Maurizio Cazzati

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Noteicon4.svg30x-Music.pngMaurizio Cazzati
Guastalla-piazza Mazzini.jpg
Plaça major de la vila de Guastalla on va néixer Maurizio Cazzati
Naixement Fi de febrer del 1620
Guastalla (Reggio de l'Emília)
Mort 1677
Màntua (Llombardia)
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Ocupació Compositor
Estil Barroc

Maurizio Cazzatti (Guastalla, 1620 - Màntua, 1677) fou un compositor italià de l'anomenada «Escola bolonyesa».[1]

El 1641 fou nomenat mestre de capella a Màntua, més tard dirigí la capella privada del duc de Sabioneta en Bozolo, i el 1653 se li conferí la direcció de la capella de Santa Maria la Maggiore a Bèrgam, desenvolupant després altres càrrecs semblants a l’església de Sant Petroni de Bolonya i en la cort de la duquessa Anna Isabel de Màntua.

Cazzatti fou en la seva època un notable compositor, especialment de música instrumental, se li degueren a ell i el seu deixeble Giovanni Battista Vitali el progrés que en aquella època experimentà el gènere musical conegut amb el nom de sonates.

El nombre de les obres de Cazzatti puja a 60, contant-se entre elles: misses, salms, motets i altres composicions de música sagrada i, a més àries, cantates, duets, madrigals, cançonetes a voce sola o dues i tres veus amb continu, quatre llibres de sonates per a instruments de corda (1642-48) i un llibre de composicions ballables, titulades Correnti e Balletti.

Cazzatti va pertànyer a les cèlebres acadèmies della Morte de Ferrara i degl’Eccitati de Bolonya, on tingué per alumne el després seria conegur compositor Francesco Manfredini (1680-1748)[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Oscar Mischiati, «Cazzati, Maurizio» (italià), Dizionario biografico degli Italiani, Treccani, 1979
  2. Tom núm. 12, de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4512-X)