Matadepera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Matadepera
Bandera de Matadepera Escut de Matadepera
(En detall) (En detall)
Localització

Matadepera situat respecte Catalunya
Matadepera situat respecte Catalunya

Localització de Matadepera respecte del Vallès Occidental


Municipi del Vallès Occidental
Ajuntament de Matadepera
Ajuntament de Matadepera
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Vallès Occidental
Gentilici Matadeperenc, matadeperenca
Superfície 25,2 km²
Altitud 423 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
8.784 hab.
348,57 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 418907 4606055Coord.: 41° 36′ 13″ N, 2° 1′ 28″ E / 41.60361,2.02444
Organització
Entitats de població
• Alcaldessa:

1
Mireia Solsona i Garriga
Codi postal 08230
Codi territorial 081206

Matadepera és un municipi de la part nord de la comarca del Vallès Occidental. La vila està situada a 423 m d'altitud, als vessants meridionals de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, un conglomerat rocós que arriba, a la Mola, a una altura de 1.095 metres. Matadepera és al marge esquerre de la riera de les Arenes.

Limita amb els termes municipals de Terrassa a l'oest i al sud, Castellar del Vallès a l'est i Sant Llorenç Savall i Mura (al Bages) al nord. Es comunica amb Terrassa a través de la carretera BV-1275, amb Sabadell per la BV-1248 i amb Talamanca i Navarcles per la BV-1221.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El massís de Sant Llorenç del Munt des de les Pedritxes

La seva extensió és de 25,2 km², una part dels quals situats dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La zona forestal ocupa una gran part del terme (1.745 hectàrees de pinedes i 334 de matollar), i els seus conreus són de secà, principalment de cereals, oliveres i vinya, amb algunes explotacions ramaderes. Matadepera està situada a 6 km de Terrassa, a 10 de Sabadell i a uns trenta de Barcelona.

Amb un cens que supera els 8.000 habitants (densitat 347 hab/km²), Matadepera ha articulat la seva població en diversos barris i urbanitzacions (les Pedritxes, Cavall Bernat, Can Robert, els Rourets, el Pla de Sant Llorenç, Drac Parc, Can Prat, Can Solà del Racó, Verge de Montserrat, el Mas Sot, Can Vinyers).

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers elements documentals sobre la fundació daten de l'any 959, quan es parla del "lloc de Matadepera", que pertanyia al terme del castell de Terrassa. Mig segle més tard, el 1013, els comtes Ramon Borrell i Ermessenda van dotar el monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt amb l'alou de Matadepera; més endavant va passar a ser de jurisdicció reial.

La primitiva església de Sant Joan de Matadepera o de la Mata Xica, a la dreta de la riera de les Arenes, i l'antic Ajuntament, eren el nucli d'una població de masies disperses per tot el terme municipal. Cal situar a mitjan segle XVIII (cap al 1768) l'origen del que seria el nou poble de Matadepera, entorn de l'antic hostal de la Llagosta o de la Marieta, a l'altra banda de la riera.

La primitiva economia estava basada en l'explotació dels recursos naturals i agrícoles, bàsicament oliverars i vinyes. Al començament del segle XX, les indústries més importants eren la del carbó, la de la calç, la dels totxos i teules i la del vidre.

Actualment, Matadepera ha esdevingut, per la seva proximitat amb Sabadell i Terrassa, un important poble residencial, on el sector dels serveis, el comerç i la construcció són les principals activitats econòmiques. Un dels seus trets més característics és l'important nivell associatiu i la intensa vitalitat cultural, com ho demostra l'existència d'un gran nombre d'entitats culturals, esportives i associatives.

Fruit de la dinàmica cultural del poble són els agermanaments amb la vila austríaca de Mariapfarr, des del 1984, i amb la població nord-americana de Lincoln (Massachussets) des del 1989.

