Matilde de Saxònia
 Miniatura amb Matilde i el rei Enric, de la Chronica regia Coloniensis, s. XII |
|
| reina, vídua | |
|---|---|
| Nom secular | Mathildis |
| Naixement | ca. 895 Enger (Ducat de Saxònia, actual districte de Herford, Renània del Nord-Westfàlia) |
| Defunció | 14 de març de 968 Abadia de Quedlinburg (Saxònia-Anhalt) |
| Enterrament | Abadia de Quedlinburg, ala cripta |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església Evangèlica |
| Canonització | Poc després de 968, Quedlimburg per Canonització per aclamació |
| Festivitat | 14 de març |
| Fets destacables | Duquessa de Saxònia i reina, consort d'Enric I d'Alemanya |
| Iconografia | Com a reina |
Matilde de Ringelheim (Enger, Westfàlia, ca. 895 – Quedlinburg, 14 de març de 968) va ser l'esposa del duc de Saxònia i després rei d'Alemanya Enric I l'Ocellaire i la mare de l'emperador Otó I i del sant arquebisbe Brunó de Colònia. És venerada com a santa per l'Església catòlica i les esglésies luteranes evangèliques.
Biografia [modifica]
Filla del comte saxó de Westfàlia Teodoric de Ringelheim i de Rainilde de Frísia, va néixer cap al 895 a Enger (Westfàlia). Va ésser educada per la seva àvia, l'abadessa Matilde, al monestir de Herford, on romangué fins al 909. Llavors, els seus pares la van donar en matrimoni a Enric l'Ocellaire, fill i hereu del duc de Saxònia Otó el Magnífic, que la esposà a Wallhausen. El 912, Enric es convertí en duc i el 919, a la mort de Conrad I de Francònia, fou elegit rei d'Alemanya.
Del matrimoni van néixer cinc fills, tres nens i dues nenes:
- Otó II de Saxònia, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic el 961;
- Gerberga de Saxònia, esposa del rei Lluís IV de França;
- Eduvigis de Saxònia, esposa del comte de París Hug el Gran i mare del rei Hug I de França, fundador de la dinastia Capet;
- Enric I el Litigiós, duc de Baviera;
- Brunó I el Gran, arquebisbe de Colònia i duc de Lorena, després canonitzat.
Durant el regnat del seu marit ella s'ocupava de les obres de caritat: va fer erigir nombrosos hospicis i hospitals, i els monestirs de Quedlinburg, Pöhlde, Nordhausen, Grona (a Göttingen) i Duderstadt. A la mort d'Enric (936) va donar suport al seu fill petit Enric per a la successió, però va ésser elegit rei d'Alemanya el major, Otó. No obstant això, va continuar donant suport a Enric quan va intentar una revolta i fins que va renunciar a la seva pretempsió en 953.
Va regir Alemanya en 962, mentre Otó era a Itàlia per rebre la corona imperial. Quan va tornar, es va retirar al monestir de Nordhausen i, poc després, al de Quedlinburg, on va morir en 968 i fou sepultada.
Va ésser proclamada santa per aclamació, poc després de la seva mort.
-
Església de S. Mathildis a Quedlinburg, amb una estàtua de la reina
-
Compromís de Matilde i Enric I, pintura de 1896
-
Abadia i castell de Quedlinburg
-
Cripta de Quedlinburg; en primer pla, les tombes de santa Matilda i Enric I.
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matilde de Saxònia |
- "Vita Mahtildis reginae, en Monumenta Germaniae Scriptores, IV, 283-302
- "St. Matilda", en Catholic Encyclopedia
