Matilde di Shabran

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Matilde di Shabran
Llengua original: italià
Gènere: Opera semiseria
Música: Gioachino Rossini
Llibret: Jacopo Ferretti
Font literària: Euphrosine et Coradin, ou Le tyran corrigé de François-Benoît Hoffman
Actes: dos
Estrena: 24 de febrer de 1821
Teatre: Teatro Apollo de Roma
Estrena a Catalunya: Teatre de la Santa Creu de Barcelona, 28 d'abril[1] de 1827[2]

Matilde di Shabran és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Jacopo Ferretti, basat en Euphrosine et Coradin, ou Le tyran corrigé de François-Benoît Hoffman. S'estrenà al Teatro Apollo de Roma el 24 de febrer de 1821.

És l'última òpera italiana de Rossini en el gènere semiserio. S'hi barregen diverses línies argumentals. Per un costat el conflicte entre una jove promesa a un vell rondinaire, però enamorada d'un jove ben plantat. Per una altra banda també hi trobem la més romàntica història de la lluita contra la tirania del vell duc Corradino, que ha empresonat injustament a Edoardo, fill del seu antic enemic Raimondo.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

El llibret de Giacomo Ferretti era originalment molt llarg i complicat, i Rossini aviat es va adonar que no podia acabar la composició a temps. Va demanar ajuda al compositor Giovanni Pacini que va escriure aproximadament uns sis números. La versió donada a Roma també va incloure alguns auto-préstecs d'òperes anteriors.[3]

Representacions[modifica | modifica el codi]

L'òpera va ser estrenada al Teatro Apollo de Roma el 24 febrer 1821 sota la direcció del violinista Niccolò Paganini.[3] L'estrena va ser seguida per una baralla al carrer "entre els admiradors de Rossini i els seus detractors".[4] A l'estrena va ser catalogada com un melodrama giocoso (que és l'equivalent d'un òpera semiseria), a mig camí entre una òpera bufa i una òpera seriosa.[3]

La majoria dels préstecs de Pacini van ser retirats quan l'obra es va representar a Nàpols el 21 de gener de 1822. No obstant això, un duo de Pacini aparentment va romandre. Era la cabaletta del duo entre Matilde i Aliprando de l'Acte I (Ah! di veder già parmi), que Pacini va utilitzar més tard en la seva òpera Il Corsaro (Roma, 1831), on va ser utilitzat com la stretta en un terzetto.[3]

Després de Nàpols, on es va realitzar com a Bellezza e cuor di ferro, Matilde es va representar per tot Europa en un dels seus tres títols (el tercer ser Corradino). Fora d'Europa, es va produir al Brasil, Algèria, Mèxic i els EUA (Nova York el 10 de febrer 1834). Va continuar sent habitual dels escenaris fins al voltant de 1850. En una data molt llunyana, el 1892, es va sentir a Florència, i després va desaparèixer per més de 80 anys.

El primer revival no fou fins al 1974 a Gènova, quan es va donar la versió original de 1821 amb les addicions de Pacini. Va desaparèixer de nou, només per ser escoltada en la seva versió revisada a Pesaro el 1996. Bruce Ford va ser originalment programat per cantar el paper de tenor, però es va retirar, i va ser reemplaçat per Juan Diego Flórez, fent un prometedor debut italià. Més tard es va representar a Bad Wildbad, i després, per segona vegada a Pesaro el 2004 amb Florez de nou cantant Corradino i Annick Massis com a Matilde.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

Notes

  1. Subirá, José. Variadas versiones de libretos operísticos. Editorial CSIC, p. 68. ISBN 9788400038076. 
  2. Llibret de l'estrena a Barcelona, 1827. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Tom Kaufman 2007, "Rossini: Matilde di Shabran", Opera Today, 21 March 2007. (A operatoday.com)
  4. Osborne, Charles 1994, p. 106

Fonts