Mastologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Mastologia (medicina)».
Article del grup de

Zoologia

Siberischer tiger de edit02.jpg

Branques de la zoologia

Antrozoologia · Aracnologia
Conquiliologia · Entomologia
Etologia · Herpetologia
Ictiologia · Malacologia
Mastologia · Neuroetologia
Ornitologia · Paleozoologia
Planctologia

Branques de la mastologia

Cetologia · Cinologia
Equinologia · Primatologia
Teriologia

Zoòlegs destacats

Georges Cuvier · Charles Darwin
William Kirby · Carl von Linné
Konrad Lorenz · Thomas Say
Alfred Russel Wallace · més...

Història

Història de la zoologia

La mastologia[1] és la ciència que estudia els mamífers,[2] una classe de vertebrats amb característiques com ara un metabolisme homeoterm, pèl, un cor amb quatre cambres, i un sistema nerviós complex.[3][4][5][6] És una subdisciplina de la zoologia.[7] La mastologia estudia la morfologia i fisiologia dels mamífers, el seu comportament, el seu cicle vital, la seva ecologia, la seva història evolutiva i les relacions entre les diferents espècies. La mastologia té aplicacions en diferents camps. Per exemple, un bon coneixement dels mamífers pot ajudar els ramaders i veterinaris a cuidar dels animals i a ensinistrar mamífers domèstics com els gats i els gossos (els dos animals domèstics més estesos al món). L'aplicació més important avui en dia de la mastologia és possiblement en els esforços de conservació de les espècies, particularment en un moment en què la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) en classifica 514 (al voltant d'un 10% de tots els mamífers) com a «en perill greu» o «espècie amenaçada».[8]

Existeixen diverses branques de la mastologia. Així, per exemple, la teriologia estudia els teris (la subclasse de mamífers que donen a llum cries vives sense necessitat d'un ou amb closca). La primatologia estudia els primats (que inclouen els micos, els simis i els humans); dins de la primatologia, hi ha l'antropologia, la ciència que estudia l'ésser humà de forma holística combinant camps com ara les ciències naturals i les humanitats. La cetologia estudia els cetacis i es remunta a la Història dels animals d'Aristòtil, en què el filòsof grec ja distingia entre les balenes i els odontocets, o cetacis dentats.[9] L'equinologia (cavalls), la cinologia (gossos) i la quiropterologia (ratpenats) són altres exemples de camps de la mastologia.

Història[modifica | modifica el codi]

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Els homes del Plistocè ja utilitzaven el seu coneixement del comportament d'alguns mamífers pel seu avantatge. A Jersey, una de les illes Anglonormandes, hi ha una cova situada a la part inferior d'un penya-segat on es descobriren mants ossos de mamut i de rinoceront llanut juntament amb eines de neandertals. Segons l'arqueòloga Kate Scott, el més probable és que els neandertals aprofitessin la por que el foc feia als animals per a perseguir-los fins que queien daltabaix del precipici. Aleshores, els neandertals treien la carn dels animals morts o moribunds amb un risc mínim.[10] Els humans del Plistocè també caçaven altres mamífers com conills o cérvols. Tanmateix, els humans primitius no eren sempre els depredadors, i eren caçats per carnívors com ara Smilodon, Homotherium o Dinofelis. Així doncs, el coneixement dels humans sobre els mamífers durant la prehistòria es limitava en gran part a discernir entre preses i depredadors.

Pintura rupestre d'un cavall a les coves de Lascaux.

Els mamífers també foren un dels temes principals en les pintures rupestres, una de les mostres de la inquietud artística i creadora dels humans primitius. Mamuts, bisons, cavalls, urs i cérvols es troben entres les espècies de mamífers més representades. A més de reflectir escenes de caça dels humans prehistòrics, aquestes pintures rupestres també permeten conèixer detalls dels mamífers prehistòrics que altrament haurien passat desaparcebuts: les crineres dels lleons de les cavernes[11] o la capa de greix, músculs o pèl que els mamuts tenien a l'esquena, i que no es pot veure en els fòssils.

