Mausol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua de Mausol

Mausol (Mausolus, Maúsolos o Maússolos Μαύσωλος o Μαύσσωλος) fou dinasta de Cària, fill gran d'Hecatompos o Hecatomnos, al qual va succeir el 377 aC.

No se l'esmenta històricament fins al 362 aC, quan va participar en la revolta general dels sàtrapes contra Artaxerxes II de Pèrsia, temps en què ja posseïa diverses fortaleses i ciutats pròsperes, entre les quals la principal era Halicarnàs; durant la revolta, va enviar les seves forces cap a Jònia i Lídia, i va arribar fins a Milet i es va apoderar d'algunes de les illes de la costa.

El seu desig era apoderar-se de Rodes i de Cos, i va aconseguir enderrocar la democràcia a Rodes i establir-hi un govern oligàrquic que li era favorable. El 358 aC, es va aliar a Rodes, Quios i la ciutat de Bizanci contra Atenes en l'anomenada Guerra social, de la qual, segons Demòstenes, fou el principal instigador, però únicament s'hi coneix la seva participació enviant un cos de tropes a defensar Quios.

Va morir el 353 aC i el va succeir la seva germana i esposa, Artemísia II.

Mausol fou un príncep avar que va carregar d'impostos els seus súbdits amb els quals va decorar la seva nova capital d'Halicarnàs (l'antiga capital era a Milasa) i va construir un palau esplèndid, una àgora, temples, i nombrosos edificis públics. Va protegir alguns erudits com l'astrònom Èudox de Cnidos.

Mausol és famós pel seu monument funerari construït per la seva dona i germana, considerat una de les set meravelles del món, i que va donar nom als monuments funeraris (mausoleus). Vegeu Mausoleu d'Halicarnàs.