Maurice Béjart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMaurice Béjart

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Maurice-Jean Berger Modifica el valor a Wikidata
1r gener 1927 Modifica el valor a Wikidata
Marsella (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 novembre 2007 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Lausana (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsMaurice Béjart Modifica el valor a Wikidata
ReligióXiïsme Modifica el valor a Wikidata
FormacióParis Opera Ballet School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióballarí, ballarí de ballet, escenògraf, dissenyador de vestuari, mestre de dansa, coreògraf, guionista, dissenyador d'il·luminació Modifica el valor a Wikidata
Activitat1941 Modifica el valor a Wikidata –  2007 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereDansa Moderna i neoclassical ballet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLiubov Iegórova, Léo Staats, Boris Kniaseff i Vera Volkova Modifica el valor a Wikidata
AlumnesThales Pan Chacon Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
PareGaston Berger Modifica el valor a Wikidata
GermansAlain Béjart (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webbejart.ch Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0126762 Allocine: 12043 Allmovie: p81241 IBDB: 91744 TMDB.org: 1893813
Musicbrainz: 3685993b-37c1-4a6a-905f-9f9ce9388bdd Find a Grave: 23029017 Modifica el valor a Wikidata

Maurice Béjart és el nom artístic de Maurice-Jean Berger (Marsella, 1927 - Lausanne, 2007), un ballarí i coreògraf de dansa clàssica en els segles XX i XXI que va treballar sobretot a Bèlgica i Suïssa.[1] Van desenvolupar una forma expressionista popular del ballet moder, tractant temes molt diversos.[2] De 1994 fins a la seva mort va ser membre de l'Acadèmia de les Belles Arts de l'Institut Francès. Se li van concedir la ciutadania suïssa a títol pòstum.

Formació[modifica]

Va començar la seva formació en dansa clàssica amb la Janine Charrat, l'Yvette Chauviré, etc. i la seva mestra, la rusa Lioubov Egorova, a l'escola de dansa de l'Òpera Nacional de París. Acabats aquests estudis, els va complementar el 1941 amb classes del coreògraf de clàssic Roland Petit i el 1951 va col·laborar amb la coreògrafa (en dansa clàssica i dansa moderna) sueca Birgit Cullberg, amb qui va poder crear la seva primera coreografia.

En Maurice Béjart té, a més, com a formació, la carrera universitària de filosofia.

Carrera professional[modifica]

Béjart amb Philippe Braunschweig, mecenes suís del ballet que creà el premi de Lausanne i un dels artífexs de la formació de la Béjart Ballet Lausanne.[3]

El 1953 va fundar la companyia de dansa clàssica dels Ballets de l'Étoile (els ballets de l'estrella). El 1959 va marxar a treballar a Bèlgica, on es va quedar durant una trentena d'anys. Aquell mateix any va crear a Brussel·les la seva coreografia més cèlebre, la seva pròpia La consagració de la primavera i el 1960 una segona companyia de dansa, el Ballet du XXe siècle (el ballet del segle XX), que seria fins a 1987 l'oficial de De Munt, l'òpera nacional belga en la qual tingué un rol molt de protagonista el ballarí italià Paolo Bortoluzzi.[4] El 1970 va obrir a Brussel·les una escola de dansa anomenada Mudra. De 1977 a 1985 va dirigir una altra a Dakar, que va anomenar Mudra Àfrica.

El 1987 va dissoldre la companyia i al cap de sis mesos la va refundar a Suïssa com a Béjart Ballet Lausanne, companyia on es va quedar fins a la mort i que encara existeix actualment. L'any següent, el 1988, va dissoldre també l'escola Mudra i el 1992 va crear a Lausanne una altra escola, de dansa clàssica i contemporània (principalment tècnica Graham), que va anomenar école-atelier Rudra (escola-taller Rudra) i que encara existeix actualment. En febrer de 2007 va crear a Lausanne la Fundació Maurice Béjart per a contribuir al finançament de projectes relacionats amb la dansa i el ballet, que roman activa en l'actualitat.

El documental El esfuerzo y el ánimo tracta sobre la herència deixada per Béjarten el Béjart Ballet Lausanne.[5]

Estil[modifica]

Maurice Béjart amb membres de la seva companyia, a l'Iran, el 1971

Va fer noves versions de clàssics dins de la dansa clàssica, com l'esmentat La consagració de la primavera (l'original era de Nijinski), El Trencanous o el Bolero de Ravel, i posteriorment de coreografies perses, com per exemple Golestan (el roserar) o Farah.

