Mat de Legal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 d8 qd e8 f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 e7 kd f7 bl g7 h7 pd
a6 b6 c6 d6 pd e6 f6 g6 pd h6
a5 b5 c5 d5 nl e5 nl f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 pl e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 c1 bl d1 bd e1 kl f1 g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
El mat de Legal

El mat de Legal és un esquema de mat que es pot produir en diferents posicions durant l'obertura d'una partida d'escacs, i que es fonamenta en un parany basat en el tema de la clavada. El seu nom prové d'una miniatura que s'hauria jugat[1] entre Kermur de Legal i Saint-Brie el 1750 a París.

La partida epònima[modifica | modifica el codi]

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 e7 f7 pd g7 h7 pd
a6 b6 c6 d6 pd e6 f6 g6 pd h6
a5 b5 c5 d5 e5 nl f5 g5 h5
a4 b4 c4 bl d4 e4 pl f4 g4 bd h4
a3 b3 c3 nl d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 pl e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 c1 bl d1 ql e1 kl f1 g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
La partida Legal vs Saint Brie després de 5. Cxe5 (versió canònica)

La partida Legal vs Saint Brie, suposadament jugada a París el 1750, va ser publicada per primer cop el 1835.[1]

1. e4 e5
2. Ac4 d6
3. Cf3 Ag4?! (jugada dubtosa)[2]
4. Cc3 g6?
5. Cxe5!! (un cop excel·lent) Axd1?? (moviment perdedor)[3]
6. Axf7+ Re7
7. Cd5 mat

L'ordre de les jugades mostrat aquí és el donat per Xavier Tartakover[4] i Nicolas Giffard.[5] Però també podem trobar l'ordre 1. e4 e5 2. Cf3 d6 3. Ac4 Ag4 4. Cc3 g6, i fins i tot d'altres.

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 nd d6 pd e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 nl f5 g5 h5
a4 b4 c4 bl d4 e4 pl f4 g4 bd h4
a3 b3 c3 nl d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 pl e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 c1 bl d1 ql e1 kl f1 g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
La partida Legal vs Saint Brie després de 5. Cxe5? (segons George Walker)

No obstant això, George Walker, el primer editor de la partida, indicava que els moviments foren: 1. e4 e5 2. Ac4 d6 3. Cf3 Cc6 4. Cc3 Ag4 5. Cxe5? Axd1?? 6. Axf7+ Re7 7. Cd5 mat.[6] Segons François Chevaldonnet, qui presenta aquesta posició dins un recull de combinacions,

« El sacrifici 5. Cxe5?? és simplement absurd si les negres eviten de precipitar-se menjant la dama amb 5... Axd1?? i responen amb la sòlida 5... Cxe5!, defensant l'alfil de g4. »

.[7] Si els moviments indicats per en George Walker són realment els jugats a la partida, el moviment 5.Cxe5 de Legal seria un engany destinat a abusar d'un jugador novell, en l'estil dels primers jugadors documentats d'escacs moderns, com Greco.

La partida a ChessGames.com

La partida Chéron vs Jeanloz[modifica | modifica el codi]

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 nd d6 pd e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 pd f5 g5 h5 bd
a4 b4 c4 bl d4 e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 nl d3 e3 f3 nl g3 h3 pl
a2 pl b2 pl c2 pl d2 pl e2 f2 pl g2 pl h2
a1 rl b1 c1 bl d1 ql e1 kl f1 g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
La partida Chéron vs Jeanloz després de 5... Ah5? (segons George Walker)

Es tracta d'una miniatura jugada per André Chéron amb blanques, dins una exhibició de simultànies a Leysin el 1929.[8]

1. e4 e5
2. Cf3 Cc6
3. Ac4 d6
4. Cc3 Ag4
5. h3[9] (i no 5. Cxe5? com hem vist anteriorment.)
5... Ah5? (Perd com a mínim un peó. 5... Axf3[10] o 5... Ae6 són jugables.)
6. Cxe5 Axd1?? (6... Cxe5 7. Dxh5 Cxc4 8. Db5+ c6 9. Dxc4 o 7... Cf6 8. De2[11] només perden un peó)
7. Axf7+ Re7
8. Cd5 mat

5. h3 ha desviat l'alfil negre de g4, casella en la qual hauria estat protegit pel cavall després de 6... Cxe5.

La partida a ChessGames.com

El pseudo-sacrifici de Legal[modifica | modifica el codi]

La partida Legal vs Saint Brie és l'origen d'un tema tàctic, el pseudo-sacrifici de Legal. El desplaçament del cavall de f3 (o f6), que es troba clavat per un alfil rival, permet que la dama de d1 (o e2, d7 o e8) sigui capturada. No es tracta d'un vertader sacrifici, ja que en cas de ser acceptat, el jugador que mou el cavall clavat guanyaria la partida, en fer una combinació de mat.

Aquí hi ha una llista, no exhaustiva, de partides que es basen en el pseudo-sacrifici de Legal, consultables al lloc web ChessGames.com:

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Nota biogràfica de Kermur de Legal (francès)
  2. És perillós de clavar aquest cavall, en tant que les negres no s'han enrocat, i s'arrisquen a la seqüència de cops Ac4xf7+, Cf3-g5+ (protegit per l'Ac1 un cop el peó de d2 hagi mogut) i Dd1xAg4
  3. Després de 5...dxe5, segueix 6. Dxg4, i les blanques han guanyat un peó i la parella d'alfils
  4. Bréviaire des échecs, Stock, 1933, p.99-100.
  5. Le guide des échecs: traité complet, Editions Robert Laffont, Paris, 1993, p. 37-38 et 343.
  6. George Walker, A Selection of Games at Chess, actually played by Philidor and his Contemporaries, London, Sherwood, Gilbert and Piper, 1835 p. 91.
  7. François Chevaldonnet, L'art de la combinaison, Paris, Editions Payot et Rivages, 2003, p.108 exercici 452, solució p.185.
  8. Xavier Tartakover, Bréviaire des échecs, Stock, 1933, p. 105.
  9. La base de dades Big Database 2010 indica que 5. h3 ha estat jugat en 130 partides, la primera el 1892. No obstant, la base no conté la partida Chéron/Jeanloz.
  10. Xavier Tartakover, Bréviaire des échecs, Stock, 1933, p. 105.
  11. Variants calculades per Fritz12.
  12. «Bernhard Horwitz vs Ludwig Bledow (1837)».
  13. «Joseph Henry Blackburne vs NN (1885)».
  14. «Siegbert Tarrasch vs Mikhail Chigorin (1893)».
  15. «Jacques Mieses vs Johannes Vilhelm Ohquist (1895) "You Don't Know Jacques"».
  16. «Alexander Alekhine vs Oscar Tenner (1911) "Octave Above Tenner"».
  17. «Sergey Smagin vs Dragutin Sahovic (1990)».