Matafoc comú
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Matafoc comú florit a Castelltallat
Sempervivum tectorum boutignyanum
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Sempervivum tectorum L. |
||||||||||||||
El matafoc comú [1](Sempervivum tectorum) és una espècie de planta amb flors de la família crassulàcia. Es fa servir com a planta ornamental molt resistent al fred i la secada.[2] Fa de 10 a 50 cm d'alçada. Té les fulles glabres en roseta basal (de 3 a 10 cm de diàmetre) i les fulles, que són suculentes i persistents, poden ser verdes, vermelles, porpres o grogues. Les flors poden ser porpres, vermelles o rosades segons el cultivar i apareixen en tiges ramificades de més de 20 cm de llargada. No fa olor distintiva. Floreix de juny a agost. Habita en roques parets i teulades (d'aquí l'epítet de tectorum) en terrenys àcids i bàsics, principalment a l'estatge montà i subalpí però descendeix fins el litoral. Es troba des del nivell del mar fins els 2.300 m d'altitud. Als Països Catalans no apareix ni a Menorca ni a Eivissa. Es considera una planta naturalitzada als Països Catalans.[3]
-
Sempervivum Tectorum "Greenii", Huntington Desert Garden
Referències [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matafoc comú |
- ↑ Vallés i Xirau, Joan (dir.). «Noms de plantes». Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. (Diccionaris en Línia), 2009.
- ↑ David Beaulieu. «Hens and Chicks».
- ↑ Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.