Max Liebermann
Max Liebermann (20 de juliol de 1847, Berlín-8 de febrer de 1935) fou un pintor alemany d'origen jueu. Va ser un dels representants de l'Impressionisme a Alemanya i va liderar la pintura d'aquest país durant més de 30 anys.
Fill d'una família de negociants de Berlín, va estudiar lleis i filosofia però després es va decidir a estudiar pintura (a París i als Països Baixos). Va passar per Barbizon, on va absorbir influències del Realisme i de l'Impressionisme; va col·leccionar pintures d'importants mestres de l'època.
També va viatjar a Holanda, on va estudiar als vells mestres com Rembrandt, Frans Hals i Adriaen van Ostade. Els paisatges pintorescs i escenes camperoles, inspirades a Holanda, són les manifestacions més representatives d'aquest pintor: Dones plomant oques (1873).
Inicialment el seu realisme peca d'un toc excessivament sentimental. Ja a la fi de segle, Liebermann adopta trets del Modernisme. Davant la irrupció de l'Expressionisme de Ernst Ludwig Kirchner i altres autors de l'època, Liebermann es mostra poc inclinat.
Cap a 1920 va ser president de la Acadèmia Prussiana de les arts, càrrec al com va renunciar en 1932 per la discriminació que existia cap als pintors jueus.
El règim de Hitler el va incloure en les llistes d'art degenerat, considerat perniciós i que va ser purgat dels museus públics alemanys.
