Mulay
Mulay o muley (en àrab مولايّ, mawlāy, literalment "el meu senyor" o "monsenyor", a partir de la pronunciació dialectal marroquina; són també comunes les transcripcions franceses moulay i mouley) és un títol honorífic de caràcter religiós que, al Marroc, duen o s'atorga als sobirans sadites i alauites, descendents d'Al-Hàssan ibn Alí, nét del profeta Muhàmmad.
És l'equivalent marroquí del títol sàyyid ("senyor") utilitzat a la resta del món àrab, i que a Marroc només s'utilitzava davant el nom Muhàmmad, però si es preferia "mulay" el nom s'alterava deliberadament a Mahàmmad. És sobretot portat pels sultans de dues dinasties, la sadita i l'alauita. Avui dia està prohibit afegir-lo al patronímic sense provar-ne la descendència.
Mahàmmad és una alteració del nom Muhammad usada principalment per alguns sultans sadites del Marroc causada pel fet que el nom Muhàmmad no es podia portar el títol de mulay, mentre que amb la variant Mahàmmad, si que estava permès. Aquestos tres sultans foren:[1]
- Mahammad I al-Mahdi
- Mahammad II al-Maslukh
- Mahammad III al-Gillizi
- Mahammad ibn al-Mansur
- Mahammad al-Shaykh al-Seghir (de Marràqueix)
Bibliografia [modifica]
Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Mawlāy".
Referència [modifica]
- ↑ Enciclopèdia de l'Islam, VI, 880 a 886