Matteo da Bascio

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Beat Mateu de Bascio

Retrat anònim del s. XVII
Religiós i fundador
Nom secular Matteo Serafini, Matteo Bassi
Naixement ca. 1495
Bascio, a Pennabili (Marques, Itàlia)
Defunció 6 d'agost de 1552
Venècia (Itàlia)
Enterrament San Francesco della Vigna (Venècia)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació No ha estat beatificat oficialment
Festivitat 6 d'agost
Fets destacables Fundador dels caputxins
Orde Franciscans observants; caputxins
Iconografia Hàbit caputxí, pregant o llegint

El beat Matteo da Bascio, nascut com a Matteo Serafini (Bascio, Pennabili, ca. 1495 - Venècia, 6 d'agost de 1552) va ser un religiós italià, fundador i primer superior de l'Orde de Frares Menors Caputxins.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Bascio, municipi de Pennabilli, es va fer franciscà de la branca dels observants al convent de Montefiorentino de Frontino. S'ordenà sacerdot el 1525. Desitjava que la regla franciscana tornés al seu rigor original i el 1525 va deixar el seu convent i obtingué del papa Climent VII el privilegi personal de vestir un hàbit llarg de teixit bast i aspre, com el que havia dut Francesc d'Assís, però amb una caputxa més llarga i punxeguda, i d'observar rígidament la regla en pobresa absoluta, fent vida eremítica i predicant lliurement.

L'exemple va tenir nombrosos seguidors que volien restaurar l'esperit fundacional franciscà, donant lloc a la institució d'un nou orde, el de Frares Menors Caputxins, anomenats així per la caputxa de l'hàbit. Amb el suport de la duquessa Caterina Cybo de Camerino va ser aprovat pel papa el 3 de juliol del 1528 amb la butlla Religionis zelus.

S. Francesco della Vigna, de Venècia, on és enterrat Matteo da Bascio.

Al primer capítol general de l'orde, celebrat l'abril del 1529 a Santa Maria dell'Acquarella d'Albacina, a Fabriano, va ser elegit primer superior general per aclamació. Va visitar les comunitats establertes i, poc després, va dimitir del càrrec. Cap al 1537 va decidir tornar a l'obediència dels observants que havia deixat anys abans, pel temor d'ésser censurat per l'Església; de fet, va haver-hi veus contràries a la nova reforma, i alguns decrets i butlles s'hi van promulgar en contra.

Va ser un orador brillant i va contribuir notablement al moviment de reforma de la vida religiosa del segle XVI a Itàlia i Alemanya, on també predicà. Va morir a Venècia, a l'església de San Moisè.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Va ser sepultat a l'església de San Francesco della Vigna, a la mateixa ciutat, amb reputació de sant. No obstant això i el fet que habitualment és anomenat beat, no ha estat canonitzat ni tan sols beatificat.

En part, va ser vist per sectors eclesiàstics com un visionari i això n'impedia l'obertura de la causa de beatificació. És un cas poc freqüent: els caputxins són l'únic orde religiós antic cap dels fundadors del qual no rep cap mena de veneració per part de l'Església.