Mataparent de Satanàs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:42, 19 feb 2016 amb l'última edició de Mcsmp (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'ésser viuMataparent de Satanàs
Rubroboletus satanas Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreBoletales
FamíliaBoletaceae
GènereRubroboletus
EspècieRubroboletus satanas Modifica el valor a Wikidata
Kuan Zhao i Zhu L.Yang, 2014
Nomenclatura
BasiònimBoletus satanas Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Boletus satanas
Boletus crataegi
Suillellus satanas
Suillellus satanas var. americanus
Suillus satanas Modifica el valor a Wikidata
Característiques morfològiques
Boletus satanas

Capell
convex

Himenòfor
porós

Enganxament de l'himeni
adjacent

Comestibilitat
tòxic

Vel
peu nu

Color de les espores
Color oliva

Ecologia
micorrizogen

No s'ha de confondre els "mataparents", una sèrie de boletus comestibles, con ara el boletus luridus, el boletus regius o similars, amb el "matagent". Hi ha la falsa creença popular, que qualsevol boletus que es torna blau al tallar-se, és tòxic.

El matagent (Boletus satanas, del llatí boletus: bolet; satanas: dimoni) és un bolet tingut popularment per molt tòxic, com indica el seu nom, però no és pas dels bolets més perillosos. La seva ingestió provoca trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrees, que es manifesten poc després del seu consum. És aquest el bolet que figura en la foto de la portada.

Altres matagent també tòxics similars són el Boletus pulchrotinctus, que és més petit, amb el marge del barret de color rosa violaci, i els porus completament grocs; i el Boletus lupinus, que té el barret de color rosa lilós i els porus vermells. Es troben als mateixos hàbitats que Boletus satanas.

http://www.tv3.cat/bolets/fitxa/Els-mataparents/34

Descripció

Amb un capell molt gran, de 10-30 cm, gairebé esfèric de jove i després convex, amb el marge excedent, incurvat i ondulat. La cutícula, que no és separable, és seca i un xic vellutada, de color blanc-crema gris pàl·lid.

Hàbitat

Surt a l'estiu i la tardor, en boscos d'arbres de fulla caduca: roures, alzines i faigs, en sòls calcaris. No és gaire abundant, però fidel als llocs on surt.