Mat de la primera fila

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En escacs, el mat de la primera (o la vuitena) fila (o també mat del passadís) és un escac i mat fet per una torre o una dama al llarg de la primera (o vuitena) fila (és a dir, la fila en què les peces (no els peons) estan col·locades a l'inici de la partida) i en la qual el rei que rep el mat no pot moure's a la segona fila de l'escaquer perquè és bloquejat per les seves pròpies peces (normalment, peons) (Burgess 2009:16). A continuació hi ha una posició típica d'exemple.

Mats de la primera fila
De Burgess, p. 16
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 xo e8 f8 g8 kd h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 rl e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Les blanques guanyen amb 1.Td8#
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 ql f8 g8 h8 kd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 e7 f7 g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 pd e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 bd d5 e5 pd f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 pl e3 f3 pl g3 h3 pl
a2 pl b2 pl c2 pl d2 e2 f2 pl g2 h2
a1 rl b1 c1 d1 e1 f1 rl g1 kl h1
Chess zhor 26.png
Mat del passadís, després de 22.Dxe8#. Les blanques han capturat una torre negra a e8 amb la seva dama.

Introducció[modifica | modifica el codi]

El mat de la primera fila passa sovint en partides de nivell baix, on són freqüents les distraccions i els oblits, perquè els jugadors novells Back-rank mates occur quite often in games at fairly low levels, as it occurs out of carelessness. Això es deu al fet que els principiants en general no tenen prou habilitat per adonar-se que aquest mat pot ocórrer en qualsevol moment. A nivells més alts, tot i que el mat no es dóna gaire sovint, el joc sí que acostuma a estar afectat per la possibilitat del mat del passadís, de mantera que els jugadors de vegades han de perdre temps per donar-se aire, cosa que els fa més vulnerables a altres idees tàctiques.

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 rd d8 e8 f8 g8 kd h8 Chess zver 26.png
a7 pd b7 c7 d7 e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 pd c6 bd d6 e6 f6 g6 h6
a5 qd b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 ql d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 pl c3 d3 rl e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 c2 bl d2 e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 b1 c1 d1 rl e1 f1 g1 kl h1
Chess zhor 26.png

El mat del passadís és evitat normalment per una torre o dama, que guarden la primera fila. De tota manera, és possible pel bàndol atacant de distreure una d'aquestes peces de les seves tasques defensives. A l'exemple de l'esquerra, les blanques, que tenen el torn, poden fer 1.Dxc6 i les negres no poden respondre 1...Txc6 perquè 2.Td8+ Txd8 3.Txd8# amb mat. Per tant, les negres perden el seu alfil sense compensació, i no tenen cap bona continuació degut a l'amenaça blanca de guanyar més material amb Dxa8 o Dxc8. Per exemple, 1...Da6 2.Dxa8! Txa8 3.Td8+ Txd8 4.Txd8#. Si les negres intenten defensar la primera fila i aprofitar l'enfilada de la dama i l'alfil blancs, llavors les blanques poden mantenir la seva peça extra, per exemple 1...b5 (defensant d8 amb la dama) 2.Df3! mantenint la torre de c8 lligada a la defensa de la torre d'a8, o 1...g6 (aire) 2.Df6! i les negres encara no eviten el mat del passadís. Exemples com aquest, en què una torre no pot deixar la primera fila degut a les amenaces de mat, són relativament comunes en el joc de torneig.

Hom pot lluitar de forma més permanent contra el mat de la primera fila tot movent un dels peons que protegeixen el rei, per donar-li una casella d'escapament (aquesta mena de moviments s'anomenen "donar aire"). Si a l'exemple de l'esquerra fossin les negres les qui tinguessin el torn, podrien enfrontar-se a l'amenaça blanca amb (entre d'altres) 1...g6, donant al rei la casella g7 per aixoplugar-se. Cal notar, de tota manera, que 1...h6 en aquest exemple no rutllaria, ja que hi ha uns raigs X: després que la torre de d3 es mogui, la casella h7 està vigilada per l'alfil blanc.

Normalment no és una bona idea fer aquesta mena de jugades de peó, llevat que el rival hi obligui, ja que representen una pèrdua de temps. En moltes obertures d'escacs, de tota manera, aquests moviments es fan amb altres propòsits, abans que les amenaces de mat de la primera fila existeixin (...h6 es juga sovint per expulsar un alfil blanc de g5, per exemple. Vegeu també Fianchetto).

Exemple, d'una partida de Capablanca[modifica | modifica el codi]

Bernstein vs. Capablanca, 1914
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 rd e8 f8 g8 kd h8 Chess zver 26.png
a7 pd b7 c7 d7 e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 qd c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 rl d3 e3 pl f3 g3 h3
a2 pl b2 c2 d2 e2 ql f2 pl g2 pl h2 pl
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 kl h1
Chess zhor 26.png
Posició després del moviment 29è de les blanques.

Una de les partides més conegudes de José Raúl Capablanca inclou diverses amenaces de mat del passadís. Fou una partida amistosa d'exhibició jugada a Moscou el 1914 contra Ossip Bernstein (Capablanca conduïa les negres). La posició mostrada a la dreta fou assolida després del 29è moviment de les blanques. Capablanca va fer en aquest moment 29...Db2!, quan 30.Dxb2 no és possible a causa del mat a la primera fila, 30...Td1#, però hi ha diverses altres idees relacionades: per exemple, 30.De1, aparentment defensant la torre amenaçada, perd per 30...Dxc3 (si 31.Dxc3 llavors ...Td1+ 32.De1 Txe1#); 30.Tc2 falla per 30...Db1+ 31.df1 Dxc2; i 30.Dc2 perd per 30...Da1+ 31.Dc1 Td1+ 32.Dxd1 Dxd1#, o 30...Dxc2 31.Txc2 Td1#. Després de 30.Tc8 sembla que les blanques assoliran les taules, ja que 30...Txc8? permet 31.Dxb2 que guanyaria la dama per una torre; però en Capablanca disposa de 30...Da1+ (o Db1+) i les blanques perden una torre després de 31.Df1 Dxf1+ 32.Rxf1 Txc8.

Cal destacar que si en Capablanca hagués jugat més directament pel mat del passadís, amb 29...Db1+ 30.Df1 Td1?? (30...Dxa2 seria més sensible), hauria pogut perdre ell mateix pel mat de la primera fila, ja que 31.Tc8+ Td8 32.Txd8#.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]