Maurice Maeterlinck

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maurice Maeterlinck
Maeterlinck.jpg
Naixement 29 d'agost de 1862
Gant, Bèlgica
Mort 6 de maig de 1949 (als 86 anys)
Niça, França
Activitat dramaturg, poeta i assagista
Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(1911)

Maurice Polydore Marie Bernard Maeterlinck (Gant, Bèlgica, 1862 - Niça, França, 1949) fou un dramaturg, poeta i assagista belga en llengua francesa, principal exponent del teatre simbolista, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1911.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 29 d'agost de 1862 a la ciutat de Gant, població situada al Flandes Oriental. Va iniciar els seus estudis en un col·legi Jesuïta i va estudiar Dret a la Universitat de Gant. L'any 1885 va publicar els seus primers poemes d'inspiració parnassiana en la revista literària i artística: Jeune Belgique. El 1886, va abandonar la seva professió i es va traslladar a París on va entaular relació amb els escriptors que després més li influiran: Stéphane Mallarmé i Villiers de l'Isle-Adam. Aquest últim el va introduir en la profunditat de l'idealisme alemany gràcies a les lectures de Hegel i Schopenhauer.

En aqueixa mateixa època Maeterlinck estudia a Ruysbroeck l'Admirable, un místic flamenc del segle XIV del que va traduir el 1891, "Ornement des noces spirituelles", el que el va portar a descobrir les riqueses intuïtives del món germànic molt allunyades del racionalisme predominant en la literatura francesa. Amb aquest esperit, i notablement influït per Novalis, va entrar en contacte amb el romanticisme de Jena (Alemanya 1787-1831), al voltant d'August i Friedrich Schlegel i de la revista "l'Atthenäum", precursor, en línia directa, del simbolisme. En les obres que Maeterlinck va publicar entre 1889 i 1896, es reflecteix aquesta influència germànica. El 1920 va ser escollit membre de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique i al mateix any escriu "Monna Vanna," obra teatral que interpretarà Georgette Leblanc, actriu a qui va conéixer l'any 1895 i que serà la seua companya fins al 1919, any en què contrau matrimoni amb la jove Renée Dahon.

L'any 1921 va impartir classes als Estats Units, més tard, el 1940 va tornar per passar-hi la Segona Guerra Mundial. Durant una curta estada a Portugal, el 1937, va escriure el prefaci del discurs polític d'António de Oliveira Salazar: Una revolució en la pau.

Morí el 5 de maig de 1949 a la ciutat de Niça, situada a la regió francesa de Provença-Alps-Costa Blava.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Maurice Maeterlinck

El poeta[modifica | modifica el codi]

El seu llibre de poemes Serres chaudes (Els hivernacles), il·lustrat per a George Minne publicat el 1889 per Léon Vanier, editor de Paul Verlaine, evidencia la línia de la "despersonalització de l'escriptura" i posa de manifest, en part, l'ideal mallarmià: la suggestió com a essència es convertix en el principal generador de l'acte de la creació pura. Amb la repetició de la paraula, Maeterlinck, aconseguix una vibració espiritual, una ressonància interior. El vers és arítmic, alliberat de convencions. Guillaume Apollinaire queda impressionat per aquesta nova forma de versificar. Maeterlinck abandona el naturalisme i el parnassianisme per a dedicar-se a la poesia al·legòrica en què la imatge recorda la iconografia medieval, la pintura de Pieter Brueghel el Vell o de Hieronymus Bosch.

El 1895 es retrobà amb la cantant Georgette Leblanc, germana de Maurice Leblanc. Amb ella crearà l'any 1897, a Vila Dupont, un saló literari en el qual hi concorren, entre d'altres: Oscar Wilde, Paul Fort, Stéphane Mallarmé, Camille Saint-Saëns, Anatole France i Auguste Rodin.

EL dramaturg[modifica | modifica el codi]

Maeterlinck, juntament amb els grans dramaturgs Henrik Ibsen, Anton Txékhov, August Strindberg i Gerhart Hauptmann, va contribuir a la transformació de la concepció del drama. Entre 1889 i 1894, va publicar vuit obres en les quals s'expressen els estats anímics en un món irreal i simbòlic. Sota aquestes característiques destaquen tres conceptes: el drama estàtic (personatges immòbils, passius i receptius davant del que es desconeix); el personatge sublim (que lluita inútilment contra la mort, el Destí o la Fatalitat); la tragèdia quotidiana (cap heroisme, el simple fet de viure ja és una tragèdia). L'acció, per mitjà de la interpretació dels actors, ha de suggerir els estats d'ànim front al seu destí, el lent despertar vers a la fatalitat.

L'assagista[modifica | modifica el codi]

Després de les seva dramatúrgia realitza assaigs filosòfics en els quals aborda la vida de la naturalesa i el misteri de l'home: Le trésor des humbles (El tresor dels humils, 1896); La vie des abeilles (La vida de les abelles, 1901); L'intelligence des fleurs (La intel·ligència de les flors, 1907); La vie des termites (La vida dels tèrmits, 1927) i La vie des fourmis (La vida de les formigues, 1930).

Èxits internacionals[modifica | modifica el codi]

L'any 1908 Konstantín Stanislavski posa en escena l'obra L'Oiseau bleu ("L'ocell blau") al Teatre d'Art de Moscou. Aquesta obra serà representada amb gran èxit arreu del món.

El 1911 Maeterlinck va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en reconeixement de les seves activitats literàries, i especialment dels seus treballs dramàtics, que són distingits per una abundància de la imaginació i per una suposició poètica, que revela, sovint sota el pretext d'un conte de fades, una inspiració profunda, mentre que d'una manera misteriosa recorden sensacions pròpies pels lectors i estimulen les seves imaginacions. Va ser nomenat comte pel rei Albert I de Bèlgica i condecorat per francesos i belgues com a reconeixement dels serveis prestats als aliats durant la Primera Guerra Mundial.

Un any abans de la seua mort va publicar Bulles bleues, obra autobiogràfica en què recull els records de la seua infantesa.

Obra seleccionada[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maurice Maeterlinck
Vegeu texts en català sobre Maurice Maeterlinck a Viquitexts, la biblioteca lliure.