Maties el pintor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maties el pintor
Matthias Grünewald - La temptació de st. Antoni (detall)
Matthias Grünewald - La temptació de st. Antoni (detall)
Títol original: Mathis der Maler
Llengua original: Alemany
Música: Paul Hindemith
Llibret: Paul Hindemith
Actes: set quadres
Època de composició: 1933-1935
Estrena: 28 de maig de 1938
Teatre: Stadttheater de Zuric
Estrena al Liceu: 20 de gener de 1994 (estrena a Espanya)
Personatges:
  • Albretch von Brandenburg, cardenal, arquebisbe de Magúncia, (tenor)
  • Maties, pintor al seu servei (baríton)
  • Lorenz von Pommersfelden, degà de la catedral de Magúncia (baríton)
  • Wolfgang Capito, conseller del cardenal (tenor)
  • Riedinger, un ciutadà ric de Magúncia (baríton)
  • Hans Schalb, cap dels camperols insurrectes (tenor)
  • Truchsess von Waldburg, general de l'exèrcit federat (baríton)
  • Sylvester von Schaumberg, un dels seus oficials (tenor)
  • Comte de Helfenstein, (personatge mut)
  • El flautista del comte (tenor)
  • Quatre camperols (2 tenors, 2 barítons)
  • Ursula, filla de Riedinger (soprano)
  • Regina, filla de Schwalb (soprano)
  • Comtessa de Helfenstein (contralt)
  • Ciutadans, seguidors del papa i Luter, camperols, lansquenets, estudiants germans de l'ordre antoniana, dimonis (cor)

Maties el pintor (en alemany Mathis der Maler) és una òpera en set quadres del compositor Paul Hindemith, que fou estrenada el 28 de maig de 1938 al teatre de l'Òpera de Zuric.

L'any 1934 Paul Hindemith va estrenar la Simfonia Maties el pintor composta per diferents parts extretes de la pròpia òpera.

Lloc i època[modifica | modifica el codi]

Magúncia, a Königshofen, en el castell de Martinsburg i a Odenwald, vers els anys 20 del segle XVI, durant la guerra dels camperols (1524-1525); l'últim quadre uns anys més tard.

Argument[modifica | modifica el codi]

Com preludi s'utilitza el Concert de l'Àngel, conegut també a les sales de concerts com Suite simfònica de Maties el pintor. Ens porta a l'atmosfera de als últims anys l'Edat Mitjana i al món del gran pintor Mathis o Matthias Grünewald (mort el 1528), el retaule del qual a Isenheim està considerat com una de les obres mestres de l'art mundial. Hindemith utilitza aquí una polifonia aspre amb dures dissonàncies que tenen un efecte al mateix temps antic i modern. Hi ha un ambient de profunda religiositat en aquesta peça, que es troba entre les obres musicals més importants de l'època de entre guerres.

Primer quadre[modifica | modifica el codi]

Maties està pintant un mural en el convent dels antonians. És un calorós dia de finals de primavera. s'escolten uns forts cops a la porta: Schwalb, el cap dels camperols, ferit, i la seva filla Regina sol·liciten refugi. Mentre Schwalb dorm una estona, regina se sincera amb el vell i bondadós pintor i inclús li canta una breu cançó. Schwalb desperta i reprova a Maties que visqui apartat i només per al seu art en una època tan agitada i decisiva. (Hindemith expressa aquí un dels problemes més profunds de totes les èpoques, però sobretot de la seva: la responsabilitat de l'artista davant els esdeveniments socials del seu temps). Un llarg i significatiu duet enfronta a Schwalb i Maties, i en certa forma els uneix. A l'horitzó apareixen núvols de pols, els perseguidors s'acosten. El pintor ofereix als fugitius el seu propi cavall i, commogut per les emocionants paraules de Schwalb sobre la misèria dels camperols, li promet la seva ajuda. Les tropes que entra'n en el convent sota comandament de Syllvester von Schauenburg no troben els seus enemics i amenacen als monjos, que els han ajudat, i a Maties, que els hi fa front sense por.

