Matxet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Matxet

Un matxet és un tipus de ganivet gran però, més curt que una espasa o un sabre. Comunament mesura menys de 60 cm i té un sol tall. S'utilitza per segar l'herba, tallar la canya de sucre, esporgar plantes, obrir-se camí a la selva.

En general, el tall és molt agut al terç de fulla més proper a la punta. La punta del matxet sobresurt lleugerament per dalt de la resta de la fulla. El front del matxet és corb.

També existeix un altre tipus de matxet, el front del qual, és punxegut i s'afila el terç final de la fulla per ambdues vores. És especialment usat per tallar bardissa i segar herba.

Variants[modifica | modifica el codi]

Variants del matxet
Variants de matxet bolo
Matxet mexicà de Acapulco, 1970.
  • El «facón» punyal gros (o ganivet gautxesc), originari de les pampes argentines.
  • El «bolo» filipí és una eina molt similar, però la seva fulla s'eixampla en arribar a la punta, per fer-ho més pesant a l'extrem per tallar. Es va usar com a arma durant la Revolució Filipina contra els espanyols, i posteriorment va ser l'arma representativa de les guerrilles a la Guerra filipino-estatunidenca.
  • El «golok» indonesi, amb fulla més curta i grossa i una empunyadura bàsica (més efectiu a la vegetació poblada d'arbres).
  • El «kukri» o «kukuri» nepalès és una fulla corba que s'usa sovint per a tasques similars.
  • El «panga» (suahili) és una variant amb una fulla més ampla, que s'utilitza a l'Àfrica oriental.
  • El «parang» malaisi, de fulla curta i ampla (per tallar vegetació).
  • El «charapo» dels Andes veneçolans, de fulla ampla i corba (per a tot tipus de treballs.
  • La «rula» de los Andes veneçolans i colombians, més lleuger i flexible, s'usa a la zona colombiana.
  • La «cama» salvadorenca, curta, rígida i força corba, s'usa en jardineria.
  • El «corvo» guatemalenc, llarg i semicorb, s'usa al tall de canya i per a defensa.
  • El «trounco» hondureny, és una adaptació d'un matxet trencat, té una punta plana, és versàtil a la selva.
  • La «guarizama» salvadorenca, més llarga que el matxet i lleugerament corb, s'usa a treballs agrícoles.
  • La «guaparra» mexicana, més llarga i prima, amb la punta en cim. Constitueix un adorn en les selles de muntar.
  • El «sable rojo» equatorià, la principal característica del qual és ser més ample al final de la fulla. És fonamentalment una eina de treball.
  • La «peinilla» veneçolana i colombiana, matxet més petit i estret que el corrent.
  • De «cinta» Ciutat Juárez, matxet amb empunyadura de banyes de bou en forma de cap d'àguila o cavall, se l'acostuma a gravar frases, noms o versos al full, és molt usat a la costa d'Oaxaca tant al treball com a les diferents danses de la regió com el ball dels moros i cristians de Jamiltepec.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matxet