Mataró

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mataró
Bandera de Mataró Escut de Mataró
(En detall) (En detall)
Localització

Mataró situat respecte Catalunya
Mataró situat respecte Catalunya

Localització de Mataró respecte del Maresme


Municipi del Maresme
Ajuntament, situat a La Riera
Ajuntament, situat a La Riera
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Maresme
Gentilici Mataroní, mataronina
Malnom capgròs, capgrossos
Superfície 22,53 km²
Altitud 28 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
124.099 hab.
5.508,17 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 453731 4599067Coord.: 41° 32′ 31″ N, 2° 26′ 43″ E / 41.54194°N,2.44528°E / 41.54194; 2.44528
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Joan Mora i Bosch (CiU)[2]
Codi postal 08301, 08302, 08303, 08304
Codi territorial 081213
Festa major Les Santes
Patró/Patrons Santa Juliana i Santa Semproniana
Agermanament Cehegín (Múrcia)
Corsico (Itàlia)
Créteil (França)
Dürnau (Alemanya)
Gammelshausen (Alemanya))
Fort Lauderdale (Estats Units, Florida).
La Benedicció del tren, (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-1899) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.
Platja del Varador, Mataró
Port de Mataró
Laia, l'arquera, a l'anomenada Porta Laietana.
La Riera, un dels carrers principals de Mataró

Mataró és una ciutat catalana situada al litoral mediterrani. És la capital i la ciutat més gran de la comarca del Maresme. Es troba a uns 30 quilòmetres al nord de la ciutat de Barcelona. Des d'aquesta localitat va sortir el primer tren de la península Ibèrica, amb el recorregut Mataró-Barcelona, el 1848.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Està situat entre la Serralada Litoral i el litoral mediterrani barceloní, entre Cabrera de Mar i Sant Andreu de Llavaneres.

Dosrius Sant Andreu de Llavaneres
Argentona Brosen windrose-fr.svg
Cabrera de Mar Mar Mediterrània

L'autopista C-32 i la N-II comuniquen el municipi amb Barcelona i amb la resta de la comarca. A Mataró neix la C-60 que comunica amb Granollers i enllaça amb la AP-7. La carretera comarcal C-1415 arriba fins a Mollet del Vallès passant per Argentona i La Roca del Vallès.

Història[modifica | modifica el codi]

La ciutat de Mataró té el seu origen a l'època romana, quan es va fundar Iluro.[3] S'han trobat nombroses restes arqueològiques de la vila romana, sobretot al nucli antic de la ciutat, on s'han descobert fonaments de les cases romanes i zones de clavegueram. La via romana més antiga documentada epigràficament a la península és la que enllaçava els poblats d'Iluro i el d'Ausa, construïda entre el 120 aC i el 110 aC.[4] Al barri del Pla d'en Boet es conserven les restes de la Vil·la Torre Llauder, de finals del segle I aC, que quedava fora de les muralles de l'antiga Iluro.

L'aspiració contínua de desfer-se de la jurisdicció feudal, al segle XVI, va fer crear una defensa permanent de la vila per a la seguretat dels seus habitants. L'any 1480 el rei Ferran el Catòlic va atorgar el privilegi d'incorporar-se definitivament a la Corona, que representava també la formació definitiva del municipi de Mataró. Durant el segle XVI va quedar enllestida la muralla.

Al segle XVI, Mataró era una petita vila edificada al voltant de l'església de Santa Maria i de la Plaça Gran. El seu important i progressiu creixement econòmic i demogràfic va fer necessari i a la vegada possible la construcció d'una segona muralla i la incorporació de nous espais urbans.

Les Muralles de Mataró, construïdes entre 1569 i 1600 van ser projecte de l'enginyer reial Jorge de Setara. Es poden veure trams de la muralla actualment al carrer Muralla dels Genovesos (recentment restaurada), al carrer Muralla D'en Titus i per sobre del Camí Ral. També queden les restes d'una torre de la muralla al pati d'un edifici privat al carrer Hospital.

El projecte d'emmurallament de la vila es va prolongar més de trenta anys a causa de l'escassetat econòmica i les disputes sobre el traçat de la mateixa.

La muralla disposava de 7 portals i accessos, el més destacat era el de Barcelona (actual carrer Barcelona amb plaça Santa Anna), del qual es reprodueixen els escuts del principat, de Mataró i de Barcelona. Els escuts originals actualment figuren sobre la cel·la dedicada a Sant Sebastià. Del portal de Valldeix encara es pot percebre la silueta a l'encreuament entre els carrers de La Coma i de Sant Francesc d'Assís. Els altres portals eren els d'Argentona, Cabrera, Sant Josep, Sant Feliu, el Pou de la Sínia i la Penya d'en Roig o Portalet.

