Matemàtic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Leonhard Euler és considerat per molta gent com un dels més grans matemàtics de tots els temps.

Un matemàtic[1] és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica. En altres paraules, és una persona que contribueix amb nou coneixement al camp d'estudi de la matemàtica. D'aquesta manera, els que únicament apliquen teories matemàtiques (com ara físics, enginyers, economistes, etc.) no són considerats matemàtics.

Els matemàtics són emprats en companyies privades o com a professors en universitats, instituts, organitzacions de recerca o agències del govern. Per posar un exemple, als Estats Units el principal ocupador de matemàtics és l'Agència de Seguretat Nacional.

Com que la matemàtica és útil en diverses àrees, molts matemàtics estan involucrats en àrees com la física, la informàtica, l'enginyeria o l'economia, entre altres.

Grans matemàtics de la història[2][modifica | modifica el codi]

Tales de Milet (cap al 600 aC): filòsof i matemàtic grec. Considerat un dels set savis de Grècia.

Descobridor del Teorema de Tales, que estableix que si a un triangle qualsevol li tracem una paral·lela a qualsevol dels seus costats, obtenim dos triangles semblants. Dos triangles són semblants si tenen els angles iguals i els seus costats són proporcionals, és a dir, que la igualtat dels quocients equival al paral·lelisme. Aquest teorema estableix així una relació entre l'àlgebra i la geometria. Se li atribueix la primera utilització occidental del Teorema de Pitàgores, recollida per Plutarc.

Pitàgores (582-500 aC): filòsof i matemàtic grec. Fundador de l'escola Pitagòrica, els principis de la qual es regien per l'amor a la saviesa, a les matemàtiques i a la música.

Es creu que va proporcionar una demostració del Teorema de Pitàgores, que estableix que en un triangle rectangle, el quadrat de la hipotenusa (el costat de major longitud del triangle rectangle) és igual a la suma dels quadrats dels dos catets (els dos costats menors del triangle rectangle, els que conformen l'angle recte). A més del teorema anteriorment esmentat, també fou l'inventor d'una taula de multiplicar.

Euclides (aproximadament 365-300 aC): matemàtic i geòmetra grec, l'obra "Elements de Geometria", està considerada com el text matemàtic més important de la història.

Els teoremes d'Euclides són els que generalment s'aprenen a l'escola moderna. Per citar alguns dels més coneguts:

  • La suma dels angles interiors de qualsevol triangle és 180°.
  • En un triangle rectangle el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels catets, que és el famós teorema de Pitàgores.

Arquimedes (287-212 aC): va ser el matemàtic més important de l'edat antiga, a més de físic i astrònom.

El seu major assoliment, va ser el descobriment de la relació entre la superfície i el volum d'una esfera i el cilindre que la circumscriu. Va idear a més un mètode per trobar l'àrea delimitada per una paràbola i va calcular una de les millors aproximacions de l'època al nombre pi.

Fibonacci (1170-1240): matemàtic italià que va realitzar importantíssimes aportacions en els camps matemàtics de l'àlgebra i la teoria de nombres.

Descobridor de la successió de Fibonacci, que consisteix és una successió infinita de nombres naturals en què cada terme de la successió es defineix com la suma dels dos termes anteriors.

René Descartes (1596-1650): filòsof i matemàtic francès, que va escriure una obra sobre la teoria de les equacions, en la qual s'incloïa la regla dels signes, per saber el nombre d'arrels positives i negatives de una equació. Va definir una de les branques de les matemàtiques, la geometria analítica.

Galileu Galilei (1564-1642): físic, astrònom i matemàtic italià. El seu principal èxit va ser crear un nexe d'unió entre les matemàtiques i la mecànica. Va ser el descobridor de la llei de l'isocronisme dels pèndols. S'inspirà en Pitàgores, Plató i Arquimedes, i va ser contrari a les tesis filosòfiques d'Aristòtil.

Blaise Pascal (1623-1662): matemàtic i físic francès que va formular un dels teoremes bàsics de la geometria projectiva, el teorema de Pascal. Va definir i desenvolupar la teoria matemàtica de la probabilitat.

Isaac Newton (1643-1727): físic i matemàtic anglès, autor dels Philosophiae naturalis principia mathematica. Va desenvolupar el teorema del binomi a partir dels treballs de John Wallis i va definir un mètode propi denominat càlcul de fluxions. Va abordar el desenvolupament del càlcul a partir de la geometria analítica, mitjançant un enfocament geomètric i analític de les derivades matemàtiques aplicades sobre corbes definides a través d'equacions.

Leonhard Euler (1707-1783): matemàtic i físic suís que va realitzar importants descobriments en el camp del càlcul i la teoria de grafs. També va introduir gran part de la moderna terminologia i notació matemàtica, particularment per l'àrea de l'anàlisi matemàtica, com ara la noció de funció matemàtica.

Paolo Ruffini (1765-1822): matemàtic italià que va establir les bases de la teoria de les transformacions d'equacions i que va formular la regla del càlcul aproximat de les arrels de les equacions. El seu descobriment més important fou el que es coneix com a Regla de Ruffini, que permet trobar els coeficients del resultat de la divisió d'un polinomi pel binomi (x - r).

Carl Friedrich Gauss (1777-1855): matemàtic, astrònom i físic alemany conegut com "el príncep de les matemàtiques". Va contribuir notablement en diverses àrees de les matemàtiques, entre les quals destaquen la teoria de nombres, l'anàlisi matemàtica i la geometria diferencial. Va ser el primer a provar rigorosament el Teorema Fonamental de l'Àlgebra. Va inventar el que es coneix com a Mètode de Gauss, que va utilitzar per resoldre sistemes d'equacions lineals.

David Hilbert (1862-1943): matemàtic alemany, reconegut per postular una llista de 23 problemes originalment sense resoldre fonamentals per la matemàtica de l'època. A més va fer aportacions a camps com la mecànica quàntica i l'anàlisi funcional. Va definir i desenvolupar idees com la teoria d'invariants, l'axiomatització de la geometria i l'espai de Hilbert.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Matemàtic». Cercaterm del TERMCAT. Institut d'Estudis Catalans, Generalitat de Catalunya i Consorci per a la Normalització Lingüística.
  2. David Eugene Smith. History of Mathematics: General survey of the history of elementary mathematics. Courier Dover Publications, 1958, p. 203–. ISBN 978-0-486-20429-1 [Consulta: 26 desembre 2012]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matemàtic Modifica l'enllaç a Wikidata