Per a tot això, Matadepera és un poble bàsicament residencial. No hi ha zones industrials ni comercials, ni tampoc d’oci nocturn. Gaudeix d’un comerç de proximitat d’una gran qualitat i dels serveis propis d’un municipi de les seves dimensions: Centre d’Assistència Primari en el camp de la Sanitat, escoles bressol, escoles d’ensenyament primari (dues públiques i una privada), un Institut d’Ensenyament Secundari, Escola de Música, Biblioteca Municipal, Casal de Cultura, Casal de la Gent Gran, emissora municipal de ràdio, TV per IP, Policia Municipal, entre altres serveis. També disposa d’una caserna de Bombers Voluntaris i Agrupació de Defensa Forestal, degut a la gran quantitat de bosc que envolta el municipi.

Els primers pobladors[modifica | modifica el codi]

Podem trobar proves de l’existència dels primers pobladors de Matadepera en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Es desconeix l’hàbit de les comunitats paleolítiques, ja que només hi ha constància de presència humana a la muntanya a partir del neolític. Les comunitats eren agrícoles i ramaderes, es dedicaven al pastoreig, a la caça i la recol·lecció. Els jaciments més importants són: la Cova del Frare, la Cova de les Ànimes, tres creus, la cova del mal pas i altres. S’han trobat diferents elements que van des del neolític, l’edat de bronze, edat de ferro i el final de la prehistòria.

Edat antiga, ibers i romans[modifica | modifica el codi]

La població es va dedicar al conreu de la plana i les coves van passar a convertir-se en refugis de vianants i pastors. S’han trobat d’aquest període fragments de ceràmica ibèrica i monedes en diverses parts del massís (Cova Simanya, Cova del Frare, la Porquerissa...) i en les seves rodalies com el Turó de Sant Joan. A partir del segle II a.C. es va evolucionar cap a la romanització. El nou procés d’explotació agrària basat en el sistema esclavista romà fe decréixer la població dels turons per establir-se en les “villes”, cases de pagès distribuïdes al llarg de la riera de les Arenes. Els principals productes de conreu eren el vi, l’oli i els cereals (sobretot el blat). S’han trobat restes de dipòsits de les premses que servien per l’elaboració de l’oli i vi, àmfores que s’utilitzaven per transportar, gerres de grans dimensions per guardar els cereals, etc. En aquella època el Vallès Occidental era una de comarques amb les millors produccions vinícoles de la Hispània romana. Es creu que existia un santuari pagà en el cim de la Mola, on s’han trobat fragments de ceràmica íbero-romanes com teules i monedes.

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

S’ha trobat algunes sepultures de principis de l’edat mitjana com les de Coll d’Eres, de la Porquerissa, els Òbits i les tombes de Can Robert, els castells roquers com els de Roca Mur o Torrota de la Roca, les balmes obrades com el Puig de la Balma, les Balmes de l’Espluga i les torres de vigilància com la Balma de la Pola, la Torrota de l’Obac, etc.

El naixement del poble de Matadepera[modifica | modifica el codi]

A finals del segle XVIII es començà a formar el que avui és l’actual poble de Matadepera.

Les primeres cases es formen al costat del que era el camí ral que unia Barcelona a Manresa. Aquest camí va ser, durant segles, una de les principals rutes de comerç i l’eix central de gran part de les comunicacions entre els pobles i ciutats, i un dels camins més utilitzats de tot el Principat.

La ruta principal del camí duia i travessava el poble de Matadepera, on actualment és el carrer de Sant Joan. Més tard, es va obrir el carrer de Baix que seria el carrer de Sant Isidre, i després el carrer de Dalt, l’actual carrer de Sant Llorenç.

