Maximí d'Ais

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Maximí».
sant Maximí d'Ais

Catedral de Saint-Maximin-d'Aix-en-Provence, fundada per sant Maximí
bisbe
Naixement s. I
Betània? (Palestina)
Defunció s. I
Ais de Provença (França)
Enterrament Suposadament a la basílica de Sant Maissemin de la Santa Bauma (Provença))
Commemoració en Església catòlica
Canonització Antiga, veneració des del s. V
Lloc de pelegrinatge Sant Maissemin
Festivitat 8 de juny
Fets destacables Sant llegendari, sense existència real, acompanyant de Maria Magdalena, Marta i Llàtzer
Iconografia Com a bisbe
Patronatge Diòcesi d'Ais de Provença

Maximí d'Ais (Betània, s. I - Ais de Provença, segona meitat del s. I) és un personatge llegendari que, segons la tradició va acompanyar Maria Magdalena en el seu llegendari viatge a la Provença i va ésser el primer bisbe d'Ais. És venerat com a sant per l'Església catòlica. La figura, probablement, es basa en la del bisbe real Maximí de Trèveris.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

Al llarg de l'Edat mitjana, s'anà desenvolupant, al sud de França, una tradició al voltant d'un suposat viatge de Maria Magdalena, Marta i Llàtzer de Betània, que s'hi establirien a la zona d'Ais de Provença.

Segons aquesta tradició, Maximí era un dels Setanta deixebles (tot i que no figura en les llistes habituals d'aquests deixebles), intendent de la família de Llàtzer, Maria i Magdalena a Betània. Mort Crist, van veure's amenaçats i van fugir de Palestina, els tres germans, Maximí, la serventa Marcel·la, Celidoni, Josep d'Arimatea, Tròfim d'Arle i altres deixebles de Crist. Van embarcar-se en un vaixell miraculós que, sense timó ni veles, va travessar la Mediterrània fins a arribar a les Santes Maries de la Mar (Provença), prop d'Arle, on va aturar-se.

Era l'any 48; mentre Llàtzer va anar a predicar a Marsella, Marta i Marcel·la anaren a Tarascó, Tròfim a Arle i Maria s'hi va fer eremita, retirant-se a una cova de les muntanyes de la Santa Bauma i Maximí anà a Ais de Provença, on predicà, fundà una capella dedicada al Salvador (que avui és la catedral d'Ais) i es convertí en bisbe de la ciutat. Hi va rebre la visita de sant Alexandre de Brescia, que va veure reforçada la seva fe. Sentint-se morir, la Magdalena demanà l'última comunió i uns àngels la portaren amb Maximí, que anava a trobar-la i estava a mig camí de la cova on vivia i d'Ais; Magdalena es confessà, combregà i Maximí l'assistí en els seus últims moments, ja que morí. La hi va sebollir i sobre la seva tomba edificà una capella, origen d'una basílica i de la vila de Sant Maissemin de la Santa Bauma, lloc de pelegrinatge a la suposada tomba de la santa.

Quan Maximí anava a morir, demanà d'ésser enterrat a la vora de la tomba de Maria Magdalena. Va morir un 8 de juny, dia de la seva festivitat litúrgica, i va ésser succeït per Sidoni d'Ais. A la cripta de la basílica de San Maissemin hi ha un sarcòfag romà del segle IV atribuüit a sant Maximí, juntament amb els de Marcel·la, Susanna i Sidoni, i el de Maria Magdalena.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]