Mater lectionis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una mater lectionis (locució llatina que significa "mare de lectura", en hebreu אם קריאה) és una consonant d'un abjad (alfabet hebreu principalment) que s'empra per a transcriure vocals. En hebreu, les lletres que poden fer de matres lectionis són l'àlef א, la he ה, la vau ו i la iod י.

Origen de l'expressió[modifica | modifica el codi]

L'ús d'aquesta locució s'atribueix generalment al gramàtic Agathius Guidacerius, referint-se al seu Peculium Agathi,[1] tal com ho va fer el gramàtic Gilbertus Genebrardus.[2] Tot i això, Guidacerius no parla de "mater lectionis" sinó de "matres, scilicet sermonis" (mares, ben entès de la parla).

Descripció[modifica | modifica el codi]

La lectura de textos que usen un abjad com a sistema d'escriptura pot resultar difícil, puix que en un abjad només s'escriuen les consonants. Per aquest motiu s'empren matres lectionis: per a facilitar la lectura, tot i que les raons per les quals l'ús d'una determinada consonant indica la presència d'una determinada vocal apareixen relativament complexes. Poden ser de caràcter fonètic, etimològic o merament pràctic.

Ús[modifica | modifica el codi]

Els casos més freqüents d'ús de matres lectionis són els de la vau i la iod per a les vocals [u]/[i] i [i]/[e] respectivament.

Exemples:

Lletra Nom Vocal (AFI) Exemple[3]
Hebreu AFI Català
א Àlef [a] פארן [paˈɾan] Paran (lloc)
[o] לא [lo] no
ה He [a] מלכה [malˈka] reina
[e] שדה [saˈde] camp
ו Vau [o] יואל [joˈʔel] Joel
[u] ברוך [baˈɾuχ] beneït
י Iod [i] דויד [daˈvid] David
[e] היכל [heˈχal] palau
  1. Peculium Agathi, París, 1537.
  2. Eisagoge Gilberti Genebrardi benedict. : ad legenda & intelligenda rabbinorum commentaria, París, 1559.
  3. Paraules tretes del text bíblic i pronunciació en hebreu clàssic (que no correspon forçosament amb la de l'època de la redacció).