Massamagrell
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarca | Horta Nord  | ||||
| Capital | Massamagrell | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 16.766 (2023) (2.704,19 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Massamagrellenc, massamagrellenca | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 6,2 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 15 | ||||
| Limita amb | |||||
| Patrocini | Joan Baptista | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Josep Lluís Galarza i Planes (2017–) | ||||
| Pressupost | 9.745.000 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46130 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46164 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46164 | ||||
| Lloc web | massamagrell.es | ||||
Massamagrell és un municipi valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Geografia
Està situat a la part septentrional de l'Horta de València, vora la costa, amb una platja de tan sols 300 m de longitud i té la zona humida de la Marjal de Rafalell i Vistabella.[1] El terreny és completament pla, menys en la zona situada a l'oest de la població, en la qual s'aixequen uns turons d'uns 40 m d'altitud. El terra està constituït per dipòsits quaternaris.
El terme municipal de Massamagrell limita amb les localitats de Massalfassar, Museros, la Pobla de Farnals, Rafelbunyol i València; totes a la mateixa comarca de l'Horta de València. S'hi accedeix des de la Ciutat de València, per carretera, agafant la V-21 per enllaçar amb la CV-300. També compta amb una estació de tren (Línia 3 de Metro) de FGV.
Toponímia
El topònim és discutit. Hi ha qui veu una base netament àrab, derivant de منزيل ألغريل (manzīl al-Grīl) que voldria dir "casa de al-Gril o de Agrel". Tot i això, altres autors proposen que haja derivat del llatí mansum Macrelum, que significaria "casa del Prim", i per últim hi ha qui defèn un origen mixt.[1]
Història
Va ser una alqueria àrab que, una volta acabada la conquesta, va ser concedida pel rei Jaume I a Sancha Pérez de Aguilar el 1238, però després la va canviar per una altra i va donar la de Massamagrell a Sánchez Vera, Pedro Eximén i Fortún Sánchez.
El 1271 es va atorgar carta-pobla, tenint el domini l'Orde de Calatrava. El 1392, el rei va transferir els drets que conservava a Raimond Boïl, la seua família va obtindre anys després, el 1426, també els de Calatrava i onze anys més tard la jurisdicció criminal. El marqués de Dos Aigües va ser el seu últim senyor territorial.
Tenia 105 cases (500 habitants) el 1646, quasi mig segle després que els moriscs siguessin expulsats. El 1794, contava ja amb 230 cases (més de 1000 habitants). Un segle més tard, en 1897, la població s'havia quasi triplicat, arribant als 2852 habitants. El cens oficial de 1900 era de 2613 habitants.
Demografia
Segons el darrer cens (INE 2013), Massamagrell té una població de 15.628 habitants.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2009 | 2012 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 12.274 | 12.260 | 12.505 | 12.283 | 12.499 | 12.766 | 13.221 | 13.826 | 14.388 | 14.568 | 15.210 | 15.550 |
Economia
La ramaderia té certa importància al sector porcí i avícola. Tot i tenir costa, no es practica la pesca. La indústria rivalitza amb l'agricultura com a font de riquesa, i a ella es deu el fort augment de població experimentat en els últims anys.
Política i govern
Composició de la Corporació Municipal
El Ple de l'ajuntament està format per 17 regidors: 5 del Partit Popular, 4 del Partit Socialista del País Valencià, 3 de la Coalició Compromís, 2 d'Empoderem Massamagrell (EM), 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania, 1 de Veïns per Massamagrell (VpM) i 1 d'Esquerra Unida del País Valencià.