Al llarg de la guerra de successió espanyola van anar canviant de bàndol, per evitar problemes, depenent de l'exèrcit que apareixia a la rodalia de la ciutat,[5] i quan la flota aliada es presenta al Maresme és la primera a declarar-se per Carles[6] i aixeca un regiment comandat per Salvador Mataró per ajudar als aliats a prendre Barcelona el 1705.[7] Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, promesa de l'Arxiduc Carles va arribar a Mataró el 25 de juliol de 1708,[8] poc després de la victòria aliada a la batalla d'Oudenaarde, i instal·lant-se al palau de Jaume de Baró.[9] L'1 d'agost de 1708 la parella es casà a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona.[10]

La industrialització de la ciutat va arrancar l'any 1839, quan s'instal·là el primer motor a vapor per a accionar una fàbrica tèxtil. Des d'aquest moment el sector tèxtil, d'antiga tradició artesanal, se situà al centre de l'activitat econòmica.

La capital del Maresme va viure un gran creixement industrial, que va comportar l'arribada de milers d'immigrants. Aquesta arribada d'immigrants va fer-se especialment evident durant les dècades dels anys 60 i 70, quan desenes de milers d'immigrants provinents de Múrcia, Andalusia i Extremadura (principalment), van instal·lar-se a la perifèria de Mataró, creant els barris de Cerdanyola, Cirera, Rocafonda i la Llàntia, entre altres. Aquests barris eren sovint molt llunyans del centre de la ciutat, ja que els nouvinguts no tenien suficients diners per poder instal·lar-se al nucli urbà.

Aquests nous barris van viure situacions molt precàries, donat que l'Ajuntament mataroní no els prestava cap atenció, i els habitants dels barris gaudien d'una situació econòmica molt precària.

Durant la dècada de 1960, van aparèixer associacions veïnals als barris per millorar la condició de vida dels seus habitants, i reivindicar l'ajuda de les institucions públiques.

Amb la restauració de la democràcia, es va aconseguir millorar les infraestructures de la ciutat i aconseguir la connexió entre els diferents barris, amb l'aprovació del Pla General d'Ordenació del 1977, i la revisió d'aquest, el 1993, projectant la Via Europa, eix perpendicular a la costa, que unia els barris perifèrics, abans allunyats entre ells, i també del centre urbà.

Actualment està vivint una segona arribada d'immigrants, provinents del Magrib, Xina, l'est d'Europa i Sud-amèrica.

L'agricultura mataronina[modifica | modifica el codi]

Com a la majoria de les poblacions de la comarca, la vinya era antigament la base de l'agricultura local, però la invasió de la fil·loxera a la darreria del segle XIX va reduir considerablement la superfície dedicada a la vinya.

Gràcies a la repoblació dels ceps amb peus americans, més resistents a les malures, la vinya encara va tenir força importància fins ben entrat el segle XX.

El 1945 la superfície era encara una mica superior a la del regadiu.

Paral·lelament a la regressió de la vinya es va anar incrementant el conreu de regadiu, sobretot a partir del moment en què es va utilitzar l'energia elèctrica per a l'extracció de les aigües subterrànies.

La plataforma quaternària que limita amb el mar, formada per l'acumulació de sorres i graves procedents de la disgregació del granit, resulta molt a propòsit per al conreu de regadiu, tant per l'existència de capes freàtiques, com per la bona permeabilitat dels sòls.

Però no tot ha estat fàcil: el pagès ha hagut de reconstruir moltes vegades els camins, esplanar-los, anivellar-los, cercar l'aigua a molta profunditat, canalitzar-la degudament i modificar la qualitat dels terrenys.

Les zones d'horta més fèrtils es troben al pla de Sant Simó i Cinc Sénies, al cantó de llevant, i al pla d'en Boet, amb el Rengle i el Camí del Mig, fins a la riera d'Argentona, al cantó de ponent.

En aquesta darrera direcció és on l'acció urbanitzadora ha engolit més parcel·les dedicades a l'horticultura.

Hi ha també llenques d'horta situades a més altura, però no tenen la importància dels indrets planers.

Fins no fa pas gaire, la collita de la patata primerenca era tinguda com a principal. El seu conreu arrencava de la fi del segle passat i s'havia consolidat vers el 1910 amb l'adopció de la llavor anglesa Royal Kidney, que era la que s'avenia millor amb aquesta classe de producció hortícola, amb vista a l'exportació, i que va fer que el 1932 es declarés obligatòria la denominació d'origen Mataró per a aquesta classe de tubercle obtingut a la comarca i les zones limítrofes.

L'enciam Trocadero i el pèsol també van ser objecte d'exportació.

Cap al 1952 es va introduir a Mataró la producció de la clavellina, que poc després passaria a ocupar força extensió, però més aviat com a alternativa, juntament amb altres conreus.

La producció floral, doncs, és minsa i es continua amb els conreus d'horta tradicionals (cols, col-i-flors, bròquils, escaroles, pebrots, mongetes, cebes i patates), però s'han millorat les tècniques de l'agricultura intensiva (hivernacles, umbracles, regatge per aspersió), amb la qual cosa l'horticultura manté el seu pes econòmic dins el municipi.