El coneixement creixent dels humans sobre els altres mamífers amb qui compartia el món féu possible una de les primeres fites en el camí cap a la civilització: la domesticació. Es creu que els primers intents de domesticar animals es produïren al Vell Món durant el mesolític. Les tribus caçadores i recol·lectores començaren a intentar domesticar gossos, cabres, porcs i possiblement ovelles vers l'any 9000 aC. Tot i que la majoria d'animals domesticats foren adoptats pels humans al neolític, altres mamífers foren domesticats molt més tard, com el conill a l'edat mitjana. Per a domesticar animals, entre altres factors, calia un coneixement adequat del mode de vida dels mamífers, de la seva alimentació, del seu comportament i evidentment de la seva utilitat pels humans.

Antiguitat i edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Al segle IV aC, Aristòtil escrigué la seva Historia animalium,[9] en un període que alguns situen a la seva estada a l'illa de Lesbos. En aquesta obrà, parlà dels ratpenats, els cetacis, els pinnípedes o els eriçons, remarcant que "tots els animals coberts de pèl són vivípars". També es queixava del fet que "en el gènere que combina tots els quadrúpedes vivípars hi ha moltes espècies, però sense cap nom comú. Només se les anomena una per una [...]". En efecte, el terme "mamífer" no seria encunyat fins al 1758, quan Carl von Linné publicà la desena edició del seu Systema Naturae.[12] Aristòtil demostrà un coneixement dels mamífers bastant profund per la seva època, un coneixement que anava més enllà de la simple aparença, fent estimacions de la longevitat dels dofins comuns i els catxalots, o indicant que els talps tenen ulls que no s'aprecien a simple vista.

A l'edat mitjana es perdé gran part del coneixement de l'antiguitat. Amb la desaparició de les obres d'Aristòtil i Plini sobre zoologia, que no serien redescobertes fins més tard, el buit fou omplert per obres amb un marcat element llegendari i mitològic. En són exemples les obres Origines sive Etymologiae (Isidor de Sevilla), el Llibre de les Mules (al-Jahiz) o Physica (Hildegard von Bingen), que tractaven animals com ara els unicorns com si fossin reals. Marco Polo parlà sobre la fauna que trobà a Àsia, amb una única referència a animals llegendaris, els unicorns.[13] Els estudiosos moderns creuen que aquests relats es referien a observacions de rinoceronts.

Edat moderna i edat contemporània[modifica | modifica el codi]

El 1764 es produí una de les fites de la mastologia: el descobriment del primer mamífer del Mesozoic, trobat a Anglaterra. Tanmateix, la mandíbula en qüestió no fou reconeguda com a pròpia d'un mamífer fins al 1824 (per Georges Cuvier), i no fou descrita fins que el 1871 Richard Owen li donà el nom Amphilestes broderipii.[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mastologia


  1. «mastologia o mastozoologia». Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 22-02-2011. [Consulta: 22-02-2011].
  2. La mastologia estudia els mamífers com a organismes únics i distints, i no simplement com a subdivisió d'una realitat més ampla. Per exemple, l'ús d'una rata de laboratori per estudiar un fenomen general com ara la divisió cel·lular no concerniria la mastologia, encara que la rata sigui un mamífer.
  3. Díaz, J. i Santos, T. (1998) Zoología. Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los animales. Madrid, Editorial Síntesis.
  4. «Pèl». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Pet Education
  6. Aboititz, F.; J. Montiel. Origin and Evolution of the Vertebrate Telencephalon, with Special Reference to the Mammalian Neocortex. Springer, 2007 [Consulta: 16 març 2007]. 
  7. «Mastologia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. IUCN Red List
  9. 9,0 9,1 Aristòtil. «Historia Animalium». [Consulta: 04-02-2009].
  10. Haines, Tim. Walking with Beasts. Londres: BBC Books, 2001, p. 249 [Consulta: 4 febrer 2009]. 
  11. Packer, Craig. «When Lions Ruled France» (PDF). Natural History, Novembre 2000, pàg. 52–57 [Consulta: 27 agost 2007].
  12. Linnaeus, Carolus. Systema naturae per regna tria naturae :secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis.. 10ª edició (en llatí). Holmiae (Laurentii Salvii), 1758 [Consulta: 22 setembre 2008]. 
  13. Marco Polo (s. XIII), El llibre de les meravelles.
  14. Charles Schuchert. «Biographical memoir of Othniel Charles Marsh 1831-1899» (en anglès). National Academy of Siences - Biographical memoirs, 1938.