Mateo Romero

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Mateo Romero (Lieja, Flandes, 1575 - Madrid, Castella, 10 de maig de 1647) fou un compositor espanyol d'origen flamenc. Conegut amb el renom de "Mestre Capità", fou un compositor molt admirat en l'Espanya de la primera meitat del segle XVII, sobretot en els cercles cortesans.

El 1594 entrà a formar part com a cantor de la Capella Reial de Madrid, ascendint a mestra de la mateixa el 1598. En aquella època hi havia en la cort espanyola dues capelles de Música: la espanyola i la flamenca. A aquesta última pertanyia Romero, que havia sigut deixeble de Felipe María Rogier. El seu nom apareix altra volta en la llista de músics de la Capella Reial el 1604. El 1609 succeí a Rogier i fou ordenat prevere, conferint-se-li una capellania en la capella dels Reyes Nuevos, de la Catedral de Toledo, el 1624.

Vers el 1633 fou jubilat amb una pensió de la Casa Reial, sent succeït en el càrrec de mestre de capella per Patiño. El 1638 fou enviat. Potser contra la seva voluntat, amb una missió musical prop del Duc de Bragança, a Portugal, el qual en ascendir al tron el 1640 l'honorà amb el títol de Capellà cantor de la Corona. El Cancionero de Sablonara, del que existeix una copia a Madrid, conté 22 composicions d'aquesta autor. Estan tractades a 3 i 4 veus, incloent algunes sobre poesies de Lope de Vega.

Altres obres de Romero s'inclouen en el Libro de tonos humanos, que va compondre Diego Pizarro (Madrid, Biblioteca Nacional, M. 1262). En les catedrals de Saragossa, Sevilla i altres d'Espanya s'hi conserva molta música religiosa d'aquest il·lustre compositor. Eslava publicà el seu notable motet Libera me, per a dos cors.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Sens dubte hi contribuí el fet que va ocupar durant molts anys el prestigiós càrrec de mestre de capella reial a Madrid. També fou capellà a Toledo, i realitzà aportacions molt significatives a la música de l'època.

En el camp de la música profana, cultivà el gènere del quatre madrigalesc i compongué amb mà destra diverses peces d'aquest tipus. En l'apartat litúrgic, de la seva obra compositiva en destaquen un bon nombre de peces per a orgue, misses i càntics sagrats a diverses veus, amb acompanyament instrumental o bé a capella.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]