Mausol
De Viquipèdia
Mausol (Mausolus, Maúsolos o Maússolos Μαύσωλος o Μαύσσωλος) fou dinasta de Cària, fill gran d'Hecatompos o Hecatomnos, al que va succeir el 377 aC.
No se l'esmenta històricament fins el 362 aC quan va participar a la revolta general dels sàtrapes contra Artaxerxes II de Pèrsia temps en què ja posseïa diverses fortaleses i ciutats prosperes, entre les quals la principal era Halicarnàs; durant la revolta va enviar a les seves forces cap a Jònia i Lídia i va arribar fins a Milet i es va apoderar d'algunes de les illes de la costa.
El seu desig era apoderar-se de Rodes i de Cos, i va aconseguir enderrocar la democràcia a Rodes i establir un govern oligàrquic que li era favorable. El 358 aC es va aliar a Rodes, Quios i la ciutat de Bizanci contra Atenes en l'anomenada guerra social, de la que segons Demòstenes fou el principal instigador però únicament es coneix la seva participació enviant un cos de tropes a defensar Quios.
Va morir el 353 aC i el va succeir la seva germana i esposa Artemísia II.
Mausol fou un príncep avar que va carregar d'impostos als seus súbdits amb els que va decorar la seva nova capital d'Halicarnàs (l'antiga capital era a Milasa) i va construir un palau esplèndid, un àgora, temples, i nombrosos edificis públics. Va protegir alguns erudits com l'astrònom Eudoxe de Cnidos.
Mausol es famós pel seu monument funerari construït per la seva dona i germana, considerat una de les set meravelles del món, i que va donar nom als monuments funeraris (mausoleus). Vegeu Mausoleu d'Halicarnàs.
