Massais

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Massais (Deux-Sèvres)».
Massais
Bandera massai
Població total 1.293.000
Regions amb poblacions significatives

Bandera de Kenya Kenya 650.000

Tanzània Tanzània 643.000
Llengua Maa
Religió animisme, cristianisme

Els massais són un poble africà nilòtic. Són aproximadament uns 900.000, dels quals entre 353 i 450.000 habiten entre les ciutats de Narok i Namanga, al Kenya meridional, i la resta al nord de Tanzània, al voltant del llac Victòria. Les dades, però, no són prou acurades.

Abans de la colonització, eren un poble guerrer, que vivia de la depredació. Actualment són pastors nòmades de bòvids, ovelles i cabres, al voltant dels quals gira la riquesa econòmica, i encara que mantenen la religió tradicional, han adoptat algunes formes del cristianisme.

Viuen en assentaments anomenats bomes, uns cercles de cabanes fetes de branques i rodejades de palissades per a encerclar el ramat. La seva vida cultural és plena de celebracions, que comencen amb el naixement. La versió massai dels grups d'edat consta d'infantesa, guerrer menor (moran), guerrer gran, adult menor i adult gran. Cada generació d'homes constitueix un grup que passa successivament per cada grau d'edat. Després de la circumcisió els nois esdevenen home i guerrers menors. Antigament havien de passar una prova d'adult que consistia a caçar un lleó. Avui s'ha perdut la tradició perquè els lleons són considerats espècie protegida.

El sistema polític massai és descentralitzat; es convoquen reunions d'ancians i discussions públiques per a decidir sobre els afers més generals. El que encara s'hi imposa és la importància que té per a ells el ramat. La seva religió se centra al voltant de creences místiques referents als massais, al seu ramat, i a Déu. Les vaques són sagrades, i també ho és la seva terra i tots els elements que giren al voltant del ramat. El ramat proveeix de totes les necessitats als massais: llet, sang i carn per a la dieta, i cuir i pells per a la seva roba.

Parlen el maa, una llengua que pertany a la branca oriental del subgrup nilòtic, i forma part del grup de llengües sudàniques oriental pertanyents a les llengües niloticosaharianes. Tanmateix, usen el suahili com a lingua franca.

Guerrer Massai

Formes de vida[modifica | modifica el codi]

El poble massai és una tribu seminòmada, que vol dir que no viuen en un lloc en concret, sinó que se'n van amb les cases i tot a perseguir animals, cultivar terres....Està formada per més de 350.000 persones que habiten a l'Àfrica; especialment a Kenya i Tanzània. Actualment hi ha 5 tribus diferents: els il-makesen, els il-molelian, els il-aiser, els il-taarrosero, i els il-ikumai.

S'alimenten de mantega, carn de cabres i antílops, llet de vaca i sang d'animal. La sang de bou barrejada amb llet és una medicina que es recull en carabasses i que cura els Massai quan estan esgotats i molt cansats. L'aliment l'aconsegueixen caçant (la carn), munyint vaques (la llet) o ferint els animals, curant-los i deixant-los en llibertat un altre cop.

Per caçar utilitzen fletxes amb la punta de fusta i esmolada o no, segons si volen que penetri molt endins o no, i cordes de cuiro. Viuen en poblats anomenats “enkang” formats per cases que no superen el metre i mig d'altura, en forma d'iglú, i que les anomenen “bombas”. Aquestes són rodones i estan construïdes d'excrements de vaca, palla i d'una estructura de branquillons. El poblat està protegit per una tanca feta de troncs i branquillons. Dins del campament, també construeixen una altra tanca per a deixar el bestiar.

Es vesteixen amb teixits de cotó de tons vermells i liles. Són mantes primes que se les emboliquen al cos de tal manera que semblen vestits. Sempre en porten dues o tres.

Estructura social[modifica | modifica el codi]

Dones massais reparant una casa a finals del segle XX

La societat dins de la tribu es divideix en tres grups segons les edats: nens i nenes, joves i adolescents, adults. Els adults també es divideixen segons si són homes, dones i si tenen fills o no.