Segon quadre[modifica | modifica el codi]

Aquest quadre es desenvolupa en una sala del Martinsburg de Magúncia, seu del cardenal. Si troben ciutadans catòlics i luterans, l'atmosfera està caldejada i ben aviat es torna hostil. L'aparició del cardenal Albrecht porta una pau passatgera. El cardenal fa de mediador entre els grups i no vol saber res de la cremada de llibres que s'ha ordenat. Malgrat tot, al final ha de seguir les ordres de Roma. Saluda amb alegria a Maties, l'art del qual valora. Schauenburg acusa al pintor d'haver auxiliat als rebels. Maties no nega res; prega al cardenal que no envií tropes contra els camperols, inclús li demana que prengui partit per ells. Comfesa que no pot seguir pintant: és com si el paralitzes el crit d'angoixa dels seus germans. Albrecht està commogut, pren en Maties sota la seva protecció enfront dels seus acusadors, que volen portar-lo a la presó. Després el deslliure de llurs obligacions. Que vagi on li dicti el cor.

Tercer quadre[modifica | modifica el codi]

El quadre mostra la cas del ric Riedinger de Magúncia, en la que els seus companys de religió protestant intenten amagar llibres per salvar-los de la imminent destrucció. Malgrat tot, els camperols, que penetren en la casa, descobreixen ràpidament l'amagatall i treuen els llibres. Confidencialment s'ensenya a Riedinger una carta de Luter al Cardenal. El príncep de l'església ha de convertir el bisbat en un principat secular, contraure matrimoni i donar així l'exemple en els països alemanys. Riedinger i els seus amics consideren perfectament possible aquest canvi del cardenal liberal, sobre tot perquè un matrimoni de conveniència vindria molt bé a Albrecht, que sempre es troba amb problemes de diners. Qui podria ser la núvia?. Abans de tot Ursula la filla de Riedinger.

La jove, profundament commocionada, cerca refugi en els braços de Maties, que acaba d'entrar. L'estima des de fa molt de temps, i l'any que ha estat pintant lluny d'ella no ha fet sinó enfortir els seus sentiments. Maties la refusa. És molt vell, massa vell per a ella. Ursula li'n respon que ha estat ell qui li ha ensenyat a reconèixer l'esperit i a posar-lo per sobre del seu cos. Un magnífic duet uneix la parella, mentre des del carrer penetren crits salvatges i aviat es veu el resplendor del foc: estan cremant els llibres: Maties corre envers la guerra, envers els camperols esclavitzats. Riedinger i els seus amics tornen a la casa i brinden per la victòria de la seva fe. Ursula, enmig d'una silenciosa desesperació, aixeca amb tots el seu got, però no beu. Què sóc en aquest món d'homes sinó una eina o una joguina?, havia dic poc abans.

Quart quadre[modifica | modifica el codi]

Els camperols han conquerit, destruït i saquejat la ciutat de Königshofen. Porten al patíbul entre mofes i cruels cançons, al comte, a pesar que la seva esposa els implora per la seva vida. Apareix Maties amb una brusa bruta, angoixat i abandonat. Es dirigeix vers els caps. Potser no lluitaven per la justícia?. Maties escolta indignat els seus discursos assedegats de venjança, veu com maltracten a la comtessa. Llavors porten Schwalb i Regina amb notícies: s'apropen les tropes i el primer ordena que cadascun ocupi el seu lloc. Els camperols, abans entregats a tots els excessos, prenen les armes mormolant, surten rondinant a l'encontre de l'exèrcit. Schwalb intenta inútilment aixecar-los l'ànim. Cau enmig de la lluita, els camperols fugen. La comtessa salva la vida de Maties, doncs li deu la seva. El pintor resta sol en el camp de batalla, en un gran monolog expressa la seva profunda amargura. Quan vol prosseguir el seu camí, veu la Regina, que jeu en terra i està plorant. L'aixeca i se l'emporta amb ell.

Cinquè quadre[modifica | modifica el codi]

Aquest quadre es desenvolupa en l'estudi del cardenal Albrecht. Han cridat Ursula a palau. Per salvar la seva fe està disposada a casar-se amb el cardenal. Profundament commogut, Albrecht reconeix la grandesa de la jove. Renuncia al seu sacrifici, però també al seu propi càrrec. En el futur vol viure com un eremita, per servir de veritat a Déu.

Sisè quadre[modifica | modifica el codi]

Maties i una Regina desconsolada per la mort del seu pare reposen entre els arbres de l'Odenwald. La jove vol seguir fugint, però Maties, cansat, l'adorm amb un conte sobre els àngels musics. Llavors l'escenari comença a resplendir de manera misteriosa. Maties es veu a si mateix en la figura de Sant Antoni. Davant d'ell passen visions; la comtessa Helfenstein com a símbol de la riquesa i de l'opulència; el degà de la catedral com comerciant amb la capa cremada; Ursula primer com a captaire, després coma adona fatal, per últim com a màrtir; un erudit amb la figura Capito; Schwalb amb brillant armadura de guerra; i per últim el cardenal Albrecht com Sant Pau.

