Massacre de Wounded Knee

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Massacre de Wounded Knee
Guerres índies
El cap lakota Big Foot, mort a la neu.
El cap lakota Big Foot, mort a la neu.
Data 29 de desembre de 1890
Localitat Wounded Knee, Dakota del Sud
Resultat Victòria dels Estats Units d'Amèrica. Massacre dels amerindis.
Bàndols
Estats Units Estats Units Sioux Lakota Diferents tribus Sioux
Comandants en cap
Estats Units d'Amèrica James W. Forsyth Sioux Lakota Big Foot
Baixes
25 morts i 39 ferits 153 morts i 51 ferits

La Massacre de Wounded Knee fou l'extermini gairebé total d'una tribu sioux lakota per part del Setè de cavalleria dels Estats Units el 29 de desembre de 1890 a prop de Wounded Knee Creek (en lakota: Cankpe Opi Wakpala) al territori que ara pertany a la reserva lakota de Pine Ridge (Dakota del Sud).

Relat dels fets[modifica | modifica el codi]

El 23 de desembre de 1890, el cap Spotted Elk ("Big Foot"), al capdavant de la banda dels lakota Minaconjou, als quals s'havien afegit 38 lakota Hunkpapa, va deixar la reserva xeiene on els havien confinat per traslladar-se fins a la reserva índia de Pine Ridge. El dia anterior a la massacre, 28 de desembre, un destacament del Setè de cavalleria sota el comandament del Major Samuel M. Whitside va interceptar la banda a prop de Porcupine Butte i els va durant 26 km fins a Wounded Knee Creek, on van plantar el campament. Eren 310 persones (230 homes i 120 dones i nens).

La resta del Setè de cavalleria va arribar al lloc sota el comandament del coronel James W. Forsyth, ajuntant-se fins a 500 soldats, que van encerclar el campament amb el suport d'algunes forces auxiliars i quatre ametralladores "Hotchkiss".[1] El Setè de cavalleria tenia ordres d'escoltar els sioux lakota fins a un tren que els havia de deportar a Omaha (Nebraska). Els havien de desarmar abans de deportar-los, per la qual cosa la tropa es va haver de posicionar molt a prop d'ells.

El matí del 29 de desembre, la tropa va entrar al campament per desarmar els sioux. Una versió dels esdeveniments diu que durant el procés de desarmament, i quan ja gairebé s'havia completat, un guerrer anomenat "Black Coyote" es va resistir a lliurar el seu rifle dient que li havia costat molts diners.[2] La discussió pel rifle de "Black Coyote" es va anar escalfant, es va disparar un tret, i tot seguit el Setè de cavalleria va obrir foc indiscriminadament des de totes les bandes, matant homes, dones i nens, així com alguns dels seus propis homes. Alguns guerrers sioux que encara tenien les seves armes van respondre a l'atac, però els soldats van acabar ràpidament amb la resistència sioux. Els supervivents van fugir, però soldats a cavall els van perseguir i matar tots (homes, dones i nens), tot i que molts anaven desarmats.

Quan tot es va haver acabat, almenys 150 homes, dones i nens sioux lakota havien resultat morts i 51 ferits (4 homes i 47 dones i nens, alguns dels quals van morir més tard per les ferides rebudes). Algunes estimacions apugen el nombre de morts sioux a 300. També van morir 25 soldats, i 39 van resultar ferits (6 d'aquests també van acabar morint).[3] Es creu que la majoria havien estat víctimes del foc amic, ja que el tiroteig es va produir de molt a prop enmig del caos, i en gran part per l'acció indiscriminada de les ametralladores.[4]

Valoració posterior[modifica | modifica el codi]

Aquest episodi fou l'última de les grans confrontacions entre els indis lakota i els Estats Units, i va ser descrit posteriorment com una massacre pel general Nelson A. Miles en una carta adreçada al Comissionat d'Afers Indis (BIA). Miles no va parar mai d'intentar demostrar la culpabilitat de Forsyth. L'exèrcit estatunidenc va repartir moltes medalles d'honor entre els participants a la massacre, i la nació sioux en reclama l'anul·lació.

Més de 80 anys després de la massacre, a partir del 27 de febrer de 1973, Wounded Knee fou l'escenari d'un incident de 71 dies d'enfrontament entre les autoritats federals i un grup de militants de l'American Indian Movement.

L'indret de la massacre ha estat designat "Lloc històric nacional".[5]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massacre de Wounded Knee Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Liggett, Lorie. «Wounded Knee Massacre - An Introduction». Bowling Green State University, 1998. [Consulta: 2007-03-02.].
  2. [enllaç sense format] http://www.lastoftheindependents.com/wounded.htm
  3. Wounded Knee & the Ghost Dance Tragedy by Jack Utter p. 25 Publisher: National Woodlands Publishing Company; 1st edition (April 1991) Language: English ISBN 0-9628075-1-6
  4. Strom, Karen. «The Massacre at Wounded Knee». Karen Strom, 1995.
  5. «National Historic Landmarks Program: Wounded Knee». National Park Service. [Consulta: 2008-01-10].

Coord.: 43° 08′ 28″ N, 102° 21′ 46″ O / 43.14107°N,102.36281°O / 43.14107; -102.36281