L'any 1986 hi havia conreades 144 ha de secà i 913 ha de regadiu, amb els següents cultius: 27 ha de cereals, 14 de llegums, 203 de tubercles, 90 de flors, 48 de farratges, 50 de fruites, 545 d'hortalisses, 3 de vinya i 77 d'altres.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Com a lloc de naixença de l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch (1867–1956), s'hi poden trobar diferents edificis dissenyats per ell:

  • Casa Coll i Regàs
  • Casa Parera
  • Casa Sisternes
  • El Rengle
  • La Beneficiència
  • Interiors de la botiga "La Confianza"
  • Alguns interiors de l'ajuntament

Festes locals[modifica | modifica el codi]

La festivitat local de Mataró és "La festa de Les Santes" (Juliana i Semproniana) que se celebra a finals de juliol. Durant aquestes festes es realitzen actes populars i tradicionals, com "El Desvetllament bellugós" que consisteix a baixar pel carrer de la Riera (carrer principal del centre) ballant amb els gegants fins a arribar a la plaça de Santa Anna, on esclata un musical.

El 28 d'octubre se celebra la festa de Sant Simó i es menja el sabre de Sant Simó.

La setmana Santa, també és un esdeveniment cultural de gran importància, on calen destacar tot un seguit de processons de les diferents confraries i germandats de la ciutat, essent la més important la de Divendres Sant amb la participació de 13 passos processionals i els Armats de Mataró.(Es té coneixement de l'existència dels armats des de principis del segle XVIII.)

Els dissabtes té lloc el mercat setmanal de Cerdanyola, Cirera, l'Escorxador i Pla d'en Boet.

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Mataró Ràdio és l'emissora municipal de ràdio, fundada l'any 2006, i m1tv és la televisió pública de Mataró.[11]

Per Mataró i el Maresme també es distribueixen setmanaris gratuïts, com el Capgròs Mataró i Maresme (abans anomenat Capgròs Report Maresme), que va començar a distribuir-se el 1984[12] i El Tot Mataró i Maresme, que és també un altre setmanari de la ciutat gratuït. El 30 d'abril de 2012 també es va posar a la venda el primer setmanari de pagament de la comarca: Set30Maresme.[13]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Biblioteca Pública Antoni Comas

Llista de batlles de Mataró des del 1835[modifica | modifica el codi]

Transports[modifica | modifica el codi]

Autobusos urbans[modifica | modifica el codi]

Mataró té el servei públic Mataró Bus, propietat de l'Ajuntament de Mataró i Avanza Grupo, i té 8 línies urbanes.

Línia Recorregut
1 Línia Circular
2 Línia Circular
3 Camí de la Serra - Vista Alegre - Rocafonda
4 Cirera - Molins
5 Estació Renfe - Hospital de Mataró/Vilardell
6 I. Català de la Salut - Ctra. Mata
7 Plaça de les Tereses - Cerdanyola
8 La Rambla - Galicía


La majoria de les línies passen per l'Estació de Renfe i l'Hospital

Ferrocarrils[modifica | modifica el codi]

Mataró té una estació de rodalies Renfe de la línia 1 (Molins de Rei/Hospitalet - Blanes/Maçanet).

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
123 - 237 5.918 9.657 16.595 17.413 18.425 19.704 19.918
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
24.125 28.034 29.920 31.642 41.128 73.129 96.467 101.882 101.527 102.117
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
102.018 103.265 104.659 109.298 114.114 118.748 119.780 122.905 124.161 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llista de mataronins[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Categoria:Mataronins

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Mataró constitueix el nou Ajuntament i nomena Joan Mora com a nou alcalde
  3. «Viatge a Iluro». ghcmataro.org.
  4. David Farell i Garrigós i Francesc Lladó i Tubau, La via romana de Parpers
  5. Mata, Jordi. «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
  6. Juan Vidal 2001, p. 63.
  7. Reixach i Puig, Ramon. Els orígens de la tradició política liberal catòlica a Catalunya: Mataró, s. XVIII i XIX. Caixa d'Estalvis Laietana, 2008, p. 121. ISBN 8493310964. 
  8. León Sanz 2007, p. 102.
  9. León Sanz 2007, p. 101.
  10. León Sanz 2007, p. 109.
  11. «M1tv aposta pel directe amb el programa especial ‘Connexió Santes'». Tot Mataró, 11/7/2013. [Consulta: 1/8/2013].
  12. «http://www.capgroscomunicacio.com/».
  13. «http://capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=30207&sec=71».
  14. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 80. ISBN 84-393-5437-1. 
  15. Coll, Maria. «El secrets del tèxtil Mataroní». Sàpiens [Barcelona], núm. 88, febrer 2010, p. 70. ISSN: 1695-2014.
  16. 16,0 16,1 Reixach i Puig, Ramon. «Cent anys de noucentisme. Josep Goday i Casals». Capgros.com. Capgròs Comunicació S.L.. [Consulta: 5 agost 2012].
  17. «Josep Goday i Casals». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. Cortés, F.: "Arnaldo de Erill", de Nicolás Guanyabens: aproximación al estado de la ópera en España a mediados del siglo XIX. Revista de musicología, ISSN 0210-1459, Vol. 20, Nº 1, 1997, Madrid.
  19. "Neil Harbisson, la primera persona en el mundo reconocida como «cyborg»", ABC, 5 Diciembre 2012"

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]