Setè quadre[modifica | modifica el codi]

L'últim quadre desenvolupa en el taller de Maties a Magúncia. Ha fet que la visió prengués forma i ha creat un retaule. Ursula està amb ell i té cura de Regina, que agonitza i s'adorm cantant suament la cançó dels tres àngels que Maties li cantà en l'Odenwald. Durant un interludi es fa de dia. Llavors apareix Albrecht i ofereix a Maties una vegada més tot el que pot oferir-li a un artista el poder terrenal. Però, tanmateix, el pintor ha arribat al final de la seva existència. Posa les seves escasses pertinences en un arca: les coses que va estimar, la regla i el compàs, els colors i pinzells, una cadena d'or, alguns llibres; per últim, el llibre que regal·là en certa ocasió a Regina i que tornà a rebre de la moribunda. La seva obra donarà testimoni d'ell, més enllà de la mort física. L'obra acaba amb una plàcida i noble renuncia (en pianissimo).

Font[modifica | modifica el codi]

La misteriosa vida del creador de l'extraordinari retaule d'Isenheim. Hindemith l'identifica amb el pintor Mathis, que des de 1511 va estar treballant al servei de l'arquebisbe de Magúncia. En la història de l'art, l'autor del retaule d'Isenheim es diu Mattias Grünewald o Mathis Gothardt-Neithardt. Sembla que va viure entre 1460 i 1528. La seva persona i la seva obra romangueren quasi per complet en la foscor, fins al punt de què el 1528 l'emperador alemany no coneixia el nom del creador del retaule d'Isenheim. Només en els últims temps s'ha pogut esbrinar quelcom més d'aquest mestre genial.

Llibret[modifica | modifica el codi]

Hindemith demostra de forma convincent la seva qualitat com a poeta i com dramaturg. Crea un bigarrat quadre d'època al redos de la figura de l'artista i el seu conflicte en temps turbulents. Però a més va donar forma a destins humans que ens commouen.

Música[modifica | modifica el codi]

És admirable en aquesta obra la utilització d'harmonies el qual so és al mateix temps modern i medieval. Això rebel·la un parentiu estilístic molt interessant i simptomàtic. La forta inclinació del segle XX, i en especial de la tendència a la que pertany espiritualment Hindemith, a la polifonia, al contrapunt (¡Tornar a Bach!), es posa a prova vers un objecte ideal. Hindemith domina les grans formes com molt pocs musics de la seva generació. Però també un compositor dramàtic de forta expressió, que encerta tant amb la mística com amb els esdeveniments concrets d'una acció escènica plena de matisos.

Història: Mathis der Maler[modifica | modifica el codi]

En el temps d'aquesta composició, Hindemith i la seva música eren cada vegada més atacats en el Tercer Reich. Si heu llegit tot l'anterior amb deteniment, trobareu moltes coses relacionades amb l'estat d'ànim i l'actitud de Hindemith en aquella crítica època. Tracta els profunds conflictes de l'època i la seva repercussió en la vida i en l'obra de l'home i de l'artista conscients de la seva responsabilitat, lluita amb ell mateix i amb el món que l'envolta, que, aparentment encegat, trontolla vers l'abisme. Era evident que semblant obra no podia representar-se en l'Alemanya de l'època. Però a Suïssa sí que era possible i Mathis der Maler s'estrenà en Stadttheater de Zuric el 28 d'abril de 1938. El primer escenari alemany que representà l'òpera fou Stuttgart, després de la guerra, el 13 de desembre de 1946. Mathis der Maler és una de les poques òperes d'aquesta difícil època que ha sobreviscut.

Curiositat[modifica | modifica el codi]

Maties el pintor es va estrenar a Espanya al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el dia 20 de gener de 1994; va ser l'última òpera que s'hi representà abans de l'incendi del teatre el 31 de gener de 1994; dos dies abans, el 29 de gener, hi havia tingut lloc la funció corresponent, on curiosament, una escena presentava la crema d'uns llibres amb foc real a l'escenari que va suscitar comentaris entre el públic sobre les possibilitats que pogués provocar-s'hi un incendi.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]