Mateu Cantacuzè

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Mateu Cantacuzè (Mathaeus Cantacuzenus, Ματθαῖος ὁ Καντακουζήνος) fou emperador de Bizanci associat el 1353, fins al 1355.

El jove príncep Joan V Paleòleg, coemperador amb Joan VI Cantacuzè, es va emancipar de la vigilància a la que estava sotmès i el 1353 es va revoltar. Cantacuzè i l'otomà Orkhan el van derrotar en una batalla i Paleòleg es va refugiar amb els llatins a Tenedos. Cantacuzè el va excloure del tron i va proclamar al seu propi fill Mateu I Cantacuzè com co-emperador i hereu del tron.

Però el poble afavoria als Paleòleg i bandes armades es van organitzar aquí i allà per defensar al jove príncep; aquest disposava d'una forces destacades de mercenaris que li havien donat els Gattiluso o Gattiluzzi, una família genovesa, a canvi de la mà de la seva germana i la concessió d'algunes terres (després van esdevenir prínceps sobirans de Lesbos i altres llocs). Amb aquestes forces va sortir cap a Constantinoble amb vaixells genovesos que van entrar al corn d'or com si anessin a comprar provisions.

Desembarcat Paleòleg molta gent el va seguir i es va proclamar emperador (finals de desembre de 1355). Cantacuzè, abandonat per molts dels seus fidels, va abdicar (gener del 1355) i quatre dies després es va fer monjo. Mateu igualment va abdicar i es va retirar tanmateix a un convent al Mont Athos, on va escriure algunes obres i comentaris sobre les Escriptures de les que el principal és Commentarii in Cantica Canticorum; Commentarius in Sapientiam Salomonis és també probablement obra seva.

Estava casat amb Irene Paleologina amb la que va tenir sis fills.