Maximí d'Ais
 Catedral de Saint-Maximin-d'Aix-en-Provence, fundada per sant Maximí |
|
| bisbe | |
|---|---|
| Naixement | s. I Betània? (Palestina) |
| Defunció | s. I Ais de Provença (França) |
| Enterrament | Suposadament a la basílica de Sant Maissemin de la Santa Bauma (Provença)) |
| Commemoració en | Església catòlica |
| Canonització | Antiga, veneració des del s. V |
| Lloc de pelegrinatge | Sant Maissemin |
| Festivitat | 8 de juny |
| Fets destacables | Sant llegendari, sense existència real, acompanyant de Maria Magdalena, Marta i Llàtzer |
| Iconografia | Com a bisbe |
| Patronatge | Diòcesi d'Ais de Provença |
Maximí d'Ais (Betània, s. I - Ais de Provença, segona meitat del s. I) és un personatge llegendari que, segons la tradició va acompanyar Maria Magdalena en el seu llegendari viatge a la Provença i va ésser el primer bisbe d'Ais. És venerat com a sant per l'Església catòlica. La figura, probablement, es basa en la del bisbe real Maximí de Trèveris.
Llegenda [modifica]
Al llarg de l'Edat mitjana, s'anà desenvolupant, al sud de França, una tradició al voltant d'un suposat viatge de Maria Magdalena, Marta i Llàtzer de Betània, que s'hi establirien a la zona d'Ais de Provença.
Segons aquesta tradició, Maximí era un dels Setanta deixebles (tot i que no figura en les llistes habituals d'aquests deixebles), intendent de la família de Llàtzer, Maria i Magdalena a Betània. Mort Crist, van veure's amenaçats i van fugir de Palestina, els tres germans, Maximí, la serventa Marcel·la, Celidoni, Josep d'Arimatea, Tròfim d'Arle i altres deixebles de Crist. Van embarcar-se en un vaixell miraculós que, sense timó ni veles, va travessar la Mediterrània fins arribar a les Santes Maries de la Mar (Provença), prop d'Arle, on va aturar-se.
Era l'any 48; mentre Llàtzer va anar a predicar a Marsella, Marta i Marcel·la anaren a Tarascó, Tròfim a Arle i Maria s'hi va fer eremita, retirant-se a una cova de les muntanyes de la Santa Bauma i Maximí anà a Ais de Provença, on predicà, fundà una capella dedicada al Salvador (que avui és la catedral d'Ais) i es convertí en bisbe de la ciutat. Hi va rebre la visita de sant Alexandre de Brescia, que va veure reforçada la seva fe. Sentint-se morir, la Magdalena demanà l'última comunió i uns àngels la portaren amb Maximí, que anava a trobar-la i estava a mig camí de la cova on vivia i d'Ais; Magdalena es confessà, combregà i Maximí l'assistí en els seus últims moments, ja que morí. La hi va sebollir i sobre la seva tomba edificà una capella, origen d'una basílica i de la vila de Sant Maissemin de la Santa Bauma, lloc de pelegrinatge a la suposada tomba de la santa.
Quan Maximí anava a morir, demanà d'ésser enterrat a la vora de la tomba de Maria Magdalena. Va morir un 8 de juny, dia de la seva festivitat litúrgica, i va ésser succeït per Sidoni d'Ais. A la cripta de la basílica de San Maissemin hi ha un sarcòfag romà del segle IV atribuüit a sant Maximí, juntament amb els de Marcel·la, Susanna i Sidoni, i el de Maria Magdalena.