L’any 1768 trobem els primers establiments d’aquest nou poble. Narcís Gorina, fill de la masia Can Gorina, parcel·la terres tocant el camí ral per a Tomàs Martí i per a Josep Argemir. Aquests dos pagesos vinyataires es construeixen dues cases, una al costat de l’altre. Neix així el nou casc urbà de Matadepera i es comença a formar un nou veïnat. L’any següent, el 1969, també en terres de Narcís Gorina, en Francesc Ventayol construeix l’hostal de la Marieta. Uns anys més tard, el 1784, en els terrenys de davant construeix el pou i les cavallerisses. Actualment en el centre del carrer de Sant Joan, es poden contemplar els edificis que formaven l’antic hostal, ja que aquests exteriorment no han patit gaires canvis. A finals del segle XVIII i a principis del segle XIX, el poble anava creixent a poc a poc i Narcís Gorina continuava venent les seves terres al costat del camí ral. L’any 1771 en Joan Pratginestós construeix una casa de pagès, un trull i l’era de batre. La família Pratginestós conjuntament amb en Domingo Pi de la Serra, propietari de Can Vinyers, van promoure l’activitat constructiva del poble amb la venda de parcel·les arran del camí ral: a la zona alta del carrer de Sant Joan, de Sant Llorenç i la vorera nord de Sant Isidre.

On actualment està situada la plaça de Cal Baldiró hi havia la bassa veïnal. L’espai a l’entorn de la bassa es forma per comunicar els tres carrers principals; el carrer de Sant Joan, el de Sant Llorenç i el de Sant Isidre. Només es podia arribar a la plaça a través del passatge del Rellotge.

A principis del segle XIX es van construir el que foren els primers establiments del poble de Matadepera. També fou a meitats d’aquest segle, que la bassa es tapa amb terra i passa a ser una plaça: la plaça de Cal Baldiró. Aquesta plaça continua sent el centre social del poble i al seu voltant s’hi construeixen el Casino Matadeperenc, que més tard es convertí en el teatre de Cal Baldiró. Al seu costat, s’hi construí el cafè que llavors ja va passar a ser el cafè republicà, de les esquerres i Cal Baldiró el de les dretes. Aquest cafè republicà es convertirà, l’any 1942, en l’Hotel Espanya.

L’església de Matadepera[modifica | modifica el codi]

La construcció d’una nova església, per l'ampliació del poble, pretenia ser el nucli urbà. El 1846 però, per falta de recursos es van parar les obres. Els propietaris que encara vivien a les masies no volien la construcció de la nova parròquia, ja que si el nou poblat creixia la muntanya es despoblava.

L'any 1852 les obres es tornen a reprendre. Es compra un campana petita i s’acaben les obres i es celebra la seva inauguració. Però amb les presses i la falta de diners la construcció devia ser molt fràgil i va caure. Temps més tard ja tornava a estar tot reparat.

El Mossèn Jaume Torres[modifica | modifica el codi]

El Mossèn Jaume Torres que és qui va donar nom a la plaça de l’església. Va arribar a Matadepera l’any 1897i, veient que el temple estava en molt mal estat, va proposar-se aconseguir una església adequada a la localitat. L’ajuntament no tenia diners per pagar-ho i ell va buscar la manera per trobar-los tot organitzant rifes. L’any 1904 veu inaugurat el nou campanar.

El rellotge es va aconseguir uns mesos més tard, i ho va fer amb un donatiu que anava a recollir casa per casa. Va recórrer a l’amistat que tenia amb l’arquitecte Bonaventura Bassegoda per fer una nova planta. L’any 1917 va aconseguir beneir el nou temple. Quan encara no hi havia electricitat, va pagar la instal·lació d’un fanal de gas per il·luminar la plaça de l’església. Va formar part de les “aigües de Matadepera”. Era administrador d’alguns interessos econòmics per Pere Aldavert i del Baró de Quadres.

El mossèn Torres va duplicar les celebracions, per fer-les a la parròquia i després a la capella. Es va decidir que tothom li pagues un burro per anar a munt i avall i que construïssin una casa pel rector, però no es va fer ni una cosa ni l’altra. Finalment el rector va dir que sinó pagaven no baixaria a fer missa. La situació era insostenible, ja que cada vegada vivia més gent al nou poble i els propietaris anaven marxant. El 1881 el bisbe va assignar el trasllat de la parròquia i la rectoria, a la capella del poble i aquestes queden abandonades. Va morir l’any 1933 a causa d’una greu malaltia.

