Masud Barzani

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Masud Barzani

Masud Barzani (مسعودبارزانی, Mesûd Barzanî) (nascut el 16 d'agost de 1946) és el president actual de la regió del Kurdistan iraquià i el líder del Partit Democràtic del Kurdistan. Barzani va néixer a Mahabad, durant l'efimera República de Mahabad. Té cinc fills (entre els quals Masrur Barzani, alt càrrec del govern) i tres filles.

Massoud Barzani va succeir al seu pare, l'anterior líder nacionalista kurd Mustafà Barzani, com el líder del Partit Democràtic del Kurdistan (KDP) el 1979. Treballant de prop amb el seu germà Idriss Barzani fins a la mort d'Idriss, Barzani va continuar la lluita kurda durant els anys de la Guerra Iran-Iraq. Per molt d'aquest temps, el lideratge kurd estava exiliat a l'Iran.

L'estat autònom[modifica | modifica el codi]

Amb la derrota de Saddam Hussein a la primera Guerra del Golf, les forces Kurdes pogueren reconquerir molta de la terra tradicional del kurds a l'Iraq. Aviat però les forces iraquianes reagrupades empenyien els lluitadors kurds què junt amb centenars de milers de civils fugien cap a les muntanyes que feien frontera amb l'Iran i Turquia, on milers van morir milers sota el foc d'armes pesades iraquianes i molts altres van morir de fam i de fred. Els aliats dirigits pels Estats Units començaven l'Operació Proporcionar Comoditat, per establir una zona segura dins de l'Iraq per als kurds. Aquesta zona, protegida per una zona d'exclusió aèria, finalment es convertia en una zona kurda autònoma sota el control dels dos partits polítics kurds dominants, el KDP dirigit per Masud Barzani i el PUK (Unió Patriòtica del Kurdistan) de Jalal Talabani. Aquesta zona incorporava la majoria de les tres governacions de Duhok, Hewler, i Silemani.

La zona Kurda es dividia entre les dues forces dominants; KDP al nord-oest i PUK al sud-est. El desembre de 1994 la guerra esclatava entre els peixmergues (milicians) del PUK i del KDP. El PUK aviat ca conseguir progressos i prebia el control de la ciutat d'Arbela (Hewler). Durant dos anys es van fer i trencar diversos acords d'alto el foc.

L'estiu de of 1996 Masud Barzani va demanar l'ajut de Saddam Hussein i el seu règim baasista, i va expulsar al PUK cap a la frontera de l'Iran. El Puk finalment es reagrupava i amb ajuda iraniana reprenia Silemani i parts de la província d'Hewler. La ciutat d'Hewler romania a les mans del KDP (1998).

President de Kurdistan del Sud[modifica | modifica el codi]

Després de la invasió americana de l'Iraq el 2003, Barzani esdevingué membre del Consell de Govern Iraquià i fou el nomenat president del consell l'abril del 2004. Era elegit com el President de la regió del Kurdistan Iraquià pel Parlament d'aquesta regió el juny del 2005.[1]

En la seva presidència Barzani va establir unes quantes institucions a la regió del Kurdistan per desenvolupar la seva democràcia emergent, per reforçar aliances i per millorar el procés de presa de decisió. El gener de 2007 establia el Consell de la Presidència del Kurdistan, que inclou al vicepresident Kosrat Rasul Ali, el president i el vicepresident de l'Assemblea Nacional del Kurdistan, el primer ministre i el viceprimer ministre, i el cap del departament de la Presidència de la regió del Kurdistan.

Com a president de la regió del Kurdistan, Massoud Barzani ha fet visites oficials a uns quants països incloent-hi: trobada amb el President americà George W. Bush a la Casa Blanca (25 d'octubre de 2005), amb el primer ministre britànic Tony Blair a Downing Street (31 d'octubre de 2005), amb el papa al Vaticà (14 de novembre de 2005), amb el primer ministre d'Itàlia Berlusconi a Roma (13 de novembre de 2005), amb el Rei Abdullah d'Aràbia Saudita a Riyadh (13 de març de 2007) i amb el Rei Abdullah de Jordània a Amman (19 de març de 2007). [2]

El juliol de 2009, en la primera elecció directa per la presidència de la regió del Kurdistan Iraquià, Masud Barzani fou reelegit com a president per vot popular, rebent un 69,6% dels vots.

Crítica[modifica | modifica el codi]

Massoud Barzani i els seus parents controlen un nombre gran d'empreses mercantils a Kurdistan Iraquià, amb un valor d'uns quants mils de milions de dòlars. Rutinàriament els mitjans de comunicació kurds acusen a la família de corrupció i nepotisme, així com els observadors internacionals incloent-hi Michael Rubin.[3] El maig de 2010 el periodista Sardasht Osman era assassinat després de criticar la família Barzani.[4] El juliol de 2010 el diari d'oposició Rozhnama acusava el KDP dirigit per Barzani d'embutxacar-se grans sumes des del contraban il·legal de petroli.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Masud Barzani