Matemàtic

Leonhard Euler és considerat per molta gent com un dels més grandiosos matemàtics de tots els temps.

Un matemàtic és una persona la àrea primària d'estudi i investigació és la matemàtica. En altres paraules, és una persona que contribueix amb nou coneixement en el camp d'estudi de la matemàtica. D'aquesta manera, els que únicament s'apliquen teories matemàtiques no són considerats matemàtics, com ara físics, enginyers, economistes, etc.

Els matemàtics són emprats en companyies privades o com a professors en universitats, instituts, organitzacions de recerca o agències del govern. Per posar un exemple, en els Estats Units el principal ocupador de matemàtics és la Agència de Seguretat Nacional.

Com que la matemàtica és útil en diverses àrees, molts matemàtics estan involucrats amb àrees com la física, la informàtica, l'economia, entre d'altres.

Grans matemàtics de la història

Pitàgores (582-500 aC): filòsof i matemàtic grec. Fundador de l'escola Pitagòrica, els principis es regien per l'amor a la saviesa, a les matemàtiques i música.

Descobridor d'una demostració de l'anomenat en el seu honor Teorema de Pitàgores, que estableix que en un triangle rectangle, el quadrat de la hipotenusa (el costat de major longitud del triangle rectangle) és igual a la suma dels quadrats dels dos catets (els dos costats menors del triangle rectangle: els que conformen l'angle recte). A més del teorema anteriorment esmentat, també invent una taula de multiplicar.

Tales de Milet (cap al 600 aC): filòsof i matemàtic grec. Considerat un dels set savis de Grècia.

Descobridor del Teorema de Tales, que estableix, que si a un triangle qualsevol li tracem una paral·lela a qualsevol dels seus costats, obtenim 2 triangles semblants. Dos triangles són semblants si tenen els angles iguals i els seus costats són proporcionals, és a dir, que la igualtat dels quocients equival al paral·lelisme. Aquest teorema estableix així una relació entre l'àlgebra i la geometria.

Euclides (aproximadament 365-300 aC): matemàtic i geòmetra grec, l'obra "Elements de Geometria", està considerada com el text matemàtic més important de la història.

Els teoremes d'Euclides són els que generalment s'aprenen a l'escola moderna. Per citar alguns dels més coneguts:

• La suma dels angles interiors de qualsevol triangle és 180°.

• En un triangle rectangle el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels catets, que és el famós teorema de Pitàgores.

Arquimedes (287-212 aC): va ser el matemàtic més important de l'edat antiga, a més de físic i astrònom. També conegut per una de les seves frases: "Eureka, eureka, el vaig trobar".

El seu major assoliment, va ser el descobriment de la relació entre la superfície i el volum d'una esfera i el cilindre que la circumscriu. El seu principi més conegut va ser el Principi d'Arquimedes, que consisteix que tot cos submergit en un fluid experimenta una empenta vertical i cap amunt igual al pes de fluid que desallotja.

Fibonacci (1170-1240): matemàtic italià que va realitzar importantíssimes aportacions en els camps matemàtics de l'àlgebra i la teoria de nombres.

Inventor de la successió de Fibonacci, que consisteix és una successió infinita de nombres naturals.

René Descartes (1596-1650): filòsof i matemàtic francès, que va escriure una obra sobre la teoria de les equacions, en la qual s'incloïa la regla dels signes, per saber el nombre d'arrels positives i negatives de una equació. Va inventar una de les branques de les matemàtiques, la geometria analítica.

Galileu Galilei (1564-1642): físic, astrònom i matemàtic italià, el principal èxit va ser, el crear un nexe d'unió entre les matemàtiques i la mecànica. Va ser el descobridor de la llei de la isocronia dels pèndols. S'inspira en Pitàgores, Plató i Arquimedes, i va ser contrari a Aristòtil.

Blaise Pascal (1623-1662): matemàtic i físic francès que va formular un dels teoremes bàsics de la geometria projectiva, que es denomino com teorema de Pascal i que el mateix va cridar teoria matemàtica de la probabilitat.

Isaac Newton (1643-1727): físic i matemàtic anglès, autor dels Philosophiae naturalis principia mathematica. Va abordar el teorema del binomi, a partir dels treballs de John Wallis, i va desenvolupar un mètode propi denominat càlcul de fluxions. Va abordar el desenvolupament del càlcul a partir de la geometria analítica, desenvolupant un enfocament geomètric i analític de les derivades matemàtiques aplicades sobre corbes definides a través de equacions.

Leonhard Euler (1707-1783): matemàtic i físic suís que va realitzar importants descobriments en el camp del càlcul i la teoria de grafs. També va introduir gran part de la moderna terminologia i notació matemàtica, particularment per l'àrea de l'anàlisi matemàtica, com ara la noció de funció matemàtica.

Paolo Ruffini (1765-1822): matemàtic italià que va establir les bases de la teoria de les transformacions d'equacions, va descobrir i va formular la regla del càlcul aproximat de les arrels de les equacions, i la seva més important assoliment, invent el que es coneix com Regla de Ruffini, que permet trobar els coeficients del resultat de la divisió d'un polinomi pel binomi (x - r).

Carl Friedrich Gauss (1777-1855): matemàtic, astrònom i físic alemany al que se li coneix com "el príncep de les matemàtiques". Ha contribuït notablement en diverses àrees de les matemàtiques, en què destaquen la teoria de nombres, l'anàlisi matemàtica i la geometria diferencial. Va ser el primer a provar rigorosament el Teorema Fonamental de l'Àlgebra. Va inventar el que es coneix com a Mètode de Gauss, que va utilitzar per resoldre sistemes d'equacions lineals.

David Hilbert (1862-1943): matemàtic alemany, reconegut per postular una llista de 23 problemes originalment sense resoldre, a més d'aportar a camps com la mecànica quàntica i l'anàlisi funcional. Va inventar i desenvolupar idees com la teoria de invariants, l'axiomatització de la geometria i l'espai de Hilbert.

Vegeu també

• Matemàtica
• Llista de matemàtics

Nota

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matemàtic