Canvis recents[modifica | modifica el codi]

El poble de Matadepera, envoltat de camps i de vinyes i amb el Parc Natural de Sant Llorenç a tocar, ben aviat va començar a estar plens de carrers i cases en bon estat, i molta gent pujava a gaudir del temps i del paisatge. Van començar a venir de ciutat, malalts del cos, cercant els aires curatius d’aquestes muntanyes.

El nou poble es va començar a convertir en un poble d’estiueig per a la gent alta de Barcelona. Sembla que els primers estiuejants foren els Escuder que l’any 1863 vingueren a Matadepera a una casa del carrer Sant Joan. Al mateix carrer també hi trobem la casa de l’editor Pere Aldavert. Construïda entre 1890 i 1897. I la casa de la família empresarial Marcet construïda l’any 1895. l’obra fou feta per Lluís Muncunill.

L’any 1956 el tren va arribar a Terrassa i 3 anys més tard va arribar a Manresa. Tots els viatgers, homes de negocis i mercaders utilitzen el ferrocarril per anar a Manresa. El camí ral deixa de ser útil i en conseqüència el tros que passava per Matadepera entra en crisi.

La indústria de Terrassa comença ha agafar força i molts habitants de Matadepera van anar a treballar a les fàbriques. La majoria eren dones i havien de fer el camí a peu perquè no hi havia cap mena de transport públic. L’any 1913 dos germans Marinom i en Joan Martí van formalitzar l’escriptura de compra de cavalleries i carruatges per establir un servei de transport de passatgers entre Matadepera i Terrassa, però tenien molt problemes a causa del mal estat de la carretera. No va ser fins a l’any 1922 que l’empresa va adquirir dos autobusos Ford, model T de 18 places. Per posar-los en marxa era a cops de maneta i fins que la carretera no va ser asfaltada també van tenir molts problemes.

Molts dels amos de les antigues masies i cases pairals van anar a viure a Terrassa, i es queden els masovers. Molts d’aquest amos van invertir amb el naixement industrial, per tant la vida municipal es portava des de Terrassa. A més a més, la vida d’aquests amos era ser senyors o com antigament s’anomenaven “hacendados”, muntaven a cavall, mantenir relacions socials, anar a festes, etc.

Matadepera Avui[modifica | modifica el codi]

Actualment Matadepera ha passat de ser un poble d’estiueig a ser un poble de primera residència, amb un creixement constant però sostingut fins a convertir-se amb un dels municipis amb un nivell de vida més elevat del Vallès Occidental.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
15 17 19 120 219 554 538 574 530 627
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
718 664 665 728 733 1.075 2.351 4.270 4.884 5.478
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
6.082 6.362 6.924 7.404 7.711 8.169 - - 8.669 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Govern municipal[modifica | modifica el codi]

Segons les darreres eleccions municipals (2007), la composició de l'Ajuntament és la següent:

  • CiU 8 regidors (1.735 vots, 46,79%)
  • ERC-AM 2 regidors (623 vots, 16,80%)
  • PP 2 regidors (569 vots, 15,35%)
  • PAM (Proposta Activa de Matadepera) 1 regidor (273 vots, 7,36%)

Forma el govern municipal la coalició CiU per majoria absoluta i l'alcaldessa n'és Mireia Solsona i Garriga des del 16 de juny del 2007.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Víctor Peiró CiU
1983 - 1987 Víctor Peiró CiU
1987 - 1991 Víctor Peiró CiU
1991 - 1995 Estanislau Simón i Flores CiU
1995 - 1999 Lluís Iribarren Junyent CiU
1999 - 2003 Jaume Riera Pascual CiU
2003 - 2007

Jordi Gregori Miralles (2003-2005)
Jordi Comas Rovira (2005-2007)

Proposta Activa de Matadepera (PAM)
ERC

2007 - 2011 Mireia Solsona Garriga CiU
Des del 2011 Mireia Solsona Garriga CiU

Símbols[modifica | modifica el codi]

Escut[modifica | modifica el codi]

L’escut de Matadepera es defineix pel següent blasó: «Escudo embaldosado cortado: primero de gules, un agnus Dei contornado reguardando, nimbado de oro con la banderola de argén cruzada de gules y el asta cruzada de oro y al segundo de oro, 4 palos de gules. Por timbre una corona mural de pueblo.»

