Maxence Caron

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maxence Caron

Maxence Caron ( 1976) és un escriptor, filòsof, poeta i musicòleg francès. És premiat de l'Académie Française.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Lire Hegel, París, 2000.
  • Saint Augustin : La Trinité, París, 2004.
  • Heidegger - Pensée De l'être et origine de la subjectivité, préface de Jean-François Marquet, París, Ed. du Cerf, 2005.
  • Introduction à Heidegger, Paris, 2005.
  • (dir.), Heidegger, avec les contributions de Rémi Brague, Jean-Luc Marion, Jean-François Marquet (etc.), París, Ed. du Cerf, "Les Cahiers d'Histoire de la Philosophie", 2006.
  • Être et identité - Méditation sur la Logique de Hegel et sur son essence, prefaci de Bernard Mabille, París, Ed. du Cerf, 2006.
  • (dir.), Hegel, amb les contribucions de Bernard Bourgeois, Marcel Conche (etc.), París, Ed. du Cerf, "Les Cahiers d'Histoire de la Philosophie", 2007.
  • Microcéphalopolis - Roman, París, Via Romana, 2009.
  • (dir.), Saint Augustin, amb les contribucions de Benet XVI / Joseph Ratzinger, (etc.), París, "Les Cahiers d'Histoire de la Philosophie", Ed. du Cerf, 2009.
  • La Vérité captive - De la philosophie, Paris/Genève, Editions du Cerf/Ad Solem 2009.
  • Pages - Le Sens, la musique et les mots, París, Séguier, 2009.
  • La pensée catholique de Jean-Sébastien Bach - La Messe en si mineur, París, Via Romana, 2010.
  • Le Chant du Veilleur - Poëme Symphonique, París, Via Romana, 2010.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pàgina web de Editions du Cerf

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]