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | 
|
Miguel Bailach Luengo | 2.085 | 25,15% | 5 ( -4)
| |
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Francisco Gómez Laserna | 1.696 | 20,46% | 4 (-1)
| |
| Compromís per Massamagrell | Fitxer:Bob compromis.png | Josep Lluís Galarza Planes | 1.466 | 17,68% | 3 ( +2)
| |
| Empoderem Massamagrell (EM) | Fitxer:EmpoderemMassamagrell.png | José Manuel Gimeno Navarro | 764 | 9,21% | 2 (+2)
| |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania | 
|
Jesús Gimeno Peris | 728 | 8,78% | 1 (+1)
| |
| Veïns per Massamagrell (VpM) | Fitxer:VeinsPerMassamagrell.png | Jorge Ferrer Durà | 590 | 7,12% | 1 (+1)
| |
| Esquerra Unida del País Valencià: Acord Ciutadà | Fitxer:Logo EUPV sin tipografía.png | Pablo Garcés Margaix | 423 | 5,10% | 1 | |
| Altres candidatures[2][3] | 
|
415 | 5,01% | 0 ( -1)
| ||
| Vots en blanc |
|
124 | 1,50% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 8.291 | 100 % | 17 | |||
| Vots nuls | 130 | 1,54% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 8.421 | 71,06%** | ||||
| Abstenció | 3.429* | 28,94%** | ||||
| Total cens electoral | 11.850* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Francisco Gómez Laserna (PSPV) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots: 4 de PSPV, 3 de Compromís i 2 d'Empoderem Massamagrell[4]) | ||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior.[5] Junta Electoral de la Zona de Sagunt.[6] Generalitat Valenciana.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes
Des de 2015 l'alcalde de Massamagrell és Francisco Gómez Laserna del PSPV.[8][9]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | José María Izquierdo Soro | PCE-PCPV | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | José Maria Izquierdo Soro | PCE-PCPV | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Vicent Campos Oltra | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Vicent Campos Oltra | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | José Miguel Trujillo Bernalte Dominique François Herrouin |
EUPV PP |
17/06/1995 08/05/1998 |
Pacte de govern |
| 1999–2003 | Edmundo Boria Bolinches Montserrat Gude Corbi Miguel Bailach Luengo |
PSPV-PSOE IEM PP |
03/07/1999 17/11/2001 31/07/2002 |
Moció de censura 2IEM+PP+UV Pacte de govern Pacte de govern |
| 2003–2007 | Miguel Bailach Luengo | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Miguel Bailach Luengo | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Miguel Bailach Luengo | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Francisco Gómez Laserna | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[9] | ||||
Monuments
- Església de Sant Joan Apòstol i Evangelista. És espaiosa, claustral, amb una façana neoclàssica a la que s'accedeix per les escales i el campanar quadrat.
- Convent de la Magdalena, o convent de Caputxins de la Magdalena, Església parroquial de la Mare de Déu del Roser.[10]
Festes locals
- Festes Majors. Celebra les seves festes a la Mare de Déu del Rosari, Immaculada Concepció i Sant Joan Evangelista, a les darries de setembre.
Esports
La pilota valenciana està molt arrelada a Massamagrell, tant en la modalitat de galotxa per a aficionats, com en els professionals de l'escala i corda, nogensmenys hi ha el Trinquet Tio Pena. L'any 2009, Massamagrell acumulà quatre pilotaris a la final del Circuit Bancaixa 08/09, dels sis pilotaris que la disputaren.
Personatges il·lustres
- Lluís d'Amigó i Ferrer (1854-1934), religiós de l'orde dels caputxins, bisbe de Solsona i Sogorb, fundador de les Congregacions dels Terciaris i Terciàries Caputxines.
- Juan Bautista Celda de la Visitación (1926-2000), sacerdot i pintor, canonge de la S. I. Catedral de Valencia.
- Juan Bautista Martínez Beneyto (1922-2013), catedràtic de dibuix i pintor.[11]
- Francisco Javier García Atienza, Oñate II, pilotari.
- Joaquín Lizondo Vergara, Ferreret, pilotari.
- Héctor Rodríguez Mestre, Héctor II, pilotari.
- Francesc Soro Juan, Soro III, pilotari.
- Salvador Vicente Mormeneo, Salva, pilotari.
- Agustí Peiró i Expósito (1964), escriptor.
- Lluis Planes Mestre (1963), empresari.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Massamagrell». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana (en castellà). Geografia. Editorial Premsa Valenciana, 2009.
- ↑ També hi participaren Unió, Progrés i Democràcia (UPiD) (214 vots, 2,58%), Renovació Política Avant (139 vots, 1,68%) i España 2000 (62 vots, 0,75%).
- ↑ Coalicio Valenciana (CVa), que no es presentà, perdé un regidor.
- ↑ Redacció «El socialista Paco Gómez, nuevo alcalde de Massamagrell con los votos de PSPV, Compromís y Empoderem» (en castellà). hortanoticias.com, 13-06-2015 [Consulta: 19 agost 2015].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 156 [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ Portal d'Informació Argos. «Massamagrell: Dades electorals detallades de les Eleccions Locals 2015», 24-05-2015. [Consulta: 4 agost 2015].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Massamagrell. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ «Fitxa BRL: Convento de La Magdalena. Iglesia Parroquial de Nuestra Señora del Rosario». Cult.gva.es. [Consulta: Desembre 2015].
- ↑ «El paisajista Martínez Beneyto muere a los 92 años en Massamagrell». Levante-emv.com, 02-09-2013. [Consulta: juny 2015].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massamagrell |
- Ajuntament de Massamagrell
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
Municipis de l'Horta Nord | |
|---|---|