Fou aprovat el 28 d’abril de 1991 i publicat en el DOGC el 10 de maig del mateix any. L’anyell de Déu o Agnus Dei, és l’atribut de San Joan Bautista, patró del poble. Les quatre barres de l’escut de Catalunya recorden la jurisdicció reial sobre la localitat.

Bandera[modifica | modifica el codi]

La bandera de Matadepera és apaïsada (de dos d’altura per tres de llarg), vermella amb tres creus sobreposades (blanca, vermella i blanca), de braços respectivament 4/12, 3/12 i 2/12 de l'altura del drap. Fou publicada en el DOGC el 13 de juliol de 1992.

Edificis destacats[modifica | modifica el codi]

  • L'església parroquial de la Degollació de Sant Joan Baptista, al centre del poble, construïda entre 1911 i 1917 per Bonaventura Bassegoda i Amigó;
  • L'antiga església de Sant Joan de la Mata Xica, d'origen romànic tot i que l'edifici actual és una construcció dels segles XVI o XVII, situada prop del mas de Can Roure;
  • Can Roure, una de les masies que formava el nucli primitiu, a la dreta de la riera de les Arenes; documentada des del segle XIII;
  • La Torre de l'Àngel, casa modernista de segona residència dissenyada per l'arquitecte terrassenc Lluís Muncunill el 1907, situada passat el km 7 de la carretera BV-1221;
  • La Barata, conjunt format per la casa pairal homònima i la capella de Sant Roc, molt malmès durant la Guerra Civil i restaurat a la dècada del 1940; el mas de la Barata es remunta al segle XIV, mentre que la capella és del 1622; també al peu de la carretera BV-1221, al km 9;
  • Can Pobla, sota mateix de la Mola, masia del començament del segle XX aixecada per Antoni de Quadras, aleshores propietari de la muntanya i del monestir i primer comte de Sant Llorenç del Munt; la capella manté l'antic culte a Sant Esteve;
  • El monestir de Sant Llorenç del Munt, al cim de la Mola, sens dubte el màxim exponent arquitectònic de tot el terme municipal, obra emblemàtica del primer romànic (segle XI), declarat monument historicoartístic el 1931;
  • La capella ermita de Santa Agnès, de mitjan segle XIV, situada al pendent de la cova del Drac, dins el massís de Sant Llorenç del Munt.

Personatges vinculats[modifica | modifica el codi]

Entre altres personatges cèlebres, han passat temporades a Matadepera escriptors com Àngel Guimerà, que va escriure-hi la seva novel·la Maria Rosa, o mossèn Ballarín, a més de Manuel Azaña quan era president de la República Espanyola i residia a la Torre Salvans. En l'actualitat compta entre els seus veïns escriptors com en Vicenç Villatoro o en Jaume Cabré, com també l'alpinista Edurne Pasaban.

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

Matadepera té des de fa anys un important teixit associatiu que fa possible l’existència de moltes activitats lúdiques i culturals repartides al llarg de tot el calendari. Una de les més destacades és la que té lloc passat Nadal i durant dos caps de setmana: les Festes de Sant Sebastià. En honor d’un dels dos co-patrons de la vila (l’altre és Sant Joan), s’organitzen actes relacionats amb la natura i la pervivència d’antigues tradicions rurals. Les festes giren entorn d'un pi que és “plantat” a la plaça de Cal Baldiró, al centre del poble, al voltant del qual s’organitzen algunes de les activitats més destacades, com el ja famós “Concurs de Grimpaires” o “El ball de l’arbre”.