Els homes són els posseïdors de les dones, i en poden tenir tantes com vulguin. Això depèn de la seva riquesa. El preu d'una dona acostuma a ser tres vaques, dues ovelles i un bou. Un home ric pot posseir fins a vint dones, però la majoria en tenen cinc. Una dona pot tenir relacions sexuals amb qualsevol home de la tribu sempre que ella vulgui. En el cas que un home obligui una dona a tenir relacions sexuals sense que ella ho vulgui, aquesta pot matar l'agressor. Si aquest escapés, el seu bestiar pagaria per ell sacrificant-lo com a aliment.

Els massai es casen fora de la tribu a la què pertanyen per evitar els problemes de consanguinitat. Si un home no pot tenir fills, altres homes de la tribu ho faran per a ell, però sense poder reclamar els fills com a legítims. Quan una dona queda embarassada, les relacions sexuals se suspenen fins que el nen camina. El part es fa a la cabanya de la dona, en la qual el marit no podrà entrar fins que no hagin passat deu dies després del part. El pare de la criatura tampoc no podrà menjar a casa fins que el nen no comenci a caminar. Si hi ha algun savi a la tribu beneirà el nen escupint-li al cap o al pit.

La feina dels nens és de vigilar el bestiar, mentre que les dones munyen els animals. També escombren i netegen les cases i el campament, i quan el sol esquerda el sostre de les cases li donen un revestiment nou. El temps que els hi sobra l'utilitzen per fer collarets i adornaments amb perles de colors.

Hi ha una persona anomenada “Labion” o profeta que és l'intermediari entre el Ngai i el poble massai. El seu càrrec és hereditari i limitat a una petita casta. Actua com a jutge i també prediu el futur. Presideix les cerimònies, assegura la fertilitat i autoritza les guerres i porta la pluja. Una altra feina important que tenen és aconsellar als moran.

Els massais es descriuen com una tribu guerrera. Dins de la tribu hi ha els “moran” que es dediquen exclusivament a lluitar i a robar (bàsicament bestiar). Són una comunitat pròpia que ho comparteix tot. Les seves mares els hi fan companyia i els hi cuinen el menjar durant el dia, mentre que per la nit són substituïdes per les seves amants. Només passats entre 14 i 20 anys d'aquesta vida, els hi està permès casar-se, excepte si algun savi els hi dóna un permís especial a causa del seu valor. Als moran, els hi està prohibit, per tradició, beure alcohol o olorar tabac pel nas. L'únic estimulant que els hi està permès és l'escorça de l'arbre de la mimosa, que masteguen abans d'entrar en batalla.

Creences i costums[modifica | modifica el codi]

La religió dels massai és monoteista i molt austera. El nom del seu Déu és Ngai. El principal motiu perquè creuen en aquest Déu és perquè els hi porta pluges. L'herba és un element sagrat. Per això, quan un nen està a punt de ser pegat per un adult, es pot lliurar de la pallissa si aconsegueix arrencar un grapat d'herba. En l'ablació de les dones se'ls hi tira una mica d'herba al cap. Segons les seves creences, molt poques persones són mereixedores de la vida eterna, i els cadàvers, generalment, es deixen perquè se'ls mengin els carronyers. Tot i això, de vegades els cadàvers de grans persones són enterrats en una tomba a poca profunditat, amb el cap inclinat cap a la casa, dipositant-hi al seu costat herba, un bastó i unes sandàlies noves. Els “Labion” reben una tomba sota una pila de pedres. Els creients, quan passen pel costat hi tiren una altra pedreta.

Mai no es parla dels morts, i quan es vol fer referència a ells, s'utilitza un sinònim o sobrenom. Com que es creu que una casa queda contaminada si a dintre hi mor una persona, els malalts que s'han fet fora de casa són expulsats de la tribu i queden al mig del camp perquè siguin devorats per les hienes, encara que estiguin plenament conscients. Els joves moran pateixen una cerimònia d'iniciació; es coneix pel nom de grups de la circumcisió dreta i circumcisió esquerra. El candidat va amb el cap afaitat i ben netejat. El ritual inclou el sacrifici d'un bou. L'endemà, el jove talla un arbre que després les noies planten al costat de la seva casa. Al tercer dia, es lleva d'hora i és circumcidat quan surt el Sol. Després d'uns dies de convalescència dins de la seva cabanya, surt a fora portant un davantal i unes arracades de dona, i es diverteix llançant fletxes sense punta a les natges de les noies i caçant ocells per posar-se'ls al cap, mentre li torna a créixer el cabell. Els iniciats es reuneixen per constituir la “manyatta” i els nous guerrers comencen a lluitar i a robar bastiar a les tribus veïnes. Un costum que tenen les dones Massai, és guarnir-se amb collarets, polseres i arracades, de perles de colors, fets per elles mateixes. També, tots els Massai, homes i dones, s'engrandeixen el forat de les arracades de tal manera que s'hi poden introduir tot tipus d'objectes com taps de suro ullals d'animals, etc. Els homes, per la seva banda, tenen el costum d'anar sempre amb un pal que els serveix per espantar els animals si els molesten, o per repenjar-s'hi.

