Mat de Boden

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
Samuel Boden

El mat de Boden és un esquema de mat en escacs caracteritzat per l'acció de dos alfils en dues diagonals creuades (per exemple, alfils a a6 i f4 fent mat a un rei a c8), quan les caselles d'escapament estan ocupades per peces del seu bàndol. Sovint el rei que rep el mat és enrocat al flanc de dama, i rep el mat a c8 o c1, però també són possibles d’altres variacions del mat, per exemple amb el rei a e8 i els alfils a g6 i a3, o el rei a f1 i els alfils a h3 i b6. Molt sovint el mat és immediatament precedit per un sacrifici que obre la diagonal en la qual un alfil fa el mat.

El mat s’anomena així en honor a Samuel Boden, qui va jugar una coneguda i antiga partida on sorgí aquest esquema, Schulder–Boden, London 1853. De tota manera, l'esquema ja s'havia vist anteriorment, a Horwitz–Popel, Hamburg 1844.

Història[modifica | modifica el codi]

Schulder–Boden, Londres 1853
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 kd d8 e8 rd f8 g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 e7 f7 g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 nd d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 bl e5 f5 bd g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 pl g4 h4
a3 bd b3 c3 pl d3 e3 bl f3 ql g3 h3
a2 pl b2 c2 d2 nl e2 f2 pl g2 h2 pl
a1 b1 c1 kl d1 rl e1 f1 g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Posició final després de 15...Aa3#
Horwitz–Popert, Hamburg 1844
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 kd d8 rd e8 f8 g8 nd h8 Chess zver 26.png
a7 bd b7 pd c7 pd d7 nd e7 f7 g7 h7 rd
a6 pd b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6 qd
a5 b5 c5 d5 pd e5 f5 rl g5 h5
a4 b4 c4 d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 pl b3 c3 pl d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 pl c2 d2 e2 f2 g2 ql h2 bl
a1 b1 c1 d1 rl e1 f1 bl g1 nl h1 kl
Chess zhor 26.png
Black to play "set a trap" with 1...Bb8

El mat de Boden es caracteritza per un rei que rep mat de banda de dos alfils situats en diagonals creuades, amb les possibles caselles d’escapament bloquejades per peces del bàndol perdedor. Samuel Boden en va produir un exemple a la partida amistosa Schulder–Boden, Londres 1853.[1][2] La partida fou: 1.e4 e5 2.Cf3 d6 3.c3 f5 4.Ac4 Cf6 5.d4 fxe4 6.dxe5 exf3 7.exf6 Dxf6 8.gxf3 Cc6 9.f4 Ad7 10.Ae3 O-O-O 11.Cd2 Te8 12.Df3 Af5 13.O-O-O? (13.Ad5 és millor) 13...d5! 14.Axd5? (permet un mat forçat; és millor 14.Tde1, perdent una peça) 14...Dxc3+ 15.bxc3 Aa3#, amb la posició final de mat mostrada al diagrama.[3]

De tota manera, el mat ja s’havia produït anteriorment, a la partida Horwitz–Popert, Hamburg 1844 (vegeu el diagrama).[1][2][4] Aquí, les negres paren una trampa amb 1...Ab8, a la qual les blanques hi cauen amb 2.Txd5?. En lloc de fer la guanyadora 2...Dxh2+ 3.Dxh2 Txh2+ 4.Rxh2 c6+ (5.Te5 Cxe5 6.dxe5?? Txd1) les negres cometen la greu errada 2...c6??. Després d'això les blanques no podrien salvar la seva torre degut a l'amenaça de mat en dues,[1] però sorprenen a les negres amb 3.Th5! Dxh5 4.Dxc6+! bxc6 5.Axa6#.[1][4]

Esquemes típics[modifica | modifica el codi]

CanalNN, Budapest, 1934
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 kd d8 rd e8 f8 g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 d7 nd e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 pd d6 e6 pd f6 g6 h6
a5 qd b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 bd c4 d4 pl e4 f4 bl g4 h4
a3 pl b3 c3 nl d3 e3 f3 ql g3 h3 pl
a2 b2 pl c2 pl d2 e2 bl f2 pl g2 pl h2
a1 rl b1 c1 d1 e1 kl f1 g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Posició a la Immortal peruana després de 10...O-O-O??
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 kd d8 rd e8 f8 g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 c7 d7 nd e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 bl b6 c6 pd d6 e6 pd f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 pl c4 d4 pl e4 f4 bl g4 h4
a3 b3 c3 nl d3 e3 f3 g3 h3 pl
a2 b2 pl c2 pl d2 kl e2 f2 pl g2 pl h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1 qd
Chess zhor 26.png
Canal–NN, posició final

El mat de Boden s'ha produït en moltes partides posteriors, normalment, com en les partides de Boden i Horwitz, després que el rei perdedor hagi enrocat al flanc de dama, i que el bàndol guanyador prepari el mat amb un sacrifici de dama a c3 o c6.[5]

Potser l'exemple més conegut del mat de Boden és l'anomenada Immortal peruana, Canal–NN, exhibició de simultànies, Budapest 1934: 1.e4 d5 2.exd5 Dxd5 3.Cc3 Da5 4.d4 c6 5.Cf3 Ag4 6.Af4 e6 7.h3 Axf3 8.Dxf3 Ab4 9.Ae2 Cd7 10.a3 O-O-O?? 11.axb4!! Dxa1+ 12.Rd2! Dxh1 13.Dxc6+! bxc6 14.Aa6#.[6]

Esquemes atípics[modifica | modifica el codi]