L’altra festa més assenyalada del calendari és la Festa Major, que coincideix amb el darrer diumenge del mes d’agost i on s’hi organitzen prop d’un centenar d’activitats. Pel que fa a les convocatòries musicals, la més destacada és el Festival Internacional de Música, instaurat l’any 1981 i que reuneix cada estiu interessants propostes que combinen un repertori “clàssic” amb altres propostes més actuals.

Matadepera també viu amb altres festes que també estan presents al calendari de pobles i ciutats de Catalunya, Nadal, el Carnestoltes, la Diada de Sant Jordi, o les celebracions més tradicionals, com les revetlles de Sant Joan o Cap d’Any.

Parc Natural[modifica | modifica el codi]

Matadepera es troba als peus de la Mola i està envoltat de camps, conreus i boscos, amb una gran una varietat de camins, dins i fora dels parc natural, a quaranta quilòmetres de Barcelona.

El seu parc natural és el de Sant Llorenç. Més de la meitat de Matadepera es troba dins d’aquest parc natural, situat a la serralada prelitoral a cavall entre el Bages i el Vallès Occidental i entre el riu Llobregat i el riu Ripoll. Els cims més alts o són el de la Mola (1.104 m) terme de Matadepera, per la serra de Sant Llorenç, i el del Turó de Castellsapera (940 m) per la serra de l’Obac.

Cultura i Artesania[modifica | modifica el codi]

Els seus costums i tradicions s'han transmés de generació en generació. El poble planifica tot l’any d’una agenda d’activitats i actes organitzats per les diferents entitats i associacions del poble. Caldria destacar les Festes de Sant Sebastià, úniques a tota la comarca, o el Festival Internacional de Música, amb artistes de tot el món.

Oci i lleure[modifica | modifica el codi]

Les activitats de lleure més populars solen ser el senderisme, la btt, la baixada d’avencs, l'escalada i els esports enmig de la natura. Matadepera també disposa de clubs d’hoquei herba i un club de golf.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Hi ha nombrosa i variada oferta gastronòmica de qualitat, reconeguda per la seva bona cuina.

Des de l´Ajuntament de Matadepera es treballa per a la potenciació de la restauració com a recurs turístic del municipi, amb recursos com la Guia Gastronòmica de Matadepera. Aquesta guia, que recull els diversos restaurants, ofereix tant informació referida a les dades bàsiques com una descripció dels restaurants amb apunts de caràcter històric i del tipus de cuina que hi podrem trobar.

Comerç[modifica | modifica el codi]

Actualment, un dels grans reptes del comerç urbà deriva de la necessitat de donar resposta eficient a la demanda dels consumidors respecte del nous hàbits del consum que s’expressen molt clarament en temes com els horaris comercials i l’accés a nous productes i formats comercials.

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

A Matadepera hi descobrim peces patrimonials i arquitectòniques d’una riquesa increïble. Algunes formen part de l’encant del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, com el Monestir de Sant Llorenç situat al cim de la Mola o la curiosa ermita de Santa Agnès, una cova convertida en ermita i situada al bell mig d’un bonic paratge pujant cap a la Mola.

En d’altres casos, en què les propietats són privades, només podem percebre una mica del valor que s’amaga darrere la tanca exterior, com és el cas de la Torre de l’Àngel, una casa d’estiueig d’estil modernista o Can Roure, els vestigis de la història de Matadepera amb la seva ermita i la seva masia. Cases, ermites, masies, llegat que ens va mostrant la història de Matadepera.

Una llarga història que ha convertit Matadepera en un poble atractiu i molt particular. Quan et passeges pel seu centre urbà, reconvertit en un bonic espai d’encontre, encara et trobes amb vestigis que ens deixen entreveure el què havia estat l’inici del poble: casetes baixes, el carrer sant Joan (antic camí ral i espina dorsal del poble), l’església, i fins i tot, sense anar gaire lluny, ens podem adonar de la transformació que mica en mica ha anat tenint Matadepera, des de les seves cases d’estiueig fins a les construccions més noves i actuals.

