Mausoleu d'August
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (it) Mausoleo di Augusto  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic i mausoleu romà | |||
| Període | antiguitat clàssica | |||
| Construcció | 28 aC | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Campo Marzio (Itàlia) (en)  , Municipio Roma I (Itàlia), Laci (Itàlia) i Roma | |||
| ||||
| Lloc web | mausoleodiaugusto.it… | |||
.jpg)
El mausoleu d'August és un monument funerari del segle i aC, de planta circular, situat a Roma. Va ser construït el 28 aC, i aquí les cendres dels emperadors romans van ser col·locades durant un segle.
Història[modifica]
El mausoleu va començar a ser construït per August l'any 28 aC.[1] En aquest punt va tornar d'Alexandria, després d'haver conquerit Egipte a conseqüència de vèncer Marc Antoni a la Batalla d'Àccium de l'any 31 aC. En la seva estada a Alexandria havia vist la tomba hel·lenística d'Alexandre el Gran, probablement de planta circular, en la qual es va inspirar per a la construcció de la seva pròpia tomba.
Enterraments[modifica]
El primer personatge enterrat —en veritat les seves cendres hi van ser col·locades[1]— va ser Marc Claudi Marcel, nebot d'August, mort l'any 23 aC. Van seguir Marc Vipsani Agripa, Drus el Vell, Octàvia Menor (germana d'August), Luci Cèsar i Gai Cèsar. August va ser-hi enterrat l'any 14, seguit per Drus el Jove, Germànic Cèsar, Lívia (la dona d'August) i Tiberi. Es desconeix si l'emperador Claudi va ser sepultat també en el mateix lloc.
En general els emperadors de la dinastia julioclàudia, i els membres de la família, hi van ser enterrats. Entre les excepcions van ser l'emperador Neró i Júlia, l'única filla natural d'August.[1]
L'últim personatge en rebre-hi sepultura va ser Nerva, l'any 98. El seu successor, Trajà, va ser incinerat i les seves cendres es van dipositar en una urna d'or als peus de la Columna Trajana.
Estat actual[modifica]
El que en altres temps fos el lloc d'enterrament més important de Roma, era un terreny ple de mala herba i xiprers. Ha sofert tota mena d'avatars al llarg dels temps, sent utilitzat com vinyar, jardí, i fins i tot fortalesa medieval i plaça de toros al segle xviii.
Després de diverses dècades d'abandonament, l'any 2017 va començar la restauració del mausoleu, gràcies a fons privats i públics. El mausoleu celebra la seva reobertura el 2021.
Estructura[modifica]
El monument, concebut com una estructura circular, mesurava 87 metres de diàmetre, i tenia dos obeliscos en la seva entrada. L'interior estava ple de passadissos concèntrics units entre si, on s'albergaven les cendres dels diferents personatges de la família imperial.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mausoleu d'August |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «La linea del tempo» (en italià). mausoleodiaugusto.it. [Consulta: 13 juny 2021].