Alekhine–Vasic, Banja Luka 1931
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 bd d8 qd e8 kd f8 g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 c7 pd d7 nd e7 f7 pd g7 pd h7
a6 b6 pd c6 d6 e6 pd f6 nd g6 h6 pd
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 bl b3 c3 pl d3 bl e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 c2 pl d2 e2 ql f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 c1 d1 e1 kl f1 g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Posició després de 9...b6??
Elyashov–NN, Paris 1948
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 e8 qd f8 kd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 e7 bd f7 g7 h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 pd g5 h5 ql
a4 b4 c4 bl d4 e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3 pd
a2 pl b2 pl c2 pl d2 e2 f2 g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 e1 kl f1 g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Les blanques juguen i fan mat en dues

Més rarament, el mat de Boden pot ocórrer, per exemple, (a) quan l'alfil blanc a g6 fa mat a un rei situat a e8, on està confinat per un alfil blanc a a3, amb la seva pròpia dama a d8 i un cavall a d7 o (b) quan un alfil a h6 fa mat a un rei a f8, on està confinat per un alfil blanc a c4, amb la seva pròpia dama a e8 i un alfil a e7. Un exemple del primer cas és la partida Alekhine–Vasic, Banja Luka 1931: 1.e4 e6 2.d4 d5 3.Cc3 Ab4 4.Ad3 Axc3+? 5.bxc3 h6? 6.Aa3 Cd7 7.De2 dxe4 8.Axe4 Cgf6 9.Ad3 b6??, quan les blanques fan mat amb 10.Dxe6+ fxe6 11.Ag6#.[7] Un exemple del segon cas va ocórrer a la partida Elyashov–NN, París 1948, que il·lustra una trampa d'obertura que sorgeix en el gambet From. Després de 1.f4 e5!? 2.fxe5 d6 3.exd6 Axd6 4.Cf3 g5 5.d4 g4 6.Cg5?! f5 7.e4 Ae7? 8.Ch3! gxh3 9.Dh5+ Rf8 10.Ac4 De8, les blanques fan mat amb 11.Dh6+! Cxh6 12.Axh6#.[8]

ZukertortAnderssen, Breslau 1865
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 d8 e8 qd f8 bd g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 bd e7 kd f7 g7 pd h7
a6 b6 c6 nd d6 pd e6 f6 g6 nd h6 pd
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5 ql
a4 b4 c4 bl d4 pl e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 pl d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 c1 bl d1 e1 kl f1 g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Posició després de 10... De8
Pandolfini–NN, 1970
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 bd d8 kd e8 f8 g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 b7 pd c7 pd d7 e7 f7 g7 pd h7 pd
a6 pd b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 pd g5 bl h5
a4 bl b4 c4 d4 e4 pd f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 e2 f2 pl g2 pl h2 kl
a1 rl b1 nl c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Posició final, després de 15.Ag5#

En una partida entre dos dels millors jugadors del segle XIX, les blanques varen fer un mat de Boden a un rei a e7: 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ab5 Cge7 4.c3 d6 5.d4 Ad7 6.O-O Cg6 7.Cg5 h6 8.Cxf7 Rxf7 9.Ac4+ Re7 10.Dh5 De8 11.Dg5+! hxg5 12.Axg5# Zukertort–Anderssen, Breslau 1865.[9] Un exemple inusual del mat de Boden amb el rei a d8, va ocórrer, sense que el bàndol guanyador hagués de sacrificar res per assolir l'esquema de mat, a Pandolfini–NN, 1970, després de 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ab5 a6 4.Aa4 Cf6 5.O-O Cxe4 6.d4 exd4 7.Te1 d5 8.Cxd4 Ad6 9.Cxc6 Axh2+ 10.Rh1 Dh4 11.Txe4+ dxe4 12.Dd8+ Dxd8 13.Cxd8+ Rxd8 14.Rxh2 (des de fa molt de temps, aquesta és una posició coneguda per la teoria d'obertures, de la variant Riga de la Ruy López. Hom considera que les blanques tenen avantatge després de 14...Ae6 15.Ae3.) f5?? 15.Ag5# 1–0.[10]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 David Hooper i Kenneth Whyld, The Oxford Companion to Chess (2a ed. 1992), p. 49. ISBN 0-19-866164-9.
  2. 2,0 2,1 Anne Sunnucks, The Encyclopaedia of Chess, St. Martin's Press, 1970, p. 35.
  3. «Partida Schulder–Boden, Londres 1853» (en anglès). ChessGames.com. [Consulta: 26 de setembre de 2011].
  4. 4,0 4,1 Edward R. Brace, An Illustrated Dictionary of Chess, David McKay, 1977, p. 40. ISBN 0-679-50814-7.
  5. Georges Renaud i Viktor Kahn, The Art of the Checkmate, Dover Publications, 1963, p. 89. ISBN 0-486-20106-6.
  6. «Immortal peruana, Canal–NN, simultànies, 1934» (en anglès). ChessGames.com. [Consulta: 26 de setembre de 2011].
  7. «Partida Alekhine–Vasic, Banja Luka 1931» (en anglès). ChessGames.com. [Consulta: 26 de setembre de 2011].
  8. «Partida Elyashov–NN, París 1948» (en anglès). ChessGames.com. [Consulta: 26 de setembre de 2011].
  9. «Partida Zukertort–Anderssen, Breslau 1865» (en anglès). ChessGames.com. [Consulta: 26 de setembre de 2011].
  10. «Partida Pandolfini–NN, 1970» (en anglès). ChessGames.com. [Consulta: 26 de setembre de 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]