Matthew Barney

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Matthew Barney

Matthew Barney (25 de març de 1967 a San Francisco, Califòrnia), és un videoartista.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Si bé va néixer a San Francisco, a partir els sis anys va viure a Boise (Idaho) on més tard els seus pares se separarien. Barney va romandre al costat del seu pare a Idaho on jugava al futbol americà en l'equip de la preparatòria i visitava a la seva mare que vivia a Nova York, ciutat en la qual es va interessar per l'art i els museus. Les belles arts i l'esport el van dur a interessar-se en l'escultura i la realització de vídeos.

Va assistir a la Universitat Yale on primer va estudiar medicina, però més tard, va obtenir la seva llicenciatura en Belles Arts el 1989 i el 1991 es va graduar de la Universitat; més tard es va mudar a Nova York on viu actualment. Actualment és parella de la cantant islandesa Björk, amb la qual ha col·laborat en el seu últim projecte multimèdia.

Obra[modifica | modifica el codi]

Des de les primeres etapes del seu treball, Barney ha explorat la transcendència de les limitacions físiques en l'art multimedia que comprèn pel·lícules, instal·lacions de vídeos, escultura, fotografia i dibuix. En les seves primeres exhibicions, Barney va presentar instal·lacions esculturals molt elaborades que incloïen vídeos d'ell mateix interaccionat amb diversos objectes i ocupant proeses físiques.

El seu treball està influenciat per l'art barroc i les instal·lacions de vídeos inclouen imatges que es contraposen en significat i que, amb interiors carregats de decorats complexos, motocicletes i actuacions en viu, esglaien a l'espectador. En els seus treballs també reflecteix el seu interès per l'anatomia representant éssers inexistents.

Cremaster[modifica | modifica el codi]

A partir de 1992, Barney va començar a introduir criatures fantàstiques en el seu treball, el que seria una premonició sobre la temàtica de pel·lícules narratives posteriors. El 1994 Barney va començar a treballar en el seu cicle èpic Cremaster, un projecte fílmic dividit en cinc parts sense ordre especificat, el qual és acompanyat d'escultures, fotografies i dibuixos interrelacionats. Un treball anterior a Cremaster va ser el vídeo Field Dressing el 1989, on ja havia bolcat el que més tard desenvoluparia en el seu treball actual.

El títol del seu treball fa referència al cremaster, és a dir, el múscul que sosté als testicles i fa que aquests es moguin a cap amunt i baix d'acord als canvis de temperatura, l'estimulació externa o la por. Com productor i creador de Cremaster, Barney també va participar activament en l'acompliment de personatges tan variats com enigmàtics: un mag, Harry Houdini i un reconegut assassí: Gary Gilmore, entre d'altres.

En els films que integren a Cremaster, Barney mostra l'enfrontament de l'home amb la seva sexualitat i per a això fa ús de metàfores i analogies fantàstiques. El conjunt de films estan integrats per una barreja d'autobiografia, història, mitologia i un univers molt íntim on les imatges i els símbols estan interconnectats entre si.

L'ambient creat és complex i bell. L'ordre d'exhibició dels films no segueix un ordre, així doncs, Cremaster 4 exhibit el 1994, Cremaster 1 el 1995-96, Cremaster 5 el 1997, Cremaster 2 el 1999, i Cremaster 3 el 2002. Matthew Barney va guanyar amb Cremaster el prestigiós premi Europa 2000 de la 45a Biennal de Venècia de 1993.

Crítiques[modifica | modifica el codi]

El treball de Matthew Barney ha generat fortes controvèrsies: d'una banda, qui aclamen el seu treball es basen en la riquesa i càrrega de les exposicions com així també en el seu complicat enteniment i significat de les obres. Qui ho critiquen, argumenten que amb les sèries Cremaster, el que intenta és impressionar.

The Cremaster Cycle, va ser una exhibició organitzada pel Guggenheim Museum, va ser premiada al Ludwig Museum, Colònia, Alemanya el juny de 2002. En octubre del mateix any va ser presentada en el Musée d'Art Moderne de la Ville de Paris, i després va ser presentada a Nova York. El 4 d'octubre del mateix any, es va convertir en pare quan la seva parella, la cantant islandesa Björk va donar a llum a una nena anomenada Ísadóra.

Treballs artístics[modifica | modifica el codi]

Exhibicions (en solitari)[modifica | modifica el codi]

Exhibicions (grupals)[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ribas Tur, Antoni. «Subhastes, col·leccionistes i plataformes: notes sobre videoart». Bonart [Girona], núm. 115, maig 2009, p.40-43. ISSN: 1885-4389.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matthew Barney