Mathilde Kschessinska

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mathilde Kschessinska

Mathilde Kschessinska com Esmeralda
Naixement 19 d'agost de 1872
Ligovo, Polònia
Defunció 7 de desembre, 1971
París, França
Sepultura
48° 51′ 24″ N, 02° 21′ 07″ E / 48.85667,2.35194Coord.: 48° 51′ 24″ N, 02° 21′ 07″ E / 48.85667,2.35194
Nacionalitat
Rússia Imperial
Rússia Imperial
Ocupació Ballarina
Pares Felix Adam Valerian Krzesiński
també ballarí

Mathilde Kschessinska (Ligovo, Polònia, 19 d'agost de 1872 - París, França, 7 de desembre, 1971), fou una ballarina russa d'origen polonès.

El 1890 acabà la seva formació a l'escola del Ballet Imperial de Sant Petersburg, on fou alumna de Christian Johanson i d'Enrico Cecchetti, ambdós mestres, també amb Anna Pàvlova. Protagonitzà els ballets més importants que es crearen en el teatre Mariïnski, d'on era, a partir de 1890, solista principal. La seva condeixeble Olga Preobrajenska tardaria encara vuit anys a aconseguir la mateixa categoria.

S'ha de considerar, entre les de la seva nacionalitat, com la primera que va poder rivalitzar amb les seves colegues de l'escola italiana, a moltes de les qual pogué conèixer a Sant Petersburg (Emma Bessone, Carlotta Brianza, Elena Cornalba, Antonieta Dellà-Era, Pierina Legnani, Virginia Zucchi). Unia al virtuosisme d'aquestes el tipic dramatisme eslau, pel que es féu notar especialment i amb el que s'adecuava a la perfecció la seva figura petita, prima i de brillants ulls negres.

En el Ballet Imperial destacà en obres com Fiammetta, La filla del faraó i La Esmeralda, coreografies de Màrius Petipà sobre música de Cesare Pugni. D'aquell temps s'explica una de les anècdotes que foren conseqüència del seu caràcter voluble, sinó intrigant: la d'apareixer davant el públic amb un vestit extrarreglamentari que va promoura la censura del princep Volkonsky i, arran d'això, la dimissió d'aquest com a director del Teatre Imperial.

A París, el 1909, interpretà Coppélia. En aquesta ocasió, el protagonista de la nova anècdota que va promoure, fou Nijinski, el qual, envejós pel triomf de la ballarina, trencà els seus vestits en un accés d'ira. Més tard, amb la Companyia de Diàguilev, interpretà El llac dels cignes (Londres, 1911), precissament de parella, amb Nijinski. Per les seves idees tsaristes, s'allunyà definitivament del seu país, quan la Revolució d'Octubre de 1917. El mateix any s'establí a França. El 1921 es casà, a Niça, amb el gran duc Andrés Vladímirovich Románov. Vers el 1928, a París, obrí una acadèmia. El 1960 publicà Souvenirs de Kschessinska.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]