Arxiu municipal[modifica | modifica el codi]

L’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) és el servei de l’Ajuntament de Matadepera encarregat de gestionar la documentació produïda o rebuda per l’ens municipal i de garantir-ne la seva conservació. D’igual manera, l’AMMAT ofereix la possibilitat d’accés per part de la ciutadania a la documentació administrativa que afecti els seus interessos, bo i respectant la legislació vigent, i a la documentació històrica, de lliure accés, bé sigui del fons municipal o dels altres fons dipositats a l’Arxiu.

El patrimoni documental del municipi té cabuda a l’Arxiu Municipal de Matadepera. És per això que, a banda del fons municipal, és a dir, generat per l’activitat de l’Ajuntament, també s’hi conserven diversos fons de tipus privat que han estat cedits a l’AMMAT per a la seva correcta ordenació i conservació, i per tal de permetre’n llur difusió cultural. D’entre aquests, cal destacar els fons fotogràfics que integren la Secció d’Imatges de l’Arxiu Municipal. Així, el llistat de fons documentals que es poden consultar a l’AMMAT és el següent:

  • CAT AMMAT 01: Fons de l'Ajuntament de Matadepera (1768 - obert). 512 metres lineals.
  • CAT AMMAT 02: Fons del Jutjat de Pau de Matadepera (1850 - obert). 19 metres lineals.
  • CAT AMMAT 03: Subfons del Comitè de control obrer del forn de calç de Roques Blanques (937-1938). 0’1 metres lineals (integrat al fons municipal)
  • CAT AMMAT 04: Fons del Centre Català Republicà de Matadepera (abril-octubre, 1934). Estatuts, Registre de socis i llibre d’actes.
  • CAT AMMAT 05: Fons de la Hermandad Sindical de Labradores de Matadepera (1940-1946). 0’1 metres lineals.
  • CAT AMMAT 06: Fons de Salvador Piferrer i Iter (1939-1992). 0’1 metres lineals.
  • CAT AMMAT 07: Col·lecció d'escriptures notarials 1869-1978). 14 escriptures notarials.
  • CAT AMMAT 08: Mas Gorina (1577-1944). 0’1 metres lineals.
  • CAT AMMAT 09: Fons del Mas Torras (1699-1877). 0’2 metres lineals.
  • CAT AMMAT 10: Fons Pratginestós (1808-1943). 3 escriptures notarials, 2 plànols.
  • CAT AMMAT 11: Fons de Joan Busqueta i Arola (1946-2005). 0’7 metres lineals.
  • CAT AMMAT 12: Col·lecció fotogràfica Miquel Ballbé i Boada (1903- 2000). 734 positius.
  • CAT AMMAT 13: Col·lecció fotogràfica Sr. Bellós (1948). 51 positius en placa de vidre.
  • CAT AMMAT 14: Fons alberg-refugi La Mola (1948 - 1995). 0'1 metres lineals.
  • CAT AMMAT 15: Col·lecció de programes de Festa Major de Matadepera (1952 - 2007). 0'5 metres lineals.
  • CAT AMMAT 16: Col·lecció fotogràfica Maria Antònia Gutés (1940 - 1960). 30 fotografies digitals.
  • CAT AMMAT 17: Fons audiovisual de Joan Soley i Pons (Matadepera Televisió) (1984 - 1995). 325 vídeos.
  • CAT AMMAT 18: Fons de l'Associació de Bombers Voluntaris de Matadepera (1982 - 2011). 1,6 ml i 500 positius.

És possible consultar documentació del segle XIX a la secció web de l'Arxiu Municipal de Matadepera, a més d'altres continguts: http://www.matadepera.cat/arxiu

Entitats[modifica | modifica el codi]

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matadepera Modifica l'enllaç a Wikidata