Mastí napolità

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mastí napolità
10 yr old Mastiff.JPG
Noms alternatius
Mastino napoletano
País d'origen
Itàlia Itàlia
Classificació i estàndard de la raça

Probablement els primers Mastins asiàtics van ser portats de l'Índia a Grècia per Alexandre el Gran, pel voltants de l'any 300 a. de C. Els grecs els van donar a conèixer als romans, que es van entusiasmar i els van usar en els combats de circ. La paraula Mastí prové del llatí que significa massivus, que significa massís. Segons la cinofilia anglesa, en canvi, el mastí va ser portat a Britannia pels Fenicis l'any 500 aC d'allí s'hauria iniciat la difusió per Europa. El Mastí Napolità és de tota manera descendent de l'antic romà. Mentre les races es varen extingir per tota Europa, a Campània la cria continuava, malgrat les amenaces del temps i de la guerra. Es pot assegurar així que el mastí napolità viu a Campània des de fa almenys dos mil anys, encara que la seva primera aparició oficial en la cinofilia data de 1946 i el seu estàndard de 1949.

Atencions[modifica | modifica el codi]

El Napolità necessita moltes cures del seu amo, sobretot per les seves possibles malalties, haurà de netejar-li la cara després de cada àpat. Els plecs de pell solta exigeixen banys freqüents per evitar infeccions. Sofreixen de problemes ortopédics com a displàsia de maluc, de colze i artritis. Pel que fa a la dieta haurà de ser rica en hidrats de carboni i greix amb menys proteïnes. Cal cuidar-los tant del fred com de la calor. Són més propensos a sofrir la calor i la humitat, necessitarà ombra i aigua en abundància i si fos necessari cal mullar-lo amb regularitat en els dies de molta calor.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Les necessitats en Kcal diàries, varien entre les 2500 i les 3000 Kcals. En aquesta raça, com en altres molosos, s'accentua el problema de l'ús incontrolat i excessiu de complexos minerals i vitamínics, tan greu com per lesionar irreparablemente la salut del gos. Molts propietaris, per obtenir exemplars excepcionals, sobrepassen de llarg les exigències alimentàries, ocasionant-los a més d'intoxicacions, manques alimentàries secundàries. L'aportació de vitamines i minerals només es fa necessària quan el veterinari en determina una manca específica en el gos.

Caràcter[modifica | modifica el codi]

És de caràcter decidit i fidel; no és agressiu, ni mossega sense raó. Com a protector de la propietat i dels seus habitants està sempre vigilant. És intel·ligent, noble i majestuós.

Utilitat[modifica | modifica el codi]

El Mastí Napolitá és un gos molt fort, és utilitzat com a gos guardià, i no és el típic gos de companyia. Respondrà tan sols a una persona, i cal tenir en compte que aquest gos possiblement sigui més fort i més gran que el propietari. Es necessita experiència i tenir molt de coratge per poder manejar al Mastí Napolità. Cal anar alerta quan el gos entri al interior de la casa, jà que pot destrossar objectes. Serà fidel únicament al seu amo i el protegirà fins a reduir al seu oponent.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

La neteja del pelatge ha de realitzar-se amb un raspall tou i amb un guant per a pèl llis. El tall de les orelles ha de realitzar-se cap al 70 o 80 dia d'edat i de manera tal que el pavelló auricular prengui una forma aproximada de triangle.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mastí napolità Modifica l'enllaç a Wikidata