Mattia Battistini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mattia Battistini

Mattia Battistini (Roma, 27 de febrer de 1856Collebaccaro di Contigliano, 7 de novembre de 1928) fou un baríton italià. Va ser internacionalment famós a causa de la bellesa de la seva veu i la virtuositat de la seva tècnica, per la qual cosa se l'anomenava el "Rei de barítons".

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut sota la falda de Roma, es va formar espiritualment i artísticament a Collebaccaro di Contigliano, prop de Rieti, una petita vila propera a Roma. El seu pare, que era catedràtic universitari, va dictar classes d'Anatomia a la universitat de Roma. Mattia Battistini va mostrar de seguida un magnífic talent musical. Estudià, primerament, amb el mestre Venceslao Persichini, pedagog de l'art del bel canto que va ensenyar també a Titta Ruffo, el més expressiu intèrpret de Verdi.

El 1878 debutà com Alfonso a La Favorita al Teatro Argentina de Roma.[1] Durant els seus primers tres anys de carrera operística, va recórrer la seva natal Itàlia, interpretant el millor de l'òpera d'aquell moment: La forza del destino, Il trovatore, Rigoletto, Il Guarany, Dinorah, L'Africaine, Lucia di Lammermoor, Aïda i Ernani, entre les creacions més excel·lents del seu temps.

El 1881 va realitzar el seu primer viatge a Buenos Aires, recorrent tot el continent durant més d'un any. De retorn a Europa, es va presentar a les ciutats de Barcelona i Madrid on va cantar Il barbiere di Siviglia, constituint aquestes presentacions un èxit sense precedent. El 1883, es va presentar al Covent Garden al costat de cantants consagrats com Marcella Sembrich, Francesco Marconi, Edouard de Reszke i Adelina Patti.

Mattia Battistini interpretant el Hamlet d'Ambroise Thomas

El 1888 fou l'any del seu debut a la Scala de Milà i el del seu últim viatge transatlàntic a Sud-amèrica. Després, va orientar tota la seva activitat artística cap al territori de l'antic imperi tsarista. Va viatjar constantment a Varsòvia, Sant Petersburg i Moscou. Comparable a un príncep, viatjava acompanyat de 30 camions i carros cada un identificat amb les inicials M.B. amb tot l'equipatge necessari per personificar les seves interpretacions. A Varsòvia, va gravar el 1902, el seu primer acetat. Addicionalment, es va destacar per la seva propera amistat amb la família del tsar imperial, i es convertí, per l'aristocràcia russa, en el més aclamat cantant del seu temps.

Altres ciutats testimoni dels seus èxits foren París, Lisboa, Barcelona, Madrid, Milà, Berlín, Viena, Praga i Budapest. Després de la Primera Guerra Mundial, es va recloure al seu país natal. Tota la seva carrera musical es va conservar per més de 50 anys. Al final, va quedar el registre de la seva fluida i adamantina veu de bellesa única i d'intel·ligible elegància.[2]

Mattia Battistini va morir a Collebaccaro di Contigliano el 7 de novembre de 1928.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mattia Battistini Modifica l'enllaç a Wikidata