Mataparent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de nom comúMataparent
Nom comú sense valor taxonòmic

Bolets amb esponja, carnosos, que no són ceps, ni mollerics, ni mollerons. Un bon nombre de mataparents poden blavejar més o menys intensament al frec o al tall, tant a la superfície com a la carn; aquesta característica no es troba en la resta de grups propers. En general, els mataparents són bolets grossos, de pell o cutícula no separable, d’esponja flonja i separable, cama llisa, sense aspres, a tot estirar puntejada, reticulada o costellada, i de carn cremosa o groguenca que sovint blaveja al tall o al frec. La gran majoria són bolets micorrízics, tot i que hi ha exemples de saprofítics.

Grups de mataparents[modifica]

Es diferencien tres grans grups de mataparents

Mataparents d'esponja roja[modifica]

Mataparent de Satanàs (Rubroboletus satanas)

Els mataparents d'esponja roja [1] són mataparents grossos, massissos, amb esponja de color vermell a taronja, més groga cap al marge. Tradicionalment aquest grup de mataparents s’ha anomenat matagent.

Mataparents de porus fins (mataparents butiroides)[modifica]

[1] Mataparents de barret típicament sec, sovint de color bru a vermellós. Els porus són fins i rodons, i poden tacar-se de blau en prémer-los; els butiroides típics tenen l’esponja groga, però el grup també inclou bolets propers amb porus roses, brunencs o lleugerament vermellosos en la maduresa. Són bolets de carn que blaveja o no en secció, però gairebé sempre són de blavejar lentament i suau (és intens en Imperator torosus, Gyroporus cyanescens i G. lacteus). S'adopta el neologisme «butiroides» pel fet que la majoria de mataparents d’aquest grup presenten els porus, la cama i la carn de color groc mantega (en anglès, butter boletes).

Mataparents de porus amples (mataparents xerocomoides)[modifica]

[1] Mataparents de mitjans a petits, d’esponja amb porus de color variat, des del groc daurat (Xerocomus subtomentosus) al brunenc (Porphyrellus porphyrosporus). Són bolets de fisiologia variada: hi ha formes terrestres però també lignícoles, la majoria micorríziques però també saprofítiques i algunes de paràsites.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.