Formes de comunicació col·lectiva[modifica | modifica el codi]

Extensió de la llengua maa

Els massai parlen el maa, però també com a llengua de comunicació exterior el suahili, una llengua pròpia de Kenya, Tanzània i alguns dels països dels voltants. Tots els caps de les tribus saben parlar l'anglès. Amb la seva escriptura, passa el mateix que amb la seva llengua; ja està desenvolupada, però ells no l'utilitzen perquè no en saben.

Les danses són molt freqüents. Ballen formant cercles. Dos o tres homes entren en el cercle i salten seguint el ritme. Amb el cos rígid i recte, les mans enganxades als costats, els genolls junts, i un grapat d'herba fresca apletada a sota de les aixelles. Els colls de les dones oscil·len cap endavant i cap endarrere seguint el ritme dels tambors. Algunes porten fins a una dotzena de collarets.

Dos instruments que tenen els Massai i que són molt importants en algunes de les danses que fan, són els tambors i una espècie de pianos. Els tambors estan fets de fusta, la base, i de pell d'animal la plataforma on piquen. En canvi, els pianos estan formats, els grans, per una mitjana closca de tortuga, buida per dins, amb una plataforma de fusta i una trossos de ferro posats de tal manera que quan els prems, sona una nota musical. La diferència que tenen els petits, és que aquests no tenen la closca de tortuga.

En els rituals i en les cerimònies, els Massai vesteixen amb els millors teixits que tenen. Les dones es guarneixen amb molts collarets, polseres i arracades.

Successos recents[modifica | modifica el codi]

El govern de Tanzània ha emès una ordre als massais expulsant-los de les seves terres ancestrals situades vora el Parc Nacional del Serengeti perquè hi volen fer una reserva de caça per a la família de l'emir de Dubai.[1] Això és contrari del que havia decidit fa un any, quan havia optat per a deixar-los el seu propi territori.[2] El 18 de novembre de 2014 els seus representants es reuniren amb el Primer ministre Mizengo Pinda per a manifestar-li que hi estaven totalment en contra perquè aquesta zona és fonamental per la seva supervivència ja que la necessiten per a la pastura dels seus ramats, que són la base de la seva economia.[1] El 2016 el govern tanzanès els havia ofert una compensació d'uns 370.000 euros que havien refusat ja que consideraven que no podien vendre les seves terres per la seva importància econòmica i sentimental.[1] Samwel Nangiria, coordinador del grup massai del poble de Ngonett va afirmar: "One billion is very little and you cannot compare that with land. It’s inherited. Their mothers and grandmothers are buried in that land. There’s nothing you can compare with it". ("Un bilió (de xílins) és molt poc i no es pot comparar amb el què és aquesta terra. Les seves mares i àvies estan enterrades. No hi ha res que es pugui comparar amb això.)[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «El gobierno de Tanzania planea echar a lo Masai de su 'Tierra ancestral' para convertirla en una reserva de caza real». europapress, 17 de novembre de 2014 [Consulta: 22 novembre 2014].
  2. 2,0 2,1 Smith, David. «Tanzania accused of backtracking over sale of Masai’s ancestral land». The Guardian, 16 de novembre de 2014 [Consulta: 22 novembre 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • FRANCESCH, Alfredo. Cuentos y leyendas Masai. Miraguano, 1997. 109 p. (Libros de los malos tiempos). ISBN 978-84-7813-156-3.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massais Modifica l'enllaç a Wikidata