Mateu Martí i Miquel
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1890  Palma (Mallorca) |
| Mort | 29 juliol 1936 (45/46 anys) |
| Dades personals | |
| Religió | Ateisme |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, periodista |
Mateu Martí i Miquel, conegut com a Ateo Martí[1] o Ateu Martí[2] (Palma, 16 d'octubre de 1889 - Palma, coll de sa Creu, 29 de juliol de 1936),[3] fou un polític i periodista mallorquí d'esquerres, maçó i anticlerical. D'origen modest, fou petit empresari i empleat de l'Ajuntament de Palma. Fou el primer mallorquí que viatjà a la Unió Soviètica.[2] Milità des dels 15 anys en diversos partits republicans. Entre 1919 i 1923 estigué afiliat al PSOE. El 1924, ingressà a la lògia maçònica «Renovación», de Palma. El 1930 fundà i presidí la Lliga Laica de Mallorca.[4] El 1931 dirigí les publicacions Nuestra Palabra i La Sotana Roja. Durant la Segona República milità de manera intermitent en el PCE i fou candidat a diputat per aquest partit a les eleccions de novembre de 1933. Fou detingut, jutjat i processat arran dels Fets d'Octubre del 1934. Resident durant una part de l'any a s'Arenal, el 1935 promogué la creació de la cooperativa de treball de la Unió de Trencadors. Les darreres recerques indiquen que fou assassinat el 29 de juliol de 1936 (abans s'havia donat la data incorrecta del 5-6 d'agost del mateix any). El 30 de juliol de 2020 l'Ajuntament de Palma aprovà una moció per a la reparació moral i la recuperació de la seva memòria.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Mateu Martí i Miquel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 10. Palma: Promomallorca, p. 287. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ David Ginard. Ateu Martí (1889-1936): Anticlericalisme i compromís republicà, p. 140. ISBN 978-84-9191-112-8
- ↑ David Ginard. Ateu Martí (1889-1936): Anticlericalisme i compromís republicà, p. 19-48. ISBN 978-84-9191-112-8
- ↑ «L'Ajuntament de Palma fa un acte de reparació a la figura d'Ateu Martí, funcionari de la casa assassinat el juliol del 36». Palma.cat, 31-07-2020. [Consulta: 18 agost 2020].
Bibliografia[modifica]
- Gabriel Sirvent, Pere: «Socialisme, sindicalisme i comunisme a Mallorca (1929-1933)», Recerques 2 (1972), p. 163-189.
- Ginard Féron, David: «Anticlericalisme, maçoneria i moviment obrer a Mallorca. Notes sobre Ateu Martí i Miquel (1890-1936)», Randa 78 (2017), p. 151-173.
- Ginard Féron, David: «Ateo Martí un activista anticlerical en la Segunda República (1931-1936)», Hispania Nova 18 (2020), p. 147-172.
- Ginard Ferón, David. Ateu Martí (1889-1936): Anticlericalisme i compromís republicà. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2020.
- Nadal Soler, Antoni: «Notes sobre «Nuestra Palabra» (1931–1936)», Randa 28 (1991), p. 5-18.
- Tomàs Ramis, Pau: «Ateu Martí, un comunista a S'Arenal», Llucmajor, de pinte en Ample 403 (novembre 2017), p. 40-42.