Béjart va aportar elements de modernitat a la dansa clàssica, com per exemple fer que alguns personatges fossin ballats indiferentment per homes o per dones o que una de les joguines de El Trencanous passi a ser Fèlix el gat. També va utilitzar el llenguatge de la dansa clàssica per a tractar temes actuals, com per exemple la sida o l'ecologia.

Com la majoria dels coreògrafs clàssics del seu temps, va tendir a desfer-se dels ballarins que només fan "de decorat" per a destacar als solistes, tot i que no renunciava a les coreografies grupals, si cada ballarí tenia un paper important, a les quals exigia, com se sol fer actualment, una màxima interacció i coordinació entre tots ells, en això tingué com a ballarina preferida l'italiana Luciana Savignano.[6] També comparteix amb la majoria de coreògrafs considerats neoclàssics o moderns el fet de recórrer a una escenografia contemporània per a les obres clàssiques i en particular a un tipus d'indumentària més minimalista i austera, o menys recarregada, amb menys puntes i volums superflus, per a donar importància al cos del ballarí i per a universalitzar el missatge o la història tractada.

Premis i honors[modifica]

Béjart treballant (amb samareta fosca i assegut en una cadira), el 1988

Ballets principals[modifica]

  • 1955 : Symphonie pour un homme seul (París)
  • 1957 : Sonate à trois (Essen)
  • 1958 : Orphée (Liège)
  • 1959 : Le Sacre du printemps (Bruxelles)
  • 1960 : Boléro (Bruxelles)
  • 1961 : Les Quatre Fils Aymon (Bruxelles)
  • 1964 : IXe Symphonie (Bruxelles)
  • 1966 : Roméo et Juliette (Bruxelles)
  • 1967 : Messe pour le temps présent (Aviñón)
  • 1968 : Bhakti (Aviñón)
  • 1971 : Chant du compagnon errant (Bruxelles)
  • 1972 : Nijinski, clown de Dieu (Bruxelles)
  • 1975 : Pli selon pli (Bruxelles)
  • 1976 : Heliogabale (Irán)
  • 1976 : Isadora (Opéra de Monte-Carlo)
  • 1976 : Le Molière imaginaire (París, Comédie-Française)
  • 1975 : Notre Faust (Bruxelles)
  • 1977 : Petrouchka (Bruxelles)
  • 1980 : Eros Thanatos (Atenas)
  • 1982 : Wien, Wien, nur du allein (Bruxelles)
  • 1983 : Messe pour le temps futur (Bruxelles)
  • 1985 : Le Concours (París)
  • 1986 : Arepo (Opéra de París)
  • 1987 : Souvenir de Léningrad (Lausanne)
  • 1988 : Piaf (Tokio)
  • 1989 : 1789… et nous (París)
  • 1990 : Ring um den Ring (Berlín)
  • 1990 : Pyramide (El Cairo)
  • 1991 : La Mort subite (Recklinghausen, Alemania)
  • 1991 : Tod in Wien (Viena)
  • 1992 : La Nuit (Lausanne)
  • 1993 : Mr C… (Tokio)
  • 1995 : À propos de Shéhérazade (Berlín)
  • 1997 : Le Presbytère… (Bruxelles)
  • 1999 : La Route de la soie (Lausanne)
  • 2000 : Enfant-roi (Versailles)
  • 2001 : Lumière (Lyon)
  • 2001 : Tangos (Ginebra)
  • 2001 : Manos (Lausanne)
  • 2002 : Mère Teresa et les enfants du monde
  • 2003 : Ciao Federico, en homenaje a Fellini
  • 2005 : L’Amour - La Danse
  • 2006 : Zarathoustra
  • 2007 : Le Tour du monde en 80 minutes

Referències[modifica]

  1. «Maurice BEJART» (en anglès). International Dance Day. International Theatre Institute ITI. [Consulta: 13 octubre 2022].
  2. Norwich, John Julius. Oxford illustrated encyclopedia. Oxford [England]: Oxford University Press, 1985–1993, p. 42. ISBN 0-19-869129-7. OCLC 11814265. 
  3. Philippe Braunschweig, mecenas de la danza de Roger Salas, obituari publicat al diari El País, del 6 de maig de 2010. (castellà)
  4. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 176. (ISBN 84-7291-226-4)
  5. País, Ediciones El «La directora Arantxa Aguirre» (en castellà). EL PAÍS, 29-04-2010. Arxivat de l'original el 2018-01-19 [Consulta: 18 gener 2018].
  6. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1280 (ISBN 84-7291-226-4)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maurice Béjart