Mata Hari (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Mata Hari
Matahari.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: George Fitzmaurice
Direcció artística: Cedric Gibbons

Producció: George Fitzmaurice i Irving Thalberg

Guió: Benjamin Glazer i Leo Birinski

Fotografia: William H. Daniels

Vestuari: Adrian

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1931
Gènere: Drama
Duració: 91 minuts

Companyies
Productora: MGM

Pàgina sobre “Mata Hari a IMDb

Valoracions
IMDb 6.7/10 stars

Mata Hari és una pel·lícula estatunidenca dirigida per George Fitzmaurice, estrenada el 1931.

Argument[modifica | modifica el codi]

Mata Hari narra els últims dies de la famosa ballarina holandesa, que va ser executada per un escamot d'afusellament en ser acusada d'espionatge a favor dels alemanys durant la Primera Guerra Mundial a França. Compta la llegenda, o la realitat, que va caldre, embenar els ulls a tots els membres de l’escamot perquè aquests no sucumbissin als encants de la dona, i que tot i així, dels 12 soldats que van disparar, només en van encertar quatre. Tot el misteri que va envoltar la seva persona va aixecar un verdader mite que encara avui continua perenne. Així doncs, l'actriu idònia per interpretar aquest personatge no era cap altra que Greta Garbo, amb els seus posats gairebé d'home, però amb una força al seu rostre que enamorava cada vegada que sortia en pantalla. [1]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

I, entre els actors que no surten als crèdits:

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula es basa sobretot en ella, ajudant a mantenir el mite tant de la pròpia espia com el de l'actriu. Cap de les seves escenes no es sobrera, i qualsevol que surti al seu costat porta totes les de perdre, artísticament parlant. Ramon Novarro podria considerar-se un dels punts flacs del film, l'actor està una mica exagerat i no molt convincent en un paper un punt curiós, i que malgrat certa importància argumental no té massa sentit que una dona freda com l'acer i que maneja els homes al seu gust, caigui enamorada d'aquest ninot (misteris d'aquesta cosa anomenada amor). El mític Lionel Barrymore ofereix una feina més digna amb un personatge més ben dibuixat, aquest general ja madur perdudament enamorat i obsessionat amb Mata Hari.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mata Hari (1931)». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema