i Dylan Klebold, s'embarcaren en una massacre, assassinant dotze estudiants i un professor, ferint vint-i-un més, mentre que tres van ser ferits després d'intentar escapar-se, poc a abans que es suïcidessin. És una de les quatre massacres en escoles més mortíferes de la història dels Estats units, després del Desastre de Bath School de 1927, de la matança a Virgínia Tech de 2007 i de la massacre de la universitat de Texas de 1966, i és la més mortífera que s'ha produït en un institut americà.

L'atac reobrí el debat sobre les lleis de possessió de pistoles, la disponibilitat d'armes de foc als Estats Units i la violència entre els joves amb armes. Moltes discussions es centraven en la naturalesa dels rols als instituts, de les subcultures i de l'assetjament escolar, com també del paper de les pel·lícules violentes i videojocs en la societat nord-americana. El tiroteig també dugué a un augment de l'èmfasi per la seguretat a l'escola i a un pànic moral a la subcultura gòtica, als marginats socials, a la cultura de les armes, a l'ús de antidepressius mèdics en adolescents, a les pel·lícules i música violenta, a l'ús d'Internet entre adolescents[1] i als videojocs violents.[2][3]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Els primers indicis de perillositat dels dos joves es remunten quan l'Eric Harris, l'any 1996, va crear una pàgina web a America Online que originalment estava destinada a albergar alguns nivells del videojoc Doom creats pels dos joves. Harris també inicià un bloc que contenia acudits i petits retalls de diari sobre els seus pensaments sobre els seus pares, amics i l'escola; a finals d'anys, ja incloïa instruccions per fer trapelleries, instruccions per a la fabricació d'explosius i apareixerien els primers senyals de ràbia que en Harris tenia envers la societat.[4]

Després que Harris es queixés de patir de depressió, ràbia i pensaments suïcides en una reunió amb el seu psiquiatre, li prescrivia l'antidepressiu Zoloft. Al queixar-se al seu doctor d'inquietud i d'una manca de concentració, va dur al doctor a substituir-lo per un medicament similar, Luvox.[5] En el moment del seu suïcidi, Harris contenia nivells de Luvox en el seu cos. Alguns analistes, com el psiquiatre Peter Breggin, sostingueren que una o ambdues medicacions podien haver contribuït a les accions que perpetrà en Harris. S'ha afirmat que els efectes secundaris d'aquests antidepressius poden ser l'augment de l'agressivitat, la inhibició del remordiments, la despersonalització i atac maníacs.[6]

Descripció dels fets[modifica | modifica el codi]

L'Eric Harris, de 18 anys, i en Dylan Klebold de 17, entraren a l'escola on eren pupils, armats amb dues escopetes, una carabina Hi-Point 995 semiautomàica de cal·libre 9 mm, una pistola Tec 9 semiautomàtica de 9 mm, diversos dispositius casolans i un explosiu format per un tanc de propà de 9 quilograms. Abans de suïcidar-se, ambdós adolescents encetaren diversos trets a la cafeteria i a la biblioteca de l'escola. En total, assassinaren a 13 persones (12 alumnes i un professor) i feriren 24 alumnes més, produint un total de 15 morts, convertint-se així en el tercer pitjor tiroteig en una recinte educatiu i el més mortífer en una institut americà.

En total hi hagué dos tirotejos: el primer des que els dos adolescents abandonaren l'aparcament fins que entraren a l'interior de l'institut; primer assassinaren a Rachel Scott, que estava esmorzant juntament amb el seu company Richard Castaldo (aquest quedà paralític després de rebre impactes de bala a la columna), després a Daniel Rohrbough, quan intentava fugir de l'institut i finalment a Dave Sanders, el qual morí hores després de rebre els impactes, i perdre molta sang. El segon tiroteig va ser el més sagnant, on van ser assassinats 10 alumnes i molts altres van ser ferits. Els assassins, després de vint minuts disparant en la cafeteria, pujaren de nou a la biblioteca on llançaren una última ràfega de trets a la policia i es suïcidaren, primer Eric Harris, disparant-se a la boca i després Dylan Klebold disparant-se a la templa.

Causes[modifica | modifica el codi]

Els investigadors van buscar diferents causes explicatives, moltes d'elles comunes a altres incidents similars. Les primeres al·ludeixen a la possible malaltia mental dels agressors, amb símptomes de depressió i megalomania segons els estudis del FBI. Altres van buscar l'explicació en l'aïllament social a l'institut, mencionant el poder dels grups juvenils i del bullying.

També es va suggerir que la influència dels videojocs i pel·lícules amb violència podia haver distorsionat la visió del bé i del mal dels dos joves, mentre que altres van denunciar la facilitat amb què es poden obtenir armes de foc als Estats Units.

Llegat[modifica | modifica el codi]

Memorials[modifica | modifica el codi]

El memorial de Columbine.

L'any 2000, l'advocada Melissa Helmbrecht va organitzar un esdeveniment d'homenatge a Denver anomenat el Day of Hope (Dia de l'esperança) amb la presència de dos supervivents.[7][8]

S'instal·là un memorial permanent "en honor i en record a les víctimes del 20 d'abril de 1999 en el tiroteig a l'institut Columbine High School" el 21 de setembre de 2007 al parc de Clement, prat adjacent on durant els dies següents del tiroteig s'aplegaren diversos homenatges improvisats. El fons del memorial ascendiren als 1,5 milions de dòlars en donacions i vuit anys de planificació.[9]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massacre de Columbine Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Janelle Brown. «Doom, Quake and mass murder» (en anglès). Salon.com, 1999-04-23. [Consulta: 2008-08-24].
  2. «Lessons from Littleton (Part I)» (en anglès). 'Independent School'. National Association of Independent Schools. Arxivat de l'original el 2012-05-24. [Consulta: 2008-08-24].
  3. "JonKatz". «Voices From The Hellmouth» (en anglès). Slashdot, 1999-04-26. [Consulta: 2008-08-24].
  4. . 
  5. Cullen, Dave. (2009) Columbine. Grand Central Publishing, 2009. Pg. 214, 261. ISBN 0-446-54693-3.
  6. Luvox and the Columbine High School massacre. breggin.com.
  7. «Boy In The Window' Won't Look Back Student Has Turned Tragedy Into 'Personal Triumph». . CBS News, April 14, 2000.
  8. Kelly, Sean. «Young leaders to rally around volunteerism». Denver Post, 2000-04-12 [Consulta: 20 abril 2004].
  9. «Columbine Memorial —Overview». The Foothills Foundation. [Consulta